Un bon any per sortir a borsa, amb permís de la Xina

BarcelonaL’any 2015 no es pot qualificar com un bon any borsari a Espanya. Mentre la majoria de mercats europeus van tancar amb guanys, l’Íbex-35 va perdre un 7,5% durant tot l’exercici. Les primeres sotragades de la Xina, a l’estiu, es van notar, però la incertesa política també ha comportat un cost important per a les grans cotitzades espanyoles. Des de les eleccions generals han perdut més de 30.000 milions d’euros de capitalització. Però tot i el mal comportament dels valors, el 2015 ha sigut un bon any per a les sortides a borsa, tant de les grans empreses (que ho han fet al mercat continu) com de les més petites, que han assaltat el mercat alternatiu borsari (MAB).

Les empreses que van sortir a borsa a Espanya van captar el 2015 més de 8.700 milions d’euros, segons les dades de BME, l’empresa que gestiona la borsa. Es tracta d’una xifra rècord, només superada el 2007 -en el punt àlgid de la bombolla-, quan es va arribar als 10.500 milions. “Ha sigut un any bo, ha continuat l’obertura del mercat, que ja es va notar el 2014 després d’anys d’absència absoluta d’activitat”, sosté Javier Fernández-Galiano, director de l’àrea de mercats de capital i tresoreria de Deloitte.

Entre el 2008 i el 2013, a Espanya només hi va haver tres estrenes a borsa: Amadeus, Bankia i Banca Cívica. En canvi, durant l’any passat hi va haver sis sortides al mercat continu, que és on cotitzen les grans empreses. L’estrena d’Aena (la més gran en volum d’Europa i la cinquena del món) o la de Cellnex (la filial de telecomunicacions d’Abertis), que va ser la tretzena en volum als mercats mundials, demostren el bon moment per captar capital dels inversors. De fet, mentre a tot el mon el nombre d’operacions de sortida a borsa va caure un 2% i el volum en capital un 25%, a Espanya es va captar un 45% més de capital que l’any anterior.

El 2016 es presenta també com un bon exercici per sortir a borsa, tot i que algunes ombres planen sobre les operacions previstes. Entre aquestes ombres destaquen els sotracs als mercats xinesos, que han fet patir els mercats mundials la primera setmana de l’any, així com l’alta volatilitat que es preveu per a aquest any i la possible falta de liquiditat que hi podria haver en alguns moments de l’exercici.

“Cautelosament optimistes” és com es defineixen a la consultora EY pel que fa a les perspectives de sortida a borsa per al 2016. Per a EY, les principals amenaces són els conflictes geopolítics i l’alentiment econòmic als països emergents. A Espanya la previsió és que durant el 2016 es produeixin les sortides a borsa ajornades l’últim trimestre del 2015 per les convocatòries electorals, segons Vicente García, director del grup de mercats de capitals de PwC. Per a José Luis Martínez Campuzano, analista de Citi, la Xina pot provocar incertesa a les borses a curt termini, però pot donar bones notícies a la llarga, ja que la sacsejada actual està provocada per un canvi de model en el creixement del gegant asiàtic.

Les pimes obliden Gowex

Una de les bones notícies del 2015 és que les estrenes borsàries no van ser només de grans operacions, sinó també de petites i mitjanes empreses. El mercat alternatiu borsari (MAB), especial per a pimes, va sumar nou incorporacions d’empreses durant l’any passat, una activitat rècord en els últims cinc anys. Inclam i Grenergy van ser les millors estrenes d’aquest índex borsari, en el qual també van debutar companyies catalanes com Lleida.net o Tecnoquark, entre d’altres.

Les sortides al MAB confirmen que la borsa de les pimes ha superat el mal moment que van provocar les crisis d’algunes cotitzades. La més evident va ser Gowex, que fa un any i mig quasi liquida el MAB, després que es descobrís que l’empresa havia falsificat els seus comptes.

Les perspectives per a aquest any són igualment positives si l’entorn no ho complica, segons Fernández-Galiano. S’espera no només la incorporació de noves companyies al MAB, que se sumaran a les 33 actuals, sinó també la formació de noves socimis, un tipus d’empresa immobiliària amb avantatges fiscals que cotitza en un segment diferenciat del MAB. Durant el 2015, vuit socimis van entrar al MAB.

De tota manera, a banda de créixer en nombre d’empreses, la borsa de les pimes encara ha de guanyar volum de negociació, segons el directiu de Deloitte. Sosté que les sortides dels últims anys han sigut “de volum superreduït” i que han optat per una fórmula -el listing - en què la propietat de l’empresa tanca una ampliació de capital prèvia a l’inici de la cotització, i que, per tant, a la pràctica no s’està irrompent realment al mercat per captar grans quantitats de finançament.

Una queixa dels inversors és que el MAB no acabi de ser una eina per demanar finançament real al mercat. En resum, hi falten empreses de mida mitjana. “No es veuen companyies que demanin, per exemple, deu milions d’euros per finançar expansió o innovacions; estem parlant de quantitats molt inferiors”, lamenta Fernández-Galiano. Cal un salt perquè el MAB comenci a funcionar “de manera total”, opina.

La sortida al MAB o a qualsevol borsa ofereix una sèrie d’avantatges. “Per exemple, ofereix més visibilitat financera i comercial de la companyia al país i a l’estranger, dóna liquiditat a les accions i facilita operacions corporatives”, enumera Fernández-Galiano. A més, cotitzar també facilita recaptar fons en futures ampliacions de capital.

La bona notícia és que el MAB sembla haver deixat enrere els dubtes que l’han rondat des que va néixer, el 2008. “Ha enganxat un cicle molt dolent, tant en l’aspecte econòmic com borsari, però ara això canvia”, sosté Fernández-Galiano. L’altre perill, el de la desconfiança per les crisis d’algunes empreses (Gowex, Zinkia i d’altres), també s’ha aplacat, i per això l’expectativa de futur és “optimista”.