Alemanya, a prop de blindar els motors de combustió e-fuels

Brussel·lesDesprés que Alemanya bloquegés de manera inèdita en l'últim tràmit la prohibició de vendre vehicles de motor de combustió a la Unió Europea a partir del 2035, Brussel·les ha accedit a la petició del govern germànic i ha presentat una proposta per fer una excepció amb els cotxes de combustibles sintètics. En un primer moment, a Berlín el nou plantejament semblava que li era insuficient, però aquest dijous el canceller alemany, Olaf Scholz, ha assegurat a l'entrada del Consell Europeu –trobada de caps d'estat i de govern de la UE– que les "negociacions" per desencallar la llei contra els cotxes contaminants "van pel bon camí". En la mateixa línia, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha dit en la roda de premsa que espera que s'arribi a un acord "aviat", ja que "existeix una voluntat d'ambdós costats per resoldre la qüestió".

La Comissió Europea, tal com demanen la majoria de socis europeus, s'oposa a reobrir altra vegada el procés legislatiu, ja que els diferents estats membres i el Parlament Europeu han trigat fins a dos anys a arribar a un acord. Tanmateix, sí que accepta afegir-hi un annex en què es matisi que també es permetria la comercialització d'automòbils e-fuels a canvi d'una sèrie de condicions per assegurar-se que no es puguin acabar utilitzant amb combustibles contaminants. "Els cotxes hauran d'estar equipats amb uns sistemes d'inducció d'abastiment de combustible que no permetrà que els vehicles arrenquin si s'alimenten de combustibles que no siguin neutres en carboni", requereix la proposta de la Comissió Europea.

Brussel·les ha posat aquesta condició perquè els combustibles sintètics no contaminen i es poden utilitzar en tota classe de vehicles de combustió, inclosos camions i avions, i sense la necessitat de canviar les infraestructures i motors ja existents. A més, no s'extreu directament de la natura, com el petroli o el gas, sinó que es produeix a partir d'un procés de transformació química d'aigua i diòxid de carboni. Ara bé, els e-fuels tècnicament estan poc desenvolupats i són molt cars de produir. Segons estima un estudi de la Federació Europea de Transport i Medi Ambient, el 2030 omplir amb combustibles sintètics un dipòsit d'una capacitat mitjana d'un cotxe costarà uns 210 euros i el seu preu seria d'uns 2,8 euros el litre, un 50% més que els d'origen fòssil que es fan servir actualment.

La UE pressiona Alemanya

La decisió del govern alemany de bloquejar la iniciativa a última hora ja va fer enfadar els dirigents comunitaris i els socis europeus. De fet, abans del Consell Europeu, la ministra d'Afers Exteriors francesa, Catherine Colonna, va criticar durament que Alemanya continués bloquejant la normativa, i va instar la resta de socis a no cedir davant de la pressió germànica i no tocar ni una coma de la llei. "Crec que hauríem de mantenir-nos en el que vam acordar", va remarcar Colonna. També, la ministra de Transició Energètica espanyola, Teresa Ribera, va retreure a Berlín que generés "incertesa" al sector de l'automòbil i als inversors en la indústria neta.

D'altra banda, diferents companyies del sector s'han posicionat del costat d'Alemanya i, per exemple, el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, ha defensat que prohibir la venda de vehicles de motor de combustió –tal ja havia acordat la Unió Europea– seria "un greu error" i ha instat als dirigents europeus per "repensar" la transició energètica. En aquest sentit, ha fet una crida a tenir en compte alternatives com els e-fuels i ha assegurat que cal apostar-hi "seriosament".