Atlantia i ACS fan pagar a Abertis la meitat de l’opa
Les dues companyies endossen a la concessionària catalana una bona part del cost que va tenir comprar-la
Barcelona“Les opes sempre les acaben pagant els que han sigut comprats, ja sigui perquè queden endeutats o ja sigui per mitjà dels dividends que paguen al comprador”. Aquesta sentència la pronuncia un expert en compravenda d’empreses i és possible que es pugui aplicar a l’operació més gran que s’ha viscut a Catalunya els últims anys: la compra d’Abertis per Atlantia (la companyia d’autopistes de la família Benetton) i ACS (la constructora que presideix Florentino Pérez).
Abertis està completant la seva nova estructura societària, que va lligada també al finançament de l’opa que van fer els nous socis. Una opa per 16.500 milions d’euros. Però això no és el que acabaran pagant els nous socis. L’opa es va vehicular a través de Hochtief, la filial alemanya d’ACS. I després de la compra d’accions d’Abertis, els nous socis van constituir dues societats: Abertis Holdco i Abertis Participaciones. Abertis Holdco està controlada en un 50% més una acció per Atlantia, un 30% per ACS i un 20% menys una acció per Hochtief. Abertis Participaciones és qui té el 98,7% del capital d’Abertis que va comprar Hochtief amb l’opa i l’oferta de compra sostinguda posterior. Finalment, Abertis Holdco compra les accions d’Abertis que té Abertis Participaciones pels 16.500 milions de l’opa i fusiona aquesta societat amb Abertis Infraestructuras.
Com es va pagar?
El resultat és que Abertis Holdco, controlada per Atlantia i participada per ACS i la seva filial Hochtief, té un 98,7% d’Abertis, mentre que un 1,3% queda en mans dels petits accionistes que no han acceptat el preu que van oferir-ne els compradors. Però, com van pagar els nous socis la compra?
El preu final era lleugerament superior als 16.500 milions, perquè de l’oferta total de més de 18.000 milions s’han de restar les accions en autocartera que tenia Abertis i l’1,3% d’accions de minoritaris que no van acceptar l’oferta. Per finançar aquests diners, els nous socis van injectar 6.909,3 milions i van signar amb uns trenta bancs un macrocrèdit sindicat de 9.823,9 milions, en què participen el BBVA, Bankia, el Santander i CaixaBank. Però aquest crèdit, en el fons deute endossat a la mateixa Abertis, l’empresa comprada, i dividit en tres trams, ja s’ha començat a amortitzar. Les vendes de Cellnex per 1.489 milions i, aquesta setmana, d’Hispasat per 949 milions permeten amortitzar amb escreix un tram del crèdit de 2.200 milions. Uns altres 3.500 milions del crèdit pont s’amortitzaran amb emissions de deute que farà la mateixa Abertis, mentre que poc més de 3.000 quedaran com a deute a llarg termini de l’actual Abertis. Una xifra més que assumible si es té en compte que Abertis, quan es va tancar el 2018, tenia una caixa de 1.206 milions, segons fonts del sector financer.
Florentino guanya
Al final, més de la meitat de l’opa (gairebé 6.000 milions) l’haurà pagat la mateixa Abertis, venent participades -Cellnex i Hispasat- i amb deute. Però entre els nous socis, el gran beneficiat serà ACS. La constructora que presideix Florentino Pérez ha engrossit el seu patrimoni net en 2.410 milions, perquè el pacte de l’opa entre els socis preveia que Atlantia compraria un 23,9% de Hochtief a ACS. A més, malgrat aquesta venda, ACS continua controlant la filial alemanya, perquè en té el 50,41% del capital.
Segons Borja Ribera, professor de l’escola de negocis EAE i assessor de patrimonis del grup Gaesco, l’opa sobre Abertis és una operació “en què sembla que tothom hi guanya”. Perquè els compradors, explica, aconsegueixen el control d’una companyia. Però a més els petits accionistes que van acudir a l’opa (o a l’oferta posterior de compra al mateix preu) també han tingut uns guanys importants, malgrat que el preu final de 18,36 euros l’acció se situava en el tram més baix. I entre els guanyadors també hi ha l’Estat, perquè la venda de les accions per part dels inversors ha fet aflorar importants plusvàlues que tributen.
I també hi han guanyat els mercats, explica Ribera, perquè molts dels accionistes han reinvertit els diners rebuts en altres actius.
LES CLAUS
1. Com es paguen 16.500 milions sense posar-los?
Els crèdits pont han permès pagar l’opa. Qui va llançar l’opa, en el cas d’Abertis Hochtief, ha d’oferir prou garanties als bancs perquè li deixin els diners. Els accionistes han cobrat el preu pactat per les seves accions. Però el desemborsament real dels oferents (ara nous propietaris) no arriba a la quantitat total de l’oferta pública d’adquisició.
2. Quin ha sigut el desemborsament real?
Dels 16.500 milions d’euros de l’oferta, l’aportació de fons per part dels nous socis no arriba a la meitat. De fet, hi van posar poc més de 6.900 euros. La resta va anar a deute de la companyia adquirida, Abertis, que ja es redueix.
3. Com es redueix el deute de gairebé 10.000 milions?
La reducció ja ha començat. El primer pas va ser la venda de la participació del 34% que Abertis tenia a Cellnex: uns ingressos de 1.489 milions d’euros. Aquesta última setmana Abertis s’ha venut a Red Eléctrica la seva participació del 90% en Hispasat per 949 milions d’euros. Això permet de manera folgada amortitzar un tram de 2.200 milions del préstec. De la resta, 3.000 milions d’euros es refinançaran amb emissions de deute. Al final, en el balanç de la nova Abertis quedaran uns 3.000 milions de deute.
4. Com ha canviat el negoci els últims anys?
La venda d’Hispasat tanca una època, un camí d’anada i de tornada de més de 20 anys, en què Abertis va diversificar el seu negoci entrant en aparcaments, aeroports, telecomunicacions i logística. La venda de la companyia de satèl·lits deixa Abertis com el que era abans el seu precedent Acesa, un operador d’autopistes. Això sí, amb un negoci que es va esgotant a Espanya, però amb presència en mig món.