Les apostes fallides de Goldman Sachs
Els inversors que van seguir les seves recomanacions borsàries per al 2019 no hauran guanyat diners
BarcelonaGoldman Sachs potser serà l’emblema del capitalisme global, el banc per on han passat –i on van a treballar– molts dels que decideixen els designis de l’economia mundial. Però quan ha de fer previsions sobre la borsa els seus analistes fallen tant com els altres, és a dir, molt. Si l'1 de gener passat vostè hagués posat els seus estalvis en mans de Goldman Sachs, que sàpiga que difícilment hauria guanyat diners.
A principis d’any, aquest banc d’inversió novaiorquès va publicar una llista que recollia les seves tretze apostes borsàries per al 2019. Ara que estem tancant el mes de desembre arriba el moment de fer balanç, i el resultat és que, de les tretze empreses que va recomanar, només sis han registrat pujades: la resta han perdut valor (vegeu el gràfic al final de l'article).
En realitat, el balanç no és catastròfic: si algú hagués invertit 1.300 euros en les empreses seleccionades per Goldman (100 euros a cada una), avui dia hauria guanyat 26 euros, un augment del 2% al tancament de la borsa el 26 de desembre. El benefici està molt lluny dels 1.044 euros (+80%) que Goldman vaticinava que guanyarien aquelles accions. La bona notícia, almenys, és que el resultat és gairebé idèntic a la inflació d’aquest any als Estats Units, país d’on són les empreses per les quals va apostar Goldman.
Ara bé, si als guanys del 2% obtinguts per aquestes inversions els restéssim les comissions que cobren els bancs i les gestores de fons per la intermediació, el balanç per a l’inversor que es va fiar de Goldman el gener passat probablement hauria sigut negatiu.
Aquest magre balanç contrasta amb la bona marxa de les borses el 2019. L’S&P500, el principal selectiu de la borsa dels Estats Units, ha pujat un 27%. La conclusió, per tant, és que hauria sortit més a compte posar els diners en un vehicle d’inversió passiva (ETF o exchange traded fund) referenciat a l’evolució de l’S&P500. O fins i tot a l’Íbex-35, un selectiu menys propens a les alegries però que aquest any ha crescut més d’un 10%.
Els ETF són fons d’inversió que funcionen automàticament: compren i venen accions per, simplement, reproduir l’evolució del selectiu al qual estan referenciats. Si el selectiu puja, ells també ho fan, i si baixa, també. Com que estan automatitzats (els que executen les ordres de compra i venda són ordinadors), el cost de manteniment és molt més baix i les comissions es redueixen dràsticament.
Cap sorpresa
Els experts en mercats no se sorprenen pels magres resultats de les apostes de Goldman. “Pràcticament ningú encerta què farà la borsa en el termini d’un any”, manté Xavier Brun, gestor de fons d’inversió a Trea. Partidari d’invertir a llarg termini, Brun creu que, fins i tot si la teva selecció d’empreses és bona, no n'hi ha prou amb un any perquè el mercat reconegui el valor d’aquella companyia.
“El que importa d’una empresa és determinar quins seran els seus beneficis futurs, però un any és un període molt curt i el mercat potser triga a valorar aquelles accions: ara, si a cinc o deu anys vista els beneficis pugen, estigues tranquil perquè el preu de les accions també ho farà”, defensa Brun.
De les tretze empreses seleccionades per Goldman, n’hi ha que han registrat increments importants, però cap d’elles arriba als preus que havia pronosticat el banc: les que més van pujar són la joiera Tiffany (+63%, molt a prop del +69% que pronosticava Goldman) i la fabricant de components de l’automòbil Aptiv (+57%, lluny del +99% previst). Però, a l’altre extrem, potser el cas més escandalós és l’elèctrica californiana Pacific Gas & Electric: Goldman anticipava que pujaria un 111%, però ha acabat caient un 54%.
Petició dels clients
Si tan difícil és fer previsions a un any vista, la pregunta és per què els analistes s’entesten a fer-les. I la resposta és senzilla: “Els clients ho demanen. Volen que tu, que tens un equip d’analistes potent, els facis una llista del que més t’agrada i els hi donis més mastegat, però jo no ho faig”, explica Xavier Brun.
Potser les apostes no li hauran sortit bé, però per a la mateixa Goldman l’any ha sigut força bo, ja que s’ha disparat un 31% a la borsa, exactament el mateix percentatge que havia perdut l’any passat. D’una manera o altra, la banca sempre acaba guanyant.