El 2011 es tanca amb 614.000 aturats a Catalunya i 4,4 milions al conjunt de l'Estat
En un any s'han registrat 51.500 aturats més a Catalunya, un 9,2% més. Al desembre, el nombre de persones registrades a les oficines del Servei d'Ocupació s'ha reduït lleugerament
BarcelonaEl nombre de persones registrades a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) ha baixat al desembre en 1.425. La reducció és del 0,25%. L'atur tanca a Catalunya el 2011 amb 614.244 persones sense feina. L'increment en un any ha estat del 9,17%. En total, en 12 mesos, s'han registrat 51.571 aturats més a les oficines del servei d'ocupació.
Al conjunt d'Espanya, l'atur registrat ha augmentat en 1.897 persones al desembre i tanca l'any amb un nou rècord: 4.422.359 persones sense feina. Això són 322.286 aturats més que un any abans, un 7,86%, segons les dades que ha donat el ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.
Creix en tots els sectors
L'atur ha crescut a Catalunya en tots els sectors d'activitat durant el 2011. Ha destacat el mal comportament del sector serveis, que ha sumat 375.535 persones a les llistes del SOC. La construcció ha continuat generant desocupació, amb 101.619 aturats més, mentre que la indústria ha afegit 94.517 aturats i l'agricultura 11.492. Així mateix, 31.081 persones sense feina anterior s'han inscrit a les llistes d'aturats.
Al desembre, per contra, el sector serveis ha reduït en 1.678 el nombre d'aturats i l'agricultura en 221. El nombre d'aturats sense ocupació anterior també ha baixat en 2.320 persones. Tanmateix, la construcció ha seguit augmentant el nombre d'aturats en 2.067 i la indústria en 727.
Tarragona lidera la generació d'atur
Tarragona és la demarcació catalana on més ha augmentat l'atur en termes percentuals. La desocupació ha crescut en un 11,03% a les comarques tarragonines i s'ha situat en 70.401 persones. Durant el 2011, 6.991 tarragonins s'han sumat a les llistes del SOC, 298 al desembre.
Per la seva banda, la demarcació de Barcelona ha arribat als 454.961 desocupats durant el 2011, un 9,16% interanual més, i ha sumat 38.166 persones a l'atur. Al desembre, en canvi, l'atur s'ha reduït en 1.809 persones a les comarques barcelonines.
La demarcació de Girona ha estat la que ha sumat menys aturats percentualment durant el 2011. Un total de 58.620 desocupats s'han apuntat al SOC durant el 2011, el que representa un 6,55% més que fa un any. En els darrers dotze mesos, les comarques gironines han sumat 3.604 aturats més, tot i que al desembre el nombre de persones sense feina s'ha estabilitzat i l'atur s'ha reduït en 14 persones.
A la demarcació de Lleida, l'atur ha arribat a les 30.262 persones, un 10,24% més que fa un any i 2.810 nous desocupats s'han afegit a les llistes del SOC. Al desembre, l'atur s'ha incrementat en 100 persones a les comarques de Ponent.
Primera dada de l'atur per al govern de Rajoy
La secretària d'Estat d'Ocupació, Engracia Hidalgo, assegura en un comunicat que les dades "confirmen el deteriorament de la situació econòmica en el segon semestre de l'any".
Davant d'aquesta situació, la secretària d'Estat recorda que el govern espanyol "s'ha compromès a abordar durant el primer trimestre de l'any una reforma del mercat laboral, si pot ser d'acord amb els interlocutors socials".
És la primera dada d'atur que afronta el nou govern de Mariano Rajoy. La ministra de Treball, Fátima Báñez, ha fet aquests dies els primers moviments per saber com van les negociacions entre la patronal espanyola i els agents socials de cara a la reforma laboral, un dels primers grans reptes que s'ha marcat l'executiu espanyol.
El nou marc laboral espanyol ha de quedar aprovat durant el primer trimestre del 2012. Acabada d'arribar al càrrec, la ministra va contactar amb les dues parts per recordar-los que la data límit per presentar un document de consens es manté en el 6 de gener.
Algunes de les propostes que han sorgit últimament i que la patronal CEOE s'ha fet seves no afavoreixen possibles pactes amb els agents socials. És el cas dels minijobs, una proposta que la Comissió Europea veu amb bons ulls i que consisteix en llocs de treball remunerats amb 400 euros per combatre, sobretot, els alts nivells d'atur juvenil. Els sindicats rebutgen frontalment aquest tipus d'ocupacions i asseguren que no contribueixen a generar estabilitat al mercat de treball, sinó que obren la porta a més precarietat.
Malgrat les diferències, patronal i sindicats mantenen que no s'aixecaran de la taula de negociació fins al final.