Assegurances de decés, la batalla que ve
Les limitacions legals a vetlles i sepelis disparen les reclamacions de les famílies dels difunts
Barcelona“Una assegurança de decessos ofereix tranquil·litat en el moment en què mor un familiar, ja que, a més de cobrir les despeses funeràries, coordina la prestació dels serveis i les gestions necessàries després de la defunció. Gràcies a aquest tipus de pòlissa, els familiars de l’assegurat no han de realitzar cap desemborsament per fer front al cost del sepeli i reben un servei personalitzat en un moment difícil”.
Així explica una important asseguradora catalana en què consisteix l’assegurança de decessos, un popular servei que bàsicament cobreix les despeses d’enterrament de l’assegurat perquè la família no hagi de carregar amb les despeses del comiat. Però el cert és que en plena pandèmia aquest servei, lluny d’ajudar en un “moment difícil”, s’ha convertit en un important focus de conflicte entre companyies i assegurats o, més ben dit, entre companyies i familiars dels assegurats. La raó és senzilla: la normativa vigent per a les persones mortes per coronavirus fa que sigui pràcticament impossible complir el que estava fixat en el contracte i satisfer, així, un servei que ja estava pagat pel difunt.
La situació excepcional generada pel coronavirus ha afectat de ple el sector fúnebre. El govern central va prohibir les vetlles “en tot tipus d’instal·lacions, públiques o privades”, i també que es facin pràctiques de tanatoestètica o tanatopràxia en els morts per coronavirus. Les prohibicions no acaben aquí: les cerimònies fúnebres no es poden celebrar mentre duri l’estat d’alarma i només fins a tres familiars poden assistir als enterraments o als crematoris. I en molts casos tot això és el que estava inclòs -i pagat- en l’assegurança de decés del difunt. “I pensa que també hi ha casos en què el finat tenia contractat el trasllat al seu poble natal, en molts casos a altres comunitats, i que malgrat tot això no s’ha fet”, explica Esther Pérez, advocada del Col·lectiu Ronda.
Aquesta professional ja ha notat un “significatiu” augment de la conflictivitat, tot i que amb la gent confinada no hi ha encara cap allau de demandes pel tema. Pérez recorda que més del 40% de la gent té contractada aquesta mena de pòlisses i que abans d’iniciar un conflicte judicial hi ha organismes d’arbitratge com ara el Defensor de l’Assegurat -que, segons diu, mai falla a favor de l’assegurat- o figures que depenen dels ajuntaments, la Generalitat o el ministeri de Consum, que inclouen a les seves pàgines web models de reclamació senzills. Però això no sempre funciona.
Canvis de taüts
“Cada cas s’ha de veure un a un, però si es reclama hi ha possibilitats de guanyar. Els tribunals sí que fallen a favor del consumidor -explica-. Per desgràcia, iniciar un judici també es fa en funció de les possibilitats econòmiques de l’afectat”. A més, les casuístiques que es donen no acaben en els serveis no oferts, sinó que també hi ha els canvis de preu. “Per llei no poden apujar els preus, però pot passar que un difunt tingués contractat un tipus de taüt que s’ha esgotat: si n’hi donen un de més barat s’ha de pagar la diferència, i si n’hi donen un de més car la família no ho ha de pagar”, exposa.
Un portaveu de l’associació de consumidors Facua, que ja està gestionant reclamacions en aquest camp, s’expressava en els mateixos termes: “Si la despesa en el sepeli és inferior al previst, que ho serà, els hereus han de saber que poden demanar a l’asseguradora una relació de les despeses en què han incorregut per demanar que se’ls torni la diferència -explica -. I sigui un sepeli de 3.000 o de 10.000 euros, la quantitat és important en la majoria dels casos”, afegeix.
Si aquest xoc entre particulars i el sector assegurador -que per a Esther Pérez és un dels més opacs que existeixen- ja és dur amb la situació actual, pitjor hauria sigut si les asseguradores haguessin sigut estrictes amb els contractes de l’assegurança de vida. El contracte tipus situa la pandèmia com una excepció al pagament de l’assegurança.
Acord patronal
Però Unespa, la patronal espanyola del sector, va fer un comunicat a començaments de març en què aclaria que pagaria totes les assegurances de difunts per la pandèmia de coronavirus. “S’estan pagant amb normalitat”, explicava un portaveu de la patronal. “Ho cobrim en tots els casos”, explicaven des de VidaCaixa, líder espanyol en aquest tipus de pòlissa. En aquest cas, una política d’impagaments sí que podria haver generat problemes encara més greus, perquè les quantitats de les pòlisses de vida són significativament més grans.