L’Argentina torna a estar a un pas de la fallida
No pot pagar el deute a l’FMI però fa malabars per negar el risc de ‘default’
Buenos AiresA l’Argentina aquest cap de setmana tothom ha premut el botó de pausa. I es nota. Els mercats financers no operen ni els dissabtes ni els diumenges, i avui es juga el superclàssic del futbol argentí a les deu de la nit -hora de Catalunya-: un River Plate - Boca Juniors. La calma i la tranquil·litat han tornat a la vida dels argentins durant dos dies. Una calma necessària per asserenar els ànims i agafar forces per a la tempesta política, econòmica i social que s’aproxima.
En les últimes setmanes, el peso, la moneda nacional argentina, ha perdut un 30% del seu valor respecte al dòlar. L’any passat ja havia caigut en picat. La divisa nord-americana és el valor de referència per a quasi tot l’Argentina. Es pensa en dòlars, però es paga en pesos. Els argentins estalvien en dòlars, compren i venen pisos en dòlars, els cotxes es paguen en pesos però s’emmirallen en el bitllet verd, i així en tot el sistema productiu argentí. I al devaluar-se el peso, la inflació es dispara, i ja està per sobre del 55%.
L’Argentina és ara un polvorí, i la sensació que es respira és que pot passar de tot en qualsevol moment. Hi ha molta tensió: social, amb marxes diàries als carrers de sindicats i organitzacions socials que reclamen una llei d’emergència alimentària. Un 32% dels argentins són pobres. Hi ha tensió política: el president argentí, el conservador Mauricio Macri, ocupa la Casa Rosada i és el cap d’estat, però molts el veuen com un mandatari sense rumb que gestiona a batzegades després de la derrota electoral a les urnes de l’11 d’agost en les eleccions primàries presidencials. “És cert que el kirchnerisme apunta a tornar a la Casa Rosada, però els comicis presidencials són el 27 d’octubre i aquestes passades eleccions primàries, lluny d’aportar estabilitat al sistema electoral, el que han provocat és un terratrèmol de dimensions polítiques monumentals”, destaca l’analista polític Rosendo Fraga.
Nou ‘default’?
I, enmig d’aquest escenari delicat, aquesta setmana el nou ministre d’Economia argentí, Hernán Lacunza, en un nou exemple de funambulisme polític, va llançar una bomba econòmica a l’anunciar que ha demanat al Fons Monetari Internacional “reperfilar” el crèdit de 57.000 milions de dòlars que l’organisme internacional va concedir l’any passat a la Casa Rosada. ¿Això vol dir que l’Argentina no pot pagar i està a punt de fer fallida? “El reperfilament és una negociació voluntària d’extensió de terminis pel deute de mitjà i llarg termini. És canviar els venciments, però no la resta de les condicions”, puntualitzava el ministre d’Economia. De nou, tot i els equilibris lingüístics, l’Argentina camina pel llindar de l’abisme i el fantasma d’una nova suspensió de pagaments (també coneguda com a default ) plana sobre el país. L’FMI ja ha respost que estudiarà la proposta.
Falten dos mesos per a les eleccions presidencials i des de la Casa Rosada s’han impulsat canvis fiscals per mirar que l’impacte de la devaluació del peso respecte del dòlar i la inflació no impactin a la butxaca dels argentins. Durant aquests dos mesos, coincidència o no, els treballadors i els autònoms pagaran menys IRPF, mentre que una cistella de productes alimentaris de primera necessitat no pagarà el 21% d’IVA. “Mai ha estat clar quin era el pla econòmic del macrisme i mai es va deixar clar quina era l’herència rebuda del kirchnerisme. És com un malalt al qual no tractes: llavors la teràpia haurà de ser més intensa”, destacava al canal de notícies A24 Roberto Cachanosky.
‘Déjà-vu’
La frase que més se sent aquests dies pels carrers de Buenos Aires és “aquesta pel·lícula ja l’he viscut”. Els argentins, acostumats a les crisis cícliques, ja porten l’armilla antibales psicològica posada. Però pocs eren els que s’esperaven que això passaria durant la presidència de Mauricio Macri. “En tres anys de mandat, Macri va complir només 2 de 20 promeses de campanya”, destaca en un article Chequeado, un portal que verifica el que diuen els polítics. “Tots podem ajudar des de la responsabilitat i la prudència a portar tranquil·litat als argentins. Cadascú des del seu lloc. Com a president és la meva única prioritat. Totes les meves accions van en aquesta direcció dialogant”, deia Macri dijous per mirar d’aportar serenitat. Els mercats, però, no estan gaire tranquils: el risc-país, el termòmetre que mostra la confiança dels inversors en una economia, ja està a nivells de la crisi del corralito. I no són pocs els que s’ensumen que alguna cosa està per venir.