L’atur crònic sènior es dispara

BarcelonaGairebé dos anys és el que porta Carmen Martínez, de 53 anys, sense trobar feina. En va treballar onze en una empresa de serveis d’ajuda a domicili subcontractada per l’Ajuntament de Barcelona. Es dedicava sobretot a cuidar gent gran, però el 2015, a causa d’unes lesions a l’esquena i al peu, que l’han obligat a passar per quiròfan, va demanar una reducció de jornada: per 25 hores a la setmana cobrava 637 euros al mes. El desembre del 2016 va demanar la baixa i, després que un tribunal mèdic li reconegués que no podia seguir fent aquella feina, a principis del 2017 es va quedar a l’atur perquè l’empresa va argumentar que no la podia recol·locar enlloc.

Segons un estudi de CCOO, els aturats crònics de més de 45 anys (que són els que fa un mínim d’un any que estan a l’atur) estan lluny de notar la creació de feina que s’ha registrat aquest any (l’atur ha baixat un 15% amb el que portem d’any). Més aviat són els grans damnificats de la crisi. Les dades parlen per si soles. En l’última dècada -del segon trimestre del 2008 al mateix període del 2018- l’atur entre les persones de 45 a 64 anys ha augmentat més de 15 punts (del 24% al 39,7%). La situació s’agreuja molt entre els aturats crònics: fa deu anys ho eren tres de cada deu (34%) i enguany ja ho són més de la meitat (54,2%), cosa que representa un augment de gairebé un 60%.

Durant aquests gairebé 24 mesos Martínez ha buscat feina a tots els portals online. “Només trobo ofertes per cuidar gent gran o fer feines de neteja, les dues feines que no puc fer a causa de les meves lesions”, explica. També n’ha trobat alguna de dependenta, però li demanen un mínim de dos anys d’experiència i tenir menys de 40 anys. “L’edat mana”, diu amb resignació.

De fet, reconeix que molts cops ella mateixa descarta enviar currículums perquè veu que és massa gran, i que quan ha anat a portar-ne algun en mà a alguna fleca li han dit “És per a tu? Perdona, però busquem gent més jove”.

Feines poc qualificades

Segons l’informe Infoempleo d’Addecco del 2017, l’edat mitjana demandada per les empreses és inferior als 33 anys, i les vacants per a més grans de 45 anys són només un 3% de totes les ofertes laborals a Catalunya. En l’estudi també es constata que els mateixos treballadors de més edat són els que demanen les feines menys qualificades; gairebé la meitat sol·liciten ser empleats domèstics, del sector de la neteja, ajudants de preparació d’aliments, escombriaires o del sector de la restauració.

“La desesperació d’estar a l’atur els porta a abaixar el llistó laboral i a agafar la primera feina que els ofereixen”, explica Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia de CCOO a Catalunya.

Segons el portaveu sindical, les xifres deixen clar que els que es queden sense feina tenen moltes dificultats per tornar a un lloc de treball similar. “Per prevenir-ho cal apostar per la formació contínua”, diu. A Catalunya, el 2011, prop de 50.000 persones de més de 45 anys van fer cursos de formació, xifra que aquest any no arriba a les 42.000. “El descens és fruit de les retallades en les polítiques públiques i la reducció dels fons dedicats a la formació continua”, denuncia el sindicat.

La formació com a sortida

Carmen Martínez, conscient que pateix aquesta manca de formació, ha optat per començar aquest curs un cicle formatiu de grau mitjà de farmàcia i parafarmàcia a Santa Coloma de Gramenet. “És l’àmbit en què sempre he treballat i complementa el meu currículum”, explica. Martínez havia estudiat en el seu moment FP d’auxiliar clínica i també té el títol de treballadora familiar. De moment la família sobreviu amb el sou del seu marit, que és de 1.500 euros, dels quals 500 van destinats a pagar la hipoteca. Amb la resta han de passar el mes i ajudar el seu fill amb les despeses de la universitat. “No hi ha vacances, el meu marit fa hores extres sempre que n’hi ofereixen i el meu fill treballa a l’estiu”, explica. Però, com sempre es diu, hi ha gent molt pitjor, i ella ho ha viscut de molt a prop: el seu germà va perdre la feina als 41 anys, quan treballava en una impremta. Ha estat cinc anys sense feina i els últims tres anys sense cobrar cap ajuda econòmica. “Les ha passat magres”, assegura.

Per revertir aquesta manca d’ajudes, el sindicat CCOO demana “un veritable desplegament” de la renda garantida de ciutadania -que és l’última xarxa que té el col·lectiu- i que, segons CCOO, actualment només cobren un 29% dels més grans de 45 anys que podrien beneficiar-se’n (unes 20.000 persones). El sindicat també demana la recuperació del subsidi a partir de 52 anys, actualitzar el sistema de protecció social i posar en valor les característiques d’aquests treballadors. “Les seves capacitats no són inferiors, simplement són diferents”, assegura Bellera.