Un any de petroli barat
Els experts aposten per un període llarg de preus baixos gràcies a l’Iran, l’excés d’oferta i les energies netes
BarcelonaEls efectes són microeconòmics i macroeconòmics. En microeconomia les butxaques ho han notat, sobretot ara a l’estiu, quan, amb les vacances, hi ha més tendència a agafar el cotxe. Omplir el dipòsit és uns 10 euros més barat que fa un any. Els efectes macroeconòmics també són clars. Catalunya creix ara al 3% i la millora del PIB s’accelera a l’Estat. El BBVA Research assenyalava en el seu últim informe tres factors que impulsen la recuperació: la millora de la producció industrial, les exportacions i, esclar, l’abaratiment del preu del petroli.
La caiguda del preu del petroli també ha tingut impacte en els comptes públics. El ministeri d’Hisenda, en el programa d’estabilitat, ja preveu un període llarg de petroli barat, almenys fins al 2018. El 2014 el preu mitjà del Brent va ser de 99,4 dòlars, mentre que les previsions per al 2015 són de 61,5 dòlars, i del 2016 al 2018 la base de partida és un preu de 68,8 dòlars. El mateix govern espanyol reconeix l’impacte que pot tenir en el creixement el preu del petroli: un encariment del 10% anual comportaria disminuir tres dècimes l’augment del PIB.
Els factors de la caiguda del preu del petroli han sigut molt tractats: bàsicament és un tema d’oferta. Els Estats Units, amb el fracking, han aconseguit elevar la producció pràcticament fins a autoabastir-se. I tant a les reunions del novembre com a la del juny de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), l’Aràbia Saudita, el primer soci de l’OPEP, va decidir mantenir els alts nivells de producció. L’excés d’oferta (aproximadament un 20% més de producció que fa un any), sense una recuperació de la demanda, s’ha traduït en una davallada dels preus. El 12 d’agost de l’any passat el barril de Brent era de gairebé 104 dòlars. Ara costa menys de la meitat, al voltant dels 50 dòlars (45,11 euros). L’abaratiment va ser molt ràpid. La caiguda que va començar l’estiu de l’any passat es va anar accelerant fins a arribar a un preu mínim en només sis mesos. El 13 de gener el Brent va cotitzar a 47,24 dòlars. Després, a la primavera, el preu semblava que anava cap a la recuperació i el 6 de maig va marcar el màxim d’aquest any amb 67,66 dòlars. No obstant, la decisió de l’OPEP de no rebaixar la producció -a instàncies de l’Aràbia Saudita- va portar a una nova davallada, que s’allarga aquest estiu.
El petroli no pujarà gaire
Els experts assenyalen tres factors que porten a un període prolongat amb el preu del petroli barat. La sobreproducció és el punt clau, i el sector creu que es mantindrà per diferents raons. D’una banda, el possible aixecament de les sancions a l’Iran, que ajudarà a augmentar el nombre de barrils que entren al mercat. De l’altra, el fracking, estès als Estats Units i que es comença a implantar en altres llocs, que permet uns nivells d’extracció de petroli que fa uns anys eren inabastables. En tercer lloc també hi juguen un paper les energies netes, perquè les renovables guanyen importància com a energia primària.
El catedràtic de la Universitat de Barcelona Mariano Marzo, però, posa un límit a aquesta tendència. Segons Marzo, l’ús de renovables afecta la generació elèctrica, però el principal consumidor de combustibles fòssils -com el petroli i els seus derivats-és el transport. Per aquesta raó, avisa que tot i que el petroli i derivats perdin pes en la generació elèctrica, continuaran sent el principal carburant per al transport.
L’OPEP, que ahir va revisar les seves previsions, creu que la demanda pujarà un 1,38% aquest any i que el 2016 s’arribarà a un rècord de 94,04 milions de barrils diaris. Això hauria de fer pujar de manera “moderada” els preus en “reduir-se gradualment el desequilibri entre oferta i demanda”, segons l’OPEP.
La baixada del preu del cru també ha tingut conseqüències per a les grans petrolieres, que tenen dues opcions: esperar que els preus pugin o actuar. Algunes ja han emprès el segon camí, com Shell, que va anunciar la compra de British Gas per 64.000 milions d’euros, la fusió més gran del sector. L’espanyola Repsol també ha fet el pas amb la compra de Talisman. L’objectiu es créixer i no dependre només del petroli, sinó diversificar-se amb el gas.
