Els deures pendents de Catalunya pel que fa als punts de recàrrega del cotxe elèctric
Espanya se situa a la cua d'Europa en electromobilitat i infraestructura de càrrega
BarcelonaÉs el peix que es mossega la cua. No es venen cotxes elèctrics perquè no hi ha punts de recàrrega i no es posen punts de recàrrega perquè no hi ha prou cotxes elèctrics. La Unió Europea vol posar fi al problema: el 2026 hi haurà d'haver un punt de recàrrega ultraràpid cada 60 quilòmetres. Però, ¿quina infraestructura de recàrrega tenen Catalunya i Espanya? Podran complir? Segons les dades recopilades per l'ARA, hi ha molts deures per fer.
Actualment, Catalunya se situa al capdavant de l'Estat en infraestructura de recàrrega. La patronal de l'automòbil Anfac elabora semestralment un baròmetre de l'electromobilitat. A Espanya hi ha 18.128 punts de recàrrega d'accés públic, dels quals gairebé 4.487 (una quarta part del total) són a Catalunya. El Principat és la comunitat espanyola on n'hi ha més.
Segons les dades actualitzades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), la xarxa d'autopistes i carreteres de Catalunya, independentment de quina administració en sigui titular –Estat, Generalitat o diputacions–, té 10.467 quilòmetres. Per tant, amb els carregadors d'accés públic actuals, n'hi ha un cada 2,3 quilòmetres. A l'Estat hi ha 165.375 quilòmetres de carretera. En conseqüència, hi ha un punt de recàrrega cada 9 quilòmetres.
Per planejar un viatge amb cotxe elèctric s'ha de tenir en compte els punts de recàrrega, ja que l'autonomia és un dels principals hàndicaps de l'electromobilitat. Hi ha diverses eines web i aplicacions amb informació, i l'Institut Català de l'Energia (Icaen) disposa del seu propi mapa interactiu on es poden filtrar els punts de recàrrega per potència i, fins i tot, per tipus de connector. (Pots consultar aquí els punts de recàrrega a Catalunya).
Una altra cosa és com estan repartits els punts de recàrrega sobre el territori i la seva potència, ja que la majoria són de càrrega lenta i es concentren en les zones urbanes, sobretot Barcelona i la seva àrea metropolitana. Dels 4.487 punts de recàrrega a Catalunya, 2.983 se situen en zones urbanes. De fet, la majoria dels punts de càrrega a Catalunya tenen una potència per sota de la que vol establir la UE, de 400 kW per a cotxes el 2026, i augmentar-la a 600 kW el 2028. La UE també es proposa tenir un punt cada 120 quilòmetres de 1.400 kW el 2028 per al transport pesant.
Iberdrola acaba de posar en marxa a la Panadella –a l'autovia A-2– la primera gran electrolinera de Catalunya, que té dos carregadors de 350 kW i sis més de 180 kW, cosa que permet la recàrrega de fins a vuit vehicles de manera simultània i on es pot carregar un cotxe elèctric en poc més de cinc minuts. La companyia vol obrir 14 estacions de recàrrega ultraràpida a Catalunya.
Hi ha un aspecte essencial. Un dels principals problemes del cotxe elèctric és el temps de recàrrega. En una instal·lació domèstica es pot tenir el cotxe endollat tota la nit per carregar les bateries. Però durant un viatge l'usuari vol una càrrega ràpida que permeti seguir la ruta sense una gran pèrdua de temps. Això només s'aconsegueix amb els punts de recàrrega superràpida, en els quals carregar la bateria pot ser equiparable al repostatge d'un cotxe de benzina. Són els carregadors de més de 250 kW de potència. D'aquest tipus de punt de recàrrega només n'hi ha 256 a Espanya, dels quals pocs més de 30 són a Catalunya, un cada 330 quilòmetres, molt lluny dels 60 quilòmetres que vol la UE.
De fet, el temps de càrrega d'un cotxe electrificat –híbrid o 100% elèctric– depèn de dos factors: "La capacitat de la bateria del cotxe i la potència del carregador disponible", recorda Ramon Calderón, responsable d'e-mobility i relacions institucionals de Seat.
