Un any amb accessos provisionals a l’AP-7: “Fan pena”

La Jonquera / Maçanet de la SelvaS’acumulen els deures pendents a l’autopista AP-7. Falten quinze dies per al primer aniversari de l’alliberament dels peatges i, a banda de solucionar els problemes de cues i retencions, també falta finalitzar els accessos a la via: les entrades i sortides encara conserven les solucions provisionals que es van adoptar quan es van desmantellar les casetes d’agafar i pagar el tiquet. “Fa un any que els vam presentar un estudi amb totes les mancances que tenien els accessos. Ens van prometre que farien les obres, però ja fa un any i tenim el de sempre: només promeses”, lamenta el vicepresident de la patronal del transport Asetrans, Eduard Ayach, que reclama inversions urgents i "reals".

Si s’analitzen les deu entrades i sortides de l’AP-7 que separen les poblacions de la Jonquera i Maçanet de la Selva, és difícil descriure-les sense avorrir el lector amb un relat repetitiu: l’estampa que ofereixen és més o menys la mateixa. Enmig d’una calçada ampla i majoritàriament desaprofitada, apareixen una o dues fileres de cons de plàstic taronja que delimiten els carrils i separen els vehicles que van en direcció contrària. L’asfalt és ara un garbuix de línies grogues teòricament provisionals, però que ja s'estan esborrant, barrejades amb les antigues ratlles blanques i amb alguns trams dels vells carrils verd-i-blaus del Via-T. 

Per això és més pràctic i amè buscar les diferències entre els deu enllaços. Per exemple, a Maçanet de la Selva tenen uns cons verds ancorats a l’asfalt, i això fa que sempre es mantinguin al seu lloc. En canvi, en d’altres com el de Girona Nord només en tenen de color taronja, alguns dels quals sense el peu negre o tombats, i en un parell es notava que un vehicle els havia passat per sobre. 

Al lateral de tots els accessos hi ha els antics edificis d’oficines. Tot i estar