Les assegurances de salut privades es disparen enmig de la pandèmia

El degoteig de població que compra una assegurança mèdica privada és cada cop més gran a Espanya i la pandèmia només ha fet que accelerar aquesta tendència. Si l'any 2019 les persones que tenien una assegurança mèdica no arribaven als 10 milions, el 2020 es va trencar la barrera dels 11 milions, fins ara mai superada (11.056.850 persones), cosa que significa 469.750 assegurats més en comparació amb el 2019 i més d'un 23% del total de la població a Espanya.

La xifra es desprèn de l'últim informe d'Unepsa, la patronal que aglutina més del 90% del negoci del sector, i inclou les assegurances mèdiques privades; també aquelles assegurances que són un complement a l'assistència específica d'alguns tractaments, i les dels funcionaris que escullen la sanitat privada en comptes de la pública dins del sistema de mútues. Si es tenen en compte els subsidis, és a dir, les assegurances mèdiques privades contractades normalment per treballadors autònoms perquè els cobreixin una baixa derivada per motiu de salut, la xifra ascendeix fins als 12,8 milions de ciutadans que tenen contractat aquest servei privat.

Segons Unepsa, tot apunta que el 2021 la xifra continuarà creixent després que la patronal hagi avançat les dades sobre l'evolució del negoci durant aquest primer semestre. Les assegurances d'atenció sanitària han augmentat els seus ingressos un 4,8% en comparació amb el mateix període que el 2020, i un 10% si es compara amb el 2019.

Del conjunt de la població, el perfil majoritari de persones que tenen contractada una assegurança privada de salut o accedeixen a serveis privats a través del sistema de mútues de l'administració són aquelles d'entre 30 i 60 anys, i destaca la població major de 50 anys, que signifiquen el 30% de les assegurances privades i el 46% de la població assegurada pel sistema de mútues de l'administració.

Barcelona i Madrid, líders

Segons l'informe, Barcelona i Madrid són les dues províncies on més persones tenen contractat un servei mèdic privat. En el primer cas, 1,9 milions de ciutadans tenen una assegurança, mentre que a Madrid la xifra ascendeix fins als 2,5 milions de persones. Per entendre el pes d'aquestes xifres cal comparar-les amb altres fonts d'accés al sistema de salut. L'informe analitza tres vies: la pública, la privada –a través de les assegurances mèdiques de salut– i la despesa sanitària finançada per les mateixes famílies, amb els seus ingressos i de manera puntual. En aquest cas, la comparativa de l'estudi de la patronal és per comunitats autònomes, però la tònica és la mateixa.

Catalunya i Madrid són les dues úniques regions que es desmarquen de la resta i, també, de la mitjana a Espanya. Mentre que el sistema públic significa el 70,8% de la despesa sanitària mitjana a Espanya, a Madrid i a Catalunya el seu pes està per sota del 65%. Per contra, la mitjana de la despesa a través de les assegurances privades és d'un 6,94% al conjunt de l'Estat, mentre que a Madrid és de l'11,64% i a Catalunya d'un 10,40%. La despesa finançada de manera puntual amb els ingressos familiars és del 25% en totes dues comunitats, mentre que al conjunt d'Espanya és del 22%.

Aquests resultats, però, no són puntuals sinó que els últims deu anys la tendència ha sigut la d'un creixement constant d'aquest tipus de serveis privats. Així, a Catalunya l'any 2008 el nombre de persones amb assegurança privada d'assistència mèdica era d'un 22%, mentre que l'any 2020 ha tancat amb un 29,42%. Aquesta realitat, però, camina en paral·lel a anys de retallades al sistema de salut públic al conjunt d'Espanya i, en especial, a Catalunya, on entre els anys 2010 i 2014 es van treure uns 1.600 milions d’euros del sistema públic. Un fet que el sector mèdic assenyala també com a culpable d'aquest degoteig ciutadà a l'àmbit privat.