El desconegut fabricant xinès de bateries que preocupa els Estats Units

BarcelonaHi ha una nova línia de conflicte econòmic, encara en estat embrionari, entre les dues superpotències mundials. Té a veure amb la carrera mundial per emmagatzemar l'energia neta necessària per impulsar la transició verda i amb una empresa xinesa força desconeguda: CATL, el fabricant de bateries per a vehicles elèctrics més gran del món.

Contemporary Amperex Technology Co. Limited (CATL) controla prop de dues cinquenes parts del mercat mundial de bateries de vehicles elèctrics i ha alimentat cotxes fabricats per marques com Tesla, Volkswagen i BMW. No és una presència anecdòtica, però fins ara havia passat desapercebuda pel radar de la política nord-americana. Això ha canviat.

Al febrer l'empresa energètica nord-americana Duke va dir que estava eliminant progressivament l'ús de bateries de CATL, amb l'objectiu de substituir-les per tecnologia d'un "proveïdor nacional o d'una nació aliada", segons explica el diari britànic The Guardian. El cert és que els legisladors ja havien expressat preocupació sobre l'ús de bateries CATL en una base del cos dels marines a Camp Lejeune, a Carolina del Nord.

El gegant de l'automoció Ford també ha estat criticat per fer negocis amb CATL: els legisladors han qüestionat un acord de la marca amb el fabricant xinès per construir una fàbrica a Michigan per produir bateries elèctriques de fosfat de ferro de liti de baix cost per a vehicles elèctrics. El vicepresident del comitè d'intel·ligència del Senat, Marco Rubio, va dir que això portava "el major adversari geopolític" dels Estats Units al cor. Al novembre Ford va reduir els seus plans per a la planta, reduint-ne la capacitat un 40%.

"Això no és una cosa de què s'hagi parlat o discutit pel govern dels Estats Units. Mai hi havia hagut cap provocació", diu el fundador de Sino Auto Insights, Tu Le, sobre la polèmica amb CATL, segons recull aquest mitjà britànic. La pressió creix sobre les empreses nord-americanes perquè deixin d'utilitzar bateries xineses, un element que entra en xoc amb la necessitat que tenen d'utilitzar-les per poder ser competitius, almenys fins al 2030.

Darrere aquest nou conflicte hi ha una qüestió ben coneguda: hi ha la por a crear una dependència tecnològica de la Xina que pugui acabar convertint-se en una vulnerabilitat si es compliquen les relacions entre les dues superpotències. I una altra de més fàctica: que les subvencions fiscals del país per a la tecnologia verda acabin en mans d'empreses xineses.