Un Ferrari potser ecològic... però sorollós!

LondresQuan algú es gasta entre 375.000 i 425.000 euros en un cotxe potser és que, com Bruce Springsteen, ha nascut per córrer i que vol el màxim: d'aparença –sobretot–, de potència, de velocitat, de confort; també de soroll. Que tothom vegi què condueixo! La vida és un anunci, una pel·lícula o un cançó.

Si es vol viure a fons i es parla de cotxes, el Ferrari SF90 Stradale, el primer model híbrid de la marca, és un trumfo. Té un motor 4.0 V8 biturbo, connectat a altres 3 propulsors elèctrics. En 2,5 segons arriba als 100 km/h. La velocitat màxima és de 340 km/h, té vuit marxes, tracció integral. Pesa poc per a les característiques del vehicle: 1.670 quilos, gràcies a la fibra de carboni de la carrosseria.

Però els cotxes híbrids o els futurs totalment elèctrics de Ferrari tenen un pecat original. I és que els motors són molt més silenciosos que els clàssics d'explosió. No es fan notar i això resta punts. Entre les moltes frases que se li atribueixen a Enzo Ferrari, citada per Luca dal Monte en una biografia de referència, hi ha aquella que diu: "No condueixo només per anar d'A a B. M'agrada sentir les reaccions del cotxe i formar-ne part. Sempre m'ha agradat el so del motor". Com Springsteen, Ferrari també va néixer per córrer, però molt més. Perquè mentre el rockero de New Jersey només volia "saber si l'amor era salvatge, si l'amor era real", Enzo Ferrari va ser pilot de carreres i el que li agradava era escoltar els batecs, no pas del cor, sinó dels cotxes. Ben forts!

Contra la pacificació

De tot allò, ja fa molt anys. Enzo Ferrari va morir el 1988. I si bé ara la moda és la pacificació als centres de les ciutats, i la lluita contra la contaminació –atmosfèrica i sonora–, la factoria Ferrari no es rendeix, sempre fidel als principis establerts per Il Comendattore. Perquè no hi ha sensació inigualable a la del brogit del motor mentre es trepitja a fons l'accelerador. No debades, Ernesto Lasalandra, director d'investigació i desenvolupament de l'empresa, va assegurar l'any passat que el seu equip treballava en una "signatura sonora" per als vehicles elèctrics que "despertaria tant sentiments com emocions".

Dit i fet. L'escuderia de Maranello acaba de presentar davant del registre de patents dels Estats Units un sistema que replica el característic rugit dels motors per als models elèctrics. N'informa la web especialitzada Carbuzz. A partir de l'enregistrament dels sons de la maquinària i diversos components del vehicle, i mesurant les freqüències de ressonància del motor, la transmissió, el diferencial i fins i tot les rodes, tot plegat s'enregistra i es coordina amb la rotació del motor i la velocitat. I s'amplia l'efecte a través d'un altaveu.

S'aconsegueix així el que qualifiquen de "corrent de sonoritat", variable perquè està regulada pel sistema de control del motor. I es crea així una freqüència harmònica diferent, o zumbit, que s'incorpora a la carcassa del motor. La intensitat del brunzit correspon a la velocitat. Resultat? Soroll apoteòsic. Com si es continués cremant benzina.

Disseny 'ad hoc'

Els esbossos presentats pel fabricant mostren, sobre els plànols, un bafle extern situat per sobre de l'eix posterior del cotxe. De fet, els enginyers de Ferrari pensen que els amos i senyors dels vehicles encara sentiran amb més intensitat el brogit: la multiplicació de l'emoció. I, com en els models de sempre, contra més a fons, més escàndol. Tot serà 'fake', com ja tot ho és, o gairebé, però s'acostarà a una realitat dissenyada ad hoc. La documentació presentada per a l'obtenció de la patent del sistema indica que el so del motor és una part important del plaer de conduir un esportiu d'alt rendiment. Autoengany.

De moment, la marca –majoritàriament a mans de la família Agnelli, a través de holding neerlandès Exor N.V.– només té un híbrid. Però preveu llançar el primer vehicle totalment elèctric el 2025. El 2030, aquests cotxes haurien de suposar el 40% de les vendes de la factoria.

¿Qui no recorda l'escena del Ferrari i el Mercedes a la segona entrega de Mission Impossible, amb Tom Cruise/Ethan Hunt fent de mascle alfa i rescatant in extremis d'una mort segura Thandiwe Newton/la noia del film? Tot era fake o gairebé, perquè a Cruise li agrada el risc sota control. En un futur, el so del seu cotxe serà Dolby i doblement digital i, és clar, en technicolor: perquè Ferrarri sempre és vermell, com la sang del cavall negre i salvatge del logo.