Apple-Xina: de la dependència total al desacoblament
El gegant tecnològic ha començat a virar la seva producció cap a l'Índia i el Vietnam a causa de la crisi de subministraments
Washington"Designed by Apple in California. Assembled in China" [Dissenyat per Apple a Califòrnia. Produït a la Xina]. Aquesta inscripció està present en la majoria dels productes del gegant tecnològic nord-americà. És el símbol d'una de les embarcacions que més bé han sabut navegar en el vast oceà de la globalització. És també una metàfora de la relació que han tingut les dues primeres potències mundials en les últimes dècades: els enginyers dissenyen als Estats Units i la mà d'obra barata de la Xina produeix. Però les premisses sobre les quals s'ha sustentat el creixement de les big tech americanes han canviat: el gegant asiàtic és alguna cosa més que la fàbrica del món, les cadenes de subministrament són cada cop més impredictibles i la globalització no és un bé innegociable.
El creixement d'Apple, una empresa que a la dècada del 1990 va estar a punt de caure en fallida, ha anat de bracet de l'auge econòmic de la Xina. Steve Jobs va fundar la companyia el 1976, però no va ser fins al llançament de l'iPod l'any 2001, i especialment de l'iPhone el 2007, que els números d'Apple van començar a despuntar fins als nivells astronòmics que maneja actualment. L'any 2021 va registrar una facturació anual de 365.817 milions de dòlars, mantenint-se al sisè lloc al rànquing mundial. Mentrestant, el producte interior brut (en paritat de preus) de la Xina s'ha multiplicat gairebé per set des de l'any 2001 i és el segon país del món segons la mesura del Banc Mundial per a aquest indicador.
Durant aquestes dues dècades ha anat creixent la dependència de la tecnològica amb la Xina, on té deslocalitzada gran part de la seva cadena de valor. Concretament, les fàbriques d'Apple al país fabriquen en l'actualitat més del 90% dels seus productes, i s'hi troben 150 dels seus principals proveïdors, que en donen sortida a través del port de Shenzhen, un dels més grans del món. A més, els consumidors xinesos representen fins a una quarta part dels seus ingressos.
Però una sèrie de factors externs –geopolítics, econòmics i logístics– estan amenaçant la continuïtat d'aquest model, fet del qual Apple és conscient, i per això ha començat el seu progressiu desacoblament. Segons les previsions de JP Morgan, la producció fora de la Xina passarà del 5% actual al 25% de cara al 2025. En el cas de MacBook, es reduirà de prop del 100% al 95%; d'Apple Watch, del 95% al 80%; d'iPhone, del 92% al 75%, i dels AirPods, del 53% al 37%, aproximadament. El canvi estratègic beneficiarà principalment l'Índia i el Vietnam, on recentment ha obert noves fàbriques –que ja estan fabricant el nou iPhone 14– i on compta amb prop de 40 proveïdors.
Crisi de subministraments i sancions comercials
Els motius d'aquest viratge els trobem principalment en dos factors: la creixent imprevisibilitat de les cadenes de subministrament i la rivalitat comercial entre els EUA i la Xina. Durant la crisi del coronavirus, la política xinesa de covid zero ha afectat sobre manera la producció i logística de diversos components bàsics dels productes Apple. El tancament de la planta d’assemblatge més gran de la companyia –la de Zhengzhou, operada per la taiwanesa Foxconn– a conseqüència d'un confinament decretat pel govern xinès ha generat aquest mes importants retards en la producció del flamant iPhone 14. Ha sigut l'última de la llarga sèrie de disrupcions experimentada en els últims dos anys, que inclouen el desabastiment de semiconductors, components clau en la fabricació de tota mena d'aparells electrònics.
A aquests problemes, que han demostrat a Apple la necessitat de diversificar la seva producció per reduir riscos, s'hi suma la recent prohibició del govern de Joe Biden de vendre microxips d'alta gamma a empreses xineses. Al març Apple va confirmar que havia establert converses amb una de les principals empreses xineses de semiconductors, YMTC, per al subministrament de xips per a l'iPhone 14. Però les restriccions imposades pel departament de Comerç, amb l'objectiu de frenar l'emergent desenvolupament tecnològic de la Xina, han impactat directament en els plans d'Apple, que ha congelat l'acord, segons va avançar el diari japonès Nikkei.
Un desacoblament lent
Després de dues dècades produint al gegant asiàtic, Apple s'enfronta a la difícil tasca de reduir-ne la dependència, cosa que tindrà conseqüències en la pèrdua d'economies d'escala, l'increment dels preus de producció i venda, i la pèrdua de treballadors. Al setembre, l'empresa ja va començar a fabricar una petita part del seu iPhone 14 a l'Índia, així com dels MacBooks al Vietnam. Però les fàbriques d'aquests països tenen desenes de milers de treballadors, lluny dels tres milions de treballadors que hi ha en fàbriques xineses que treballen per a Apple, on també hi ha millors tecnologies d'automatització.
El viratge estratègic de la producció, forçat pel context de regionalització econòmica i les restriccions imposades pel seu propi govern, serà un camí lent per a Apple i impactarà en molts dels seus processos, des del disseny fins al màrqueting. Està per veure fins a quin punt tindrà conseqüències, també, en el seu domini sobre la indústria tecnològica.
