Mor Osamu Suzuki, l'empresari japonès del motor que va agafar el cognom de la seva esposa

TòquioL'empresari Osamu Suzuki, que va dirigir el fabricant d'automòbils japonès Suzuki Motor durant més de quatre dècades i el va transformar en una potència mundial, va morir dimecres a la prefectura de Shizuoka, al sud-oest de Tòquio, als 94 anys. La companyia va dir en un comunicat que la causa de la seva mort, en un hospital, va ser un limfoma maligne. Suzuki va ser president del grup des de l'any 1978 fins al 2000 i, després d'això, va ocupar altres càrrecs importants a l'empresa. El seu mandat de gairebé mig segle el va convertir en un dels líders més veterans de qualsevol fabricant d'automòbils important.

Sota el seu lideratge, Suzuki Motor va passar de ser una empresa relativament petita, amb unes vendes d'uns quants milers de milions de dòlars anuals, al que és avui dia: un fabricant líder en vehicles petits i motocicletes amb uns ingressos de més de 30.000 milions de dòlars anuals, a causa de la seva bona posició en mercats estrangers com l'Índia. Suzuki, el quart fill d'una família de camperols, va néixer el 30 de gener del 1930 a la prefectura de Gifu, a l'oest de Tòquio. Després de cursar una llicenciatura en dret a la Universitat de Chuo el 1953, va treballar en un banc fins que va conèixer la seva futura dona, Shoko Suzuki, membre de la família fundadora del fabricant d'automòbils. Es van casar a finals de la dècada de 1950 i ell va agafar el cognom de la seva dona, una pràctica que no és estranya entre les famílies japoneses benestants.

Suzuki va anar pujant de rang executiu i es va convertir en president dues dècades després d'entrar a la companyia, el 1958. Durant el seu mandat, el directiu va gestar aliances amb grans fabricants d'automòbils, com Volkswagen i General Motors. Finalment, aquests pactes es van desfer, i en els últims anys Suzuki ha estret els llaços amb el líder del sector al Japó: Toyota. En lloc d'enfrontar-se directament als gegants nipons del motor, Suzuki va fer que la seva empresa se centrés en produir vehicles petits i de baix cost. Després va buscar mercats a l'estranger en els quals creixia la demanda.

Un dels seus èxits més notables va arribar quan Suzuki va entrar a l'Índia a principis dels anys vuitanta a través d'una associació amb el govern indi. Abans d'aquest acord, l'Índia registrava unes vendes minses de menys de 40.000 cotxes a l'any. Però el 1983, quan el fabricant d'automòbils estatal Maruti Udyog va optar per col·laborar amb Suzuki per produir el Maruti 800 —conegut com el "cotxe del poble"—, aquest es va convertir en un gran èxit. Els cotxes de Suzuki es van enlairar i avui la filial índia de la companyia domina al voltant del 40% del mercat de turismes del país. A l'Índia, l'empresari japonès va impulsar plans per incrementar la igualtat en el lloc de treball. També va estendre el concepte d'oficines obertes i els uniformes, tant per als treballadors de la cadena de muntatge com per als executius.

Un directiu estalviador

Com a líder també era conegut pel seu caràcter estalviador; va rebaixar els sostres de les fàbriques per gastar menys en aire condicionat i va insistir en volar en classe turista fins que ja va ser molt gran. L'any 2000, Suzuki va assumir el rol més simbòlic de president no executiu. Però els seus possibles successors van tenir problemes de salut i va acabar tornant a la gestió diària com a director executiu el 2008, després que el seu gendre, Hirotaka Ono, morís d'un càncer de pàncrees.

El 2016, Suzuki —que en aquell moment tenia 86 anys— va dir que renunciaria al seu càrrec com a director executiu en resposta a un escàndol al voltant dels testos d'emissions per als cotxes que la companyia venia al Japó. Es va mantenir com a president. Més tard, aquell any, el seu fill Toshihiro Suzuki, que havia estat executiu de l'empresa durant molt de temps, va assumir el càrrec de president executiu. Osamu Suzuki va deixar el càrrec de president no executiu de Suzuki el 2021, però va continuar exercint com a assessor principal. En aquell moment va dir que continuaria disponible per a la direcció actual i que estava "ple de vida", després d'haver jugat al golf una quarantena de vegades l'any anterior.

Copyright The New York Times