Un altre any sense fons de garantia de dipòsits de la UE
Els caps d'estat i de govern dels països de l'euro no ho mencionen en la seva última reunió de l'any
Brussel·lesQue existeixi un fons europeu comú que garanteixi els dipòsits que els clients tenen als bancs en cas de fallida ja és la gran tasca inacabada de la unió bancària europea. Aquest 2020 s'acabarà sense que els caps d'estat i de govern dels països que funcionen amb l'euro l'hagin ni tan sols discutit. La resposta econòmica a la pandèmia ha monopolitzat l'agenda, però encara que no hagués sigut així, la proposta sobreviu amb prou feines simplement com això, una proposta, des del 2015 davant la ferma oposició de països com Alemanya o els Països Baixos.
Aquest divendres els caps d'estat i de govern que integren els països de l'euro s'han reunit breument en l'habitual cimera de cloenda de l'any per ratificar l'aprovació de la reforma del fons de rescat (el Mecanisme Europeu d'Estabilitat, Mede) i de la seva xarxa de seguretat per enfortir-lo i tenir més capacitat de supervisió fiscal en cas que un país el necessiti.
Però el fons de garantia de dipòsits, una històrica petició d'Espanya, no arrenca. Un dels seus principals detractors era Alemanya, que justament estava al càrrec de la presidència rotatòria de la UE aquesta última meitat de l'any i d'aquí que s'hagi insistit poc en la qüestió. L'any passat el ministre de Finances germànic, Olaf Scholz (socialista), s'hi havia mostrat obert però aquí va quedar la cosa.
De fet, aquesta setmana el president del Consell de Supervisió del BCE, Andrea Enria, admetia que la implementació de l'EDIS (les sigles en anglès del fons de garantia de dipòsits) trigarà a fer-se realitat malgrat recordar que és necessari perquè "la unió bancària sigui un mercat veritablement interior".
La idea que hi ha sobre la taula des del 2015 és un eurofons que pogués rescatar 100.000 euros de tots els clients dels bancs europeus si fan fallida. Val a dir que la normativa comunitària actual ja preveu que, en cas de fallida, els clients no es quedin sense els seus estalvis, però qui garanteix que els estalviadors cobrin són els fons de cada país. Del que es tractava era de crear un únic fons europeu per compartir els riscos.