L’Argentina demana auxili a l’FMI

Barcelona“El nostre problema és que som un dels països del món que depèn més del finançament extern”, admetia ahir el president argentí, Mauricio Macri, poc abans d’anunciar que havia decidit demanar ajuda econòmica al Fons Monetari Internacional per superar la situació generada al país a causa de la forta depreciació de la seva moneda -el peso argentí- davant del dòlar. “Fa uns minuts he parlat amb Christine Lagarde, la directora [de l’FMI] i ens ha confirmat que avui mateix començarem a treballar en l’acord”, va explicar Macri a la ciutadania argentina, ahir a la tarda, a través d’un missatge gravat a la seva pàgina de Facebook.

Macri també va voler deixar clar que la situació de dependència externa és fruit de “l’enorme despesa pública” que ha heretat el seu govern i que ara intenta ordenar. “La situació global és cada vegada més complexa”, va admetre el president argentí, fent referència explícita a la inflació, la depreciació de la moneda dels països emergents i l’augment del preu del petroli i dels interessos que paga pel deute.

“Durant els dos primers anys [de legislatura] el context global era favorable, però això està canviant”, va afegir Macri, que va assegurar que tots aquests factors externs que no estan sota el seu control han posat traves al seu programa “gradual” de política econòmica.

En busca de l’interès més baix

Aquest nou missatge de socors de l’Argentina a l’FMI, 15 anys després de l’últim, pot tenir un cost polític important per a Macri. Bona part de la ciutadania ha assenyalat durant anys aquest organisme com a responsable de les tisorades que l’Argentina va haver de fer en el passat per superar la seva situació econòmica. Per això, poc després de la compareixença de Macri, el ministre d’Hisenda, Nicolás Dujovne, també va sortir en roda de premsa per justificar la petició d’una “línia de suport financer” a l’FMI com a mesura “preventiva” i perquè és l’opció de “finançament més barat” que té l’Argentina a disposició. Tot i això, el ministre no va concretar quina era la quantitat sol·licitada, ni tampoc les condicions, el tipus d’interès, els terminis de disponibilitat dels diners ni les possibles contrapartides que podia reclamar Lagarde.

Això, sí, Dujovne va voler parar el cop social que podia suposar aquest anunci per al govern de Macri: “L’FMI ha après dels errors del passat, és un FMI molt diferent”, s’excusava Dujovne, segons recull el diari local El Cronista. El president del país va insistir en aquest missatge i va explicar que el rescat s’havia fet “pensant en el millor per als argentins” i sense “mentir”, com havien fet altres governs fins ara, segons Macri.

Pànic per la depreciació del peso

El cert és que el govern argentí s’ha vist obligat a actuar després de la situació de pànic que ha generat la depreciació del peso davant del dòlar els últims mesos. Divendres passat, el Banc Central de la República Argentina (BCRA) va decidir elevar el tipus d’interès de referència fins al 40%, 24 hores després que la institució hagués apujat el preu del diner fins al 33,25% en un intent de defensar el canvi de la divisa.

L’escalada del dòlar està provocant que augmentin els preus dels béns importats i es redueixi el poder adquisitiu dels consumidors. De retruc, això va fer que la inflació superés al març el 25,4% -una de les taxes més altes del món- fet que complica molt al govern de Macri assolir els seus objectius econòmics, començant per la mateixa inflació, que hauria de tancar el 2018 amb un nivell màxim del 15%.

LES CLAUS

1. Què va sol·licitar ahir el govern de Macri?

El president de l’Argentina, Mauricio Macri, va anunciar ahir que ha demanat una “línia de suport financer” al Fons Monetari Internacional. És a dir, el país necessita un rescat per part d’aquest organisme per continuar amb la seva activitat normal. Tot i això Macri no va concretar les condicions del préstec, ni la quantitat ni els interessos, i tampoc va dir quan tindrien disponibles els diners.

2. Per què l’Argentina ha de demanar diners a l’FMI?

Segons el ministre d’Hisenda, Nicolás Dujovne, es tracta d’una mesura “preventiva”. A més, davant de l’alta dependència de finançament exterior que té el país, Dujovne va remarcar que la de l’FMI és l’opció de “finançament més barat” disponible.

3. Quina és la situació econòmica actual a l’Argentina?

La depreciació del peso davant del dòlar dels últims mesos ha generat una situació pràcticament de pànic: els béns importats s’encareixen i el poder adquisitiu baixa. Divendres passat, el Banc Central de la República Argentina va elevar el tipus d’interès fins al 40%, 24 hores després d’haver apujat el preu del diner fins al 33,25%. A més, la inflació va superar el 25% al març, una de les taxes més altes del món, xifra que queda molt lluny de l’objectiu del 15% per a aquest any.

4. Quina repercussió pot tenir això per al govern de Macri?

La decisió de recórrer a l’FMI li pot sortir cara a Macri. Bona part de la societat encara assenyala aquest organisme com el responsable de les tisorades que va haver de fer l’Argentina per superar les seves anteriors crisis. Per això el govern argentí va remarcar que l’FMI “ha après dels seus errors” i ara “és un FMI molt diferent”.