BarcelonaEl nombre d'aturats a Catalunya va ser al juliol de 469.349, la qual cosa representa una disminució de 15.670 en comparació amb el mes de juny, és a dir, un 3,2% menys, segons dades publicades aquest dimarts pel ministeri de Treball i Economia Social. No obstant, si es compara amb un any enrere, hi ha 110.519 aturats més, un augment del 30,8%.
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
A nivell espanyol, l'atur també va caure, en aquest cas amb 89.849 desocupats –un 2,3%– menys que el mes anterior, i el nombre d'espanyols que busquen feina és de 3.773.034. Es tracta de la reducció mensual més forta des del maig del 1997. Ara bé, en comparació amb el juliol del 2019, la xifra suposa que hi ha 761.601 treballadors més sense feina, la qual cosa representa un increment del 25,2%.
Amb aquestes caigudes tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat, l'atur torna a caure després de diversos mesos a l'alça coincidint amb l'esclat de la pandèmia del covid-19. Aquesta reducció es deu "possiblement a activitats que han anat obrint a poc a poc" amb l'aixecament dels confinaments i la tornada a l'activitat de molts negocis, explica Jordi Garcia, catedràtic de dret laboral de la UB. És probable que l'atur toqués sostre al juny, quan encara es va mantenir l'estat d'alarma durant gran part del mes.
Garcia apunta, però, que cal tenir en compte que aquesta ocupació que ara es crea és contractació retardada que en un any normal s'hauria fet a l'abril o el maig, especialment en el sector serveis. El catedràtic recorda, per exemple, que en els últims anys el sector turístic havia aconseguit allargar la temporada, per la qual cosa avançava les contractacions. Aquest any, però, aquests treballadors temporals s'han començat a incorporar a la feina quan la situació ho ha permès, amb el final de l'estat d'alarma.
En total, al juliol es van firmar més de 239.000 contractes a Catalunya, dels quals 29.000 van ser indefinits i tota la resta, gairebé 210.000, temporals. En total, des de principis d'any el 85,5% dels contractes de treball creats han sigut de caràcter temporal i només un 14,5% han sigut de durada indeterminada.
Tots els sectors de l'economia van crear ocupació. El sector serveis, que és el que té més pes en el conjunt de l'economia, va crear un total de 183.000 llocs de treball nous el mes passat. Al sector industrial se'n van crear gairebé 35.000, a la construcció 12.000 i al sector primari més de 8.000.
La indústria i la construcció van ser els sectors "menys afectats pel covid-19" i les seves conseqüències, i van poder obrir més ràpidament que el sector serveis, recorda Garcia. Això explica que al juliol, amb l'estat d'alarma acabat i la desescalada de les mesures avançada, hagin sigut els serveis els que han reduït més el nombre d'aturats.
Pel que fa a les prestacions, al juny –el govern encara no ha facilitat dades del juliol– més de 576.000 catalans van cobrar algun tipus d'ajuda per atur, la majoria prestacions contributives, mentre que a nivell de tot l'Estat van ser més de 2,26 milions de persones, xifres que gairebé quadrupliquen els nivells del juny del 2019. En total, la Seguretat Social ha destinat 4.188 milions d'euros al pagament d'aquests subsidis, gairebé el triple que fa un any.
Cauen els afectats per ERTOs
El govern també ha facilitat les xifres dels treballadors que, malgrat tenir un contracte laboral en vigor, estan afectats per un ERTO. A Espanya, al juliol hi havia uns 1,18 milions de treballadors en un expedient temporal, 712.000 menys que un mes enrere. Des de l'abril, la xifra s'ha rebaixat un 67%. Del total d'afectats per ERTOs, uns 932.000 ho són per expedients de força major.
A més, els gairebé 228.000 empleats que es troben amb suspensions parcials de la feina ja representen un 20% del total d'afectats per ERTOs, el percentatge més elevat des que el govern va declarar l'estat d'alarma al març. Això es deu, segons Garcia, al fet que moltes empreses, especialment pimes amb pocs treballadors, opten per aixecar parcialment els ERTO. Garcia explica que, en companyies petites, el fet de reincorporar uns treballadors a temps complet i mantenir-ne altres amb un ERTO del 100% de la jornada "genera problemes interns", per la qual cosa opten per fer-los retornar tots a la feina de manera homogènia a temps parcial.
A causa de l'epidèmia, "les dades seran molt estranyes" mentre es mantinguin en vigor els ERTO, indica Garcia, ja que els treballadors afectats per expedients temporals no compten com a aturats perquè tenen un contracte laboral en vigor, però alhora no treballen perquè la seva empresa ha hagut de suspendre l'activitat. A mesura que s'aclareixin els ERTO, s'anirà aclarint quin és l'impacte real del covid-19 sobre el mercat laboral.
Parelles amb fills i sense feina en plena pandèmia
“És molt difícil trobar feina”. L’empitjorament del mercat laboral va molt més enllà i té efectes directes en la vida de milers de ciutadans, com ara la María, veïna de la Vall d’Hebron, a Barcelona, que va passar una part important de la pandèmia sense treballar i que explica les dificultats per trobar feina durant aquests mesos. La María viu amb la seva parella i les seves dues filles, i després de molt buscar fa un mes va aconseguir feina de recepcionista en una residència de gent gran. “Ja hi havia treballat, és per cobrir una baixa de maternitat a mitja jornada”, explica, de manera que, tot i que ara entra un sou a casa, sap que, més tard que d’hora, el contracte s’acabarà.
La María va arribar de Veneçuela el 2018 amb tota la família i es va poder incorporar immediatament al mercat laboral perquè té nacionalitat espanyola, però la seva parella no la té i no pot aconseguir el permís de treball perquè durant mesos les oficines d’estrangeria han estat tancades i el servei de cita prèvia està col·lapsat. Quan ella va estar sense feina es va apuntar a un programa d’inserció laboral de Càritas, on la van ajudar.
El cas de la María és paradigmàtic de la situació actual. Segons l’última EPA, ja hi ha 1,1 milions de famílies amb tots els membres a l’atur. I sovint els més afectats per la crisi són els que “ja estaven en una situació més vulnerable” i amb contractes “més precaris”, explica Dessirée Garcia, cap del programa d’inserció de Càritas. És a dir, joves, aturats, immigrants i dones.