José López-Tafall: “El suport fiscal al cotxe elèctric a Espanya és molt millorable”

BarcelonaJosé López-Tafall és del director general d’Anfac, la patronal espanyola de fabricants de vehicles. Va arribar al càrrec el 2020 procedent del món de les renovables i ara ha de lidiar amb la transformació de l’automoció cap a un model de zero emissions.

És un moment crític per al sector?

— No. És un moment de canvi i de transició, però també és un moment d’oportunitats.

Però la producció i les vendes estan sota mínims.

— És cert que la situació és dolenta i que l’any no acaba d’arrencar, per la crisi dels microxips i la guerra d’Ucraïna. El procés inflacionari tampoc hi ajuda. És una acumulació d’elements conjunturals, per sota dels quals sí que hi ha un canvi estructural que és el que no para, i l'hem d’accelerar. La conjuntura no és idònia, però no és específica d’Espanya, afortunadament és una conjuntura general de tot el sector, sobretot d’Europa. Això dificulta el procés i porta a uns números que no són dolents, no és alarmant. Ho seria si només fos aquí. Quan la conjuntura millori una mica, sobretot amb els xips, el sector es rellançarà. Hem tingut mala sort perquè aquest procés ha coincidit amb una conjuntura dolenta, però no és dramàtic ni passa per damunt del procés.

¿En el canvi estructural, que bàsicament és l’electrificació, es va amb retard, sobretot amb el PERTE?

— Diria que el retard d’Espanya en el sector és en el mercat, no en la producció. El 2019 es van produir a Espanya 17.000 vehicles electrificats, dos anys després van ser 195.000. Crec que el PERTE ajuda a consolidar una dinàmica industrial que ja estava llançada. Sí que és cert que és molt positiu que hi hagi fons, perquè fins ara el sector sempre havia dit que la política industrial a Espanya té pocs fons i se li dona poca prioritat, i això és cert. Aquests fons són necessaris per accelerar processos industrials que ja estaven en marxa i crec que també per incorporar a la cadena de valor alguns components i altres agents, i atraure inversions, perquè això és un joc europeu i fins i tot mundial. Ens preocupa més la situació del mercat, des del punt de vista de penetració del vehicle elèctric, i no tant perquè els consumidors no s'hi vagin incorporant, sinó pel ritme, que és realment més lent del que hauríem de tenir i del que imposa Brussel·les.

Aquí hi ha dos elements clau: les ajudes al comprador i la infraestructura de recàrrega.

— Tant les dades de penetració de clients com de punts de recàrrega indiquen que la tendència és bona, perquè creixem, però el problema és el pendent. Si ens hem compromès amb Europa a un 40% de reducció [d’emissions] i aquest juliol s’ha revisat al 55% i a més el 2035 acabem amb els vehicles que no siguin elèctrics purs, aquests objectius no quadren amb els pendents de creixement que tenim. Si volem ser líders i consolidar-nos com a líders en la indústria, els socis d’Anfac diuen que necessitem un mercat interior més potent. Per això s’han d’adoptar mesures perquè la demanda, que va bé, creixi més de pressa, i que la infraestructura creixi també més ràpidament. Les coses no van malament, però ens han fixat uns objectius des de fora sense donar-nos les eines. Els vehicles hi són. Portugal, per exemple, amb menys renda, té una quota que ens dobla en penetració del cotxe electrificat, perquè han pres mesures que aquí no acaben d’arrencar.

Bàsicament mesures d’ajuda al comprador?

— El problema de les mesures és que si hi ha emergència climàtica, cap conjunt de mesures és suficient. El que semblava suficient fa un any ara, amb els nous objectius, ja no ho és. S’ha de ser més ambiciós. Fan falta mesures fiscals. El suport fiscal espanyol al vehicle elèctric és manifestament millorable. Demanem mesures i no se n’ha adoptat pràcticament cap. Hi ha mesures de millora dels plans Moves. Estem satisfets, però se n’ha de millorar de gestió.

Quan parlem de millores fiscals, ¿no parlem només de l’impost de matriculació?

— En absolut. Parlem sobretot dels impostos de la renda, de societats, l’IVA, on hi ha moltes mesures posades en marxa en els països líders. Espanya, des del punt de vista fiscal, no està donant suport a l’emergència climàtica en el món de l’automoció. Manca un paquet integrat, i la fiscalitat no en pot quedar al marge. Els plans han de ser de 360 graus. No es pot impulsar molt la part industrial i que la part fiscal no contribueixi. En el grup de treball no hi ha Hisenda. I Hisenda no en pot quedar al marge. Hauríem de tenir mesures abans que acabi l’any. També hi ha problemes de gestió del pla Moves. Insistim que la gestió sigui igual per comunitats, amb els mateixos criteris, i la renovació de fons quan una comunitat avança més perquè el seu mercat va més de pressa: en aquest cas, que el sistema permeti dotar amb diners (que n'hi ha) de forma quasi automàtica i evitar les llistes d’espera, que són dissuasives.

¿El govern espanyol és receptiu a introduir canvis fiscals?

— De moment no, perquè a la pràctica no ha pres mesures fiscals més enllà d’actualitzar l’impost de matriculació, que a més pensem que no era positiu. Hem tornat a insistir perquè es prenguin mesures urgents i factibles. No hem inventat res, són mesures que s’han pres a França, Itàlia o Portugal, que són països que ens estan doblant en quota de mercat.

¿La fi del motor d’explosió és un escac a Espanya com a productor d’automòbils?

— Crec que no. Hi ha una transició en la qual fins i tot podem guanyar facturació. L’evolució a l’elèctric pur sabem que té un impacte negatiu en l’ocupació, però el que cal fer és minimitzar aquest impacte portant aquí tota la cadena de valor, i cal evolucionar en tot el que és connectivitat, nous serveis. ¿Serem capaços d’aconseguir-ho? Per què no? Tenim capital humà, tenim les fàbriques, la cadena de valor, la logística. Deslocalitzar tot això no és tan fàcil. Hem d’estar segurs que no som dèbils, que som forts, el segon fabricant europeu. Crec que el procés d’avanç cap a l’economia circular i la descarbonització beneficiarà la indústria espanyola. Tenim un avantatge en penetració de renovables: podrem, per tant, produir reduint la petjada de carboni. Podem fins i tot recuperar activitats.