Els buits que mantenen inacabada la unió monetària europea

Brussel·les pressiona els estats perquè no deixin morir l'eurofons de garantia de dipòsits

El comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici.
Júlia Manresa
12/06/2019
4 min

Brussel·lesLa crisi econòmica i financera va obligar els estats de la Unió Europea a prendre mesures per enfortir el que ja havia de ser una unió econòmica i monetària. Però, amb el retorn del creixement econòmic, la voluntat de fer reformes per completar aquesta integració s'ha aigualit i, ara que l'economia ja perd pistonada i que comença una nova legislatura comunitària, queden moltes assignatures pendents. No existeix un fons europeu de garantia de dipòsits, els països de la zona euro no tenen un pressupost propi i comú que els doni suport en les reformes estructurals o en les inversions, tampoc hi ha un mecanisme que atorgui estabilitat als estats membres d'un club en cas de recessió i encara menys existeix un fons europeu per a desocupats. Instruments imprescindibles, segons l'actual Comissió Europea, per completar la unió econòmica i monetària i enfortir el rol de l'euro en un context internacional de tensions comercials i geopolítiques creixents.

"Queden molts buits en l'arquitectura de la unió econòmica i monetària que en últim terme pesen en la capacitat de generar interès de l'euro i la capacitat de la UE d'oferir feina, creixement econòmic, justícia social i estabilitat macroeconòmica", constata l'informe presentat aquest dimecres per la Comissió Europea, en què es fa una anàlisi sobre el progrés i la maduresa de la unió econòmica i monetària. És la lluita de Brussel·les des dels últims anys, la lluita d'una Comissió Europea que ha volgut ser ambiciosa en la proposta de mesures però que ha anat topant amb les reticències dels estats membres i la incapacitat d'arribar a consensos. Aquest dimecres la Comissió Juncker, amb els comissaris econòmics, Pierre Moscovici i Valdis Dombrovskis, al capdavant, ha volgut fer un balanç positiu i s'ha felicitat dels avenços fets, però ha hagut d'admetre que "està clar" que completar la unió econòmica i monetària no s'haurà aconseguit sota el mandat del seu executiu. Per això ha instat els estats a ser "ambiciosos" en les reunions dels ministres econòmics que se celebren aquest dijous i divendres per no tornar a "ajornar" el que es pot deixar fet al juny.

Un eurofons de garantia de dipòsits

Brussel·les pressiona els estats perquè no deixin morir el projecte

Durant i després la crisi econòmica, la Unió Europea ha creat diversos mecanismes i instruments amb l'objectiu de millorar la integració econòmica i amb l'ull posat en poder evitar o prevenir una futura crisi. Pel que fa a la Unió Bancària, s'han posat en marxa dos dels tres pilars en què s'ha de sustentar. S'han creat els mecanismes únics de supervisió i de resolució bancària, per reduir el risc al sector. La Unió Europea reitera que els seus bancs estan més capitalitzats i més ben preparats per aguantar una eventual crisi. Des del 2014, diu l'informe, les entitats financeres supervisades pel Banc Central Europeu han augmentat el seu capital en 234.000 milions d'euros.

Però li falta una tercera pota que està sobre la taula des del 2015, un eurofons de garantia de dipòsits per rescatar 100.000 euros de tots els clients dels bancs europeus si fan fallida. Aleshores ja es va donar una dècada de temps per desplegar del tot aquest mecanisme, però, davant la ferma oposició de països com Alemanya, els Països Baixos o Finlàndia (que no volen compartir més riscos a nivell europeu), la mateixa Comissió va rebaixar l'ambició del mecanisme. "Malauradament, l'impàs que ha caracteritzat els últims anys persisteix i no s'ha fet cap progrés tangible", constata la Comissió. De fet, fonts europees han explicat que per a Brussel·les ara mateix ja és una petita victòria "mantenir-lo viu" per a la pròxima Comissió i, per això, aquesta setmana a l'Eurogrup es presentarà un informe per convèncer els ministres econòmics en aquest sentit.

El pressupost de l'eurozona neix empetitit

Els estats no es posen d'acord en com finançar-lo ni en el seu ús

El desembre del 2018 els estats de la UE es van comprometre a dissenyar un pressupost propi que, de fet, ja va néixer coix d'aspiracions justament per l'oposició dels països coneguts com la nova Lliga Hanseàtica, que per principis rebutgen més integració econòmica. L'objectiu era tenir-lo delimitat el juliol del 2019, és a dir, que s'hauria de discutir i acordar en la cimera de líders de la setmana vinent. Però s'acosta el dia i els punts espinosos es mantenen gairebé idèntics. El mateix Pierre Moscovici ja ha anticipat aquest dimecres que la reunió dels ministres de l'euro seria llarga, però ha demanat als líders que arribin a un acord.

D'entrada, el pressupost es va rebatejar com a 'Instrument pressupostari per a la convergència i la competitivitat de la zona euro". La seva idea embrionària va néixer a proposta de l'eix francoalemany amb l'ambició de cohesionar i millorar la resistència de l'eurozona, donant suport a les reformes estructurals i a les inversions, de manera complementària als fons europeus. Però ràpidament va quedar diluïda pels països del nord que no volen que serveixi d'"estabilitzador" de l'àrea en cas de crisis i tampoc estan convençuts que puguin comptar amb ingressos extraordinaris que li donin la capacitat de fer-se més gran en un futur. Per exemple, països com Espanya es mostren disposats a contribuir-hi més si es garanteix que tindrà aquesta funció estabilitzadora i, a més, insisteixen en la creació d'un fons europeu per a desocupats.

Per tot això, Brussel·les demana als estats de la UE que en la cimera de la setmana que ve defineixin el finançament, la mida i la funció de "l'instrument", però també que concloguin la reforma del mecanisme d'estabilitat que tindrà una mena de fons de rescat per a fallides. També els demana que no abandonin el fons de garantia de dipòsits i que accelerin la feina per enfortir el rol internacional de l'euro en un context d'enfrontament comercial amb el dòlar.

stats