Economia07/06/2018

ATLL tornarà a ser una entitat pública el gener de l'any que ve

Artadi anuncia que l'executiu ja ha comunicat l'anul·lació del contracte actual com a primer pas

Natàlia Vila
i Natàlia Vila

BarcelonaEl nou govern de la Generalitat continua avançant cap a la reconversió d'Aigües Ter Llobregat (ATLL) en una empresa pública. La portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha anunciat aquest dijous que la Generalitat ja ha comunicat l'anul·lació del contracte actual com a primer pas per "tenir una nova entitat de dret públic" el gener del 2019.

Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

"Això obre la porta a la creació d'aquesta nova entitat de dret públic, amb voluntat que entri en vigor el gener del 2019", ha confirmat Artadi, i ha afegit que des d'ara i fins al gener "es faran els tràmits per tenir enllestida aquesta entitat".

Cargando
No hay anuncios

El canvi de titularitat de mans privades a públiques era un dels compromisos del nou govern de la Generalitat. Durant el debat d'investidura, el president Quim Torra ja es va comprometre a convertir ATLL de nou en una empresa pública, després de la polèmica arran de la seva adjudicació.

Aquest era, de fet, un dels eixos del pla de govern per a la legislatura i una de les condicions indispensables per tenir el suport de la CUP.

Cargando
No hay anuncios

La concessionària que gestiona el servei d'abastiment d'aigua es va vendre el 2012 per 1.000 milions d'euros a un consorci liderat per Acciona, fet que la va convertir en la privatització més important de la història a Catalunya. D'aquests diners, el Govern ja n'havia ingressat més de 300 milions. Posteriorment els tribunals, tant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com el Suprem, van anul·lar l'adjudicació a Acciona.

El TSJC va considerar que la Generalitat va modificar les clàusules del concurs en un aclariment sobre el calendari d'obres que va fer el director de serveis del departament de Territori i Sostenibilitat. Això, segons el tribunal, suposava una modificació del concurs "afectada per dos dels motius de nul·litat" que preveu la llei, com són la falta de competència i la falta d'un procediment exigible. El Suprem va dir, a més, que aquest aclariment va afegir "confusió" en un "moment capital" del concurs.