L’any màgic de Zoom
L’aplicació, que complirà una dècada, multiplica per sis el seu valor a la borsa gràcies al teletreball
BarcelonaEl confinament i la distància social van limitar a partir del març milers de reunions, classes i activitats a l’espai digital. Sobretot a través d’una videotrucada i molt sovint sota un mateix nom comercial: Zoom. Amb la porta barrada a les trobades físiques per evitar els contagis, la pandèmia s’ha convertit en l’oportunitat sobtada per a una empresa que ha tardat gairebé una dècada a fer-se un nom entre els gegants tecnològics. El 2011 l’enginyer xinès Eric Yuan deixava la seva feina a la multinacional nord-americana Cisco per fundar Zoom, una plataforma de videoconferències per a un màxim de 15 participants que -malgrat aterrar en un mercat plagat de competidors- va situar-se en el milió d’usuaris en només dos anys.
El volum de persones que participaven en reunions telemàtiques a través de l’apli va créixer al ritme de l’etapa de bones notícies al sector digital. A finals del 2019 Zoom arribava a un pic de 10 milions d’individus connectats en un sol dia. Però l’efecte multiplicador del covid-19 ha portat les xifres encara més lluny. A finals d’abril, la companyia explicava en un comunicat que havia superat els 300 milions de participants en una mateixa jornada. És a dir, l’auge del teletreball forçat va resultar en un volum d’usuaris 30 cops més gran en menys de sis mesos. Aquest boom també s’ha vist reflectit en els resultats de la companyia. En l’últim trimestre del seu exercici fiscal (del maig al juliol), la facturació es va disparar fins als 558 milions d’euros, un increment del 355% respecte a l’any passat. El salt en els beneficis va ser estratosfèric: un 3.300% més, fins als 155 milions.
Els guanys de Zoom han escalat gràcies als clients de pagament. Les empreses de més de 10 treballadors que utilitzen l’aplicació es van multiplicar per quatre en un trimestre, mentre que en el mateix temps s’han duplicat els usuaris que paguen més de 100.000 dòlars a l’any i ara freguen el miler. Corporacions com la petroliera ExxonMobil han convertit l’empresa en el seu proveïdor de videoconferències, encara que rivals com Google Hangouts o Microsoft Teams han experimentat un creixement similar al de Zoom gràcies al distanciament social.
L’omnipresència de Zoom durant la pandèmia, però, també ha endurit l’escrutini sobre l’aplicació, sobretot pel que fa a la protecció de dades i la privacitat. A la seva web, la plataforma assegurava que les converses en vídeo quedaven encriptades, però el missatge no era del tot cert. Després de rebre aquestes crítiques, la companyia va redimir-se i explicava en un post que posaria en marxa un pla de tres mesos per reforçar la seguretat de les seves comunicacions en les pròximes versions. Zoom tampoc s’ha escapat de les apagades que pateixen de manera recurrent altres serveis com WhatsApp. A l’agost la plataforma va quedar aturada diverses hores en algunes parts dels Estats Units, i va deixar congelades milers de reunions de feina i classes online. Tot i entonar el mea culpa pels errors en el sistema, els dubtes sobre la seva fiabilitat van condemnar l’aplicació a la llista negra d’institucions com la Nasa, el Senat dels Estats Units i el ministeri d’Exteriors alemany.
A Yuan, que va crear l’aplicació arran d’una relació a distància i a qui van denegar la visa d’estudiant per entrar als EUA fins a vuit vegades, l’èxit de Zoom l’ha catapultat a la llista Forbes de les persones més riques del món, amb una fortuna estimada en 17.000 milions de dòlars.
Ensurt al Nasdaq
La trajectòria de Zoom a la borsa ha seguit una evolució semblant a la pandèmia. La companyia va començar a cotitzar l’abril del 2019 i des d’aleshores el preu de l’acció no havia patit gaires variacions. Tot i així, en un any de dubtes sobre el salt de Wall Street a la borsa de pesos pesants de Silicon Valley -amb el fracàs de WeWork i l’enfonsament d’Uber i Lyft-, l’empresa va aconseguir estrenar-se sense ensurts als mercats. Va ser amb l’inici del confinament que el seu valor al Nasdaq ha arribat a multiplicar-se gairebé per sis. Dijous els seus títols es negociaven a un màxim de 384 dòlars.
No obstant això, la mateixa setmana que Zoom anunciava uns resultats trimestrals de rècord a principis de setembre, el sector vivia un revés inesperat. Després de mesos empenyent del carro de Wall Street fins a màxims històrics malgrat la pandèmia, el Nasdaq va començar el mes de setembre amb un sotrac. El selectiu es va anotar unes pèrdues de prop del 5% amb gegants com Apple, Amazon, Alphabet i Microsoft i va acabar la sessió en vermell. Les accions de Zoom també van ensopegar i l’índex de les grans tecnològiques encara arrossega senyals de debilitat.