L'Anfac destaca que "les dificultats administratives associades al desenvolupament d'aquests projectes són una de les barreres més importants en l'actualitat, i això paralitza molts projectes". I assenyala que el desplegament d'aquestes infraestructures d'alta potència és "absolutament necessari per a la mobilitat elèctrica associada a vehicles pesants". De fet, la nova normativa europea preveu que hi hagi un d'aquests punts d'altra potència cada 120 quilòmetres l'any 2021.
Daniel Pérez, conseller delegat de Zundes, empresa operadora d'infraestructura de càrrega ultraràpida, lamenta els terminis administratius. En un debat del sector assegurava que perquè un punt de càrrega sigui operatiu passen entre 28 i 46 mesos. "El que és més rellevant és accelerar els terminis administratius", va assegurar.
El sector de l'automòbil s'ha mostrat molt crític amb el govern de l'Estat per l'escàs suport al cotxe elèctric i, especialment, a la infraestructura de recàrrega, malgrat que Espanya és el segon país productor de cotxes de la Unió Europea. Tot i això, en els últims dies hi ha hagut un gir. "En les últimes reunions del sector amb el govern espanyol veig que anem millorant", deia fa quinze dies el president de Seat i també d'Anfac, Wayne Griffiths. "El govern entén que ha d'incentivar la mobilitat elèctrica", va dir.
La patronal creu, a més, que cal una planificació i desenvolupament d'un mapa d'infraestructura de recàrrega d'accés públic. El director general de la patronal Ganvam (concessionaris), Fernando Miguélez, creu que la nova normativa europea aporta "certesa" al sector i "comença a respondre" a les necessitats del sector.
Nous compromisos de l'Estat
Les queixes pel poc suport de l'Estat al cotxe elèctric han estat contínues. Fa dues setmanes, però, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, acompanyat de les ministres Reyes Maroto i Teresa Ribera, va rebre a la Moncloa una delegació de les patronals, encapçalada per Griffiths i Francisco Riberas (Sernauto, la patronal dels proveïdors i components). De la reunió en van sortir alguns compromisos concrets, alguns relacionats amb la infraestructura de recàrrega.
Sánchez es va comprometre a la simplificació de la tramitació dels punts de càrrega a la xarxa de carreteres de l'Estat. També es publicarà un geoportal dinàmic que integri la informació dels punts de recàrrega a tot l'Estat. El govern també es va comprometre a formar tècnics municipals per facilitar la tramitació de punts de recàrrega per part dels ajuntaments i impulsar la digitalització dels tràmits per a aquelles comunitats que no tinguin punts de càrrega. Altres mesures acordades van ser la flexibilització del pla MOVES III d'ajudes per facilitar l'electrificació de les flotes d'empreses i permetre que cotxes seminous electrificats s'incorporin a aquest programa d'ajudes.
L'electromobilitat a Catalunya i Espanya està molt lluny dels objectius marcats en el Pla Nacional d'Energia i Clima. En el primer trimestre d'aquest any només un de cada deu cotxes que s'han venut a Catalunya és 100% elèctric, i un de cada cinc és híbrid, quan en altres països europeus tenen percentatges molt superiors. A Portugal, el cotxe elèctric pur ja és el 20% dels que es venen. Així, el nombre de cotxes electrificats a l'Estat és un 65% del que estava previst per al 2022 i només el 14,5% de l'objectiu per al 2030. Pel que fa a la infraestructura de recàrrega, la situació és pitjor: s'ha assolit un 14,9% de l'objectiu per al 2022 i només un 1,4% del previst per al 2030. El Baròmetre de l'electromobilitat situa Catalunya com a tercera comunitat espanyola. Malgrat que ocupa el primer lloc en cotxes electrificats sobre el total del mercat, cau al desè lloc en cotxes elèctrics purs. Respecte a l'indicador de punts de recàrrega, el Principat ocupa el tercer lloc.
Però aquest estudi deixa clar que Espanya és a la cua d'Europa. En l'indicador global d'electromobilitat, només Hongria i la República Txeca estan pitjor que Espanya. En el pes dels elèctrics purs en el total del mercat, Espanya se situa a la cua d'Europa, i en infraestructura de recàrrega se situa en el penúltim lloc, només per davant d'Hongria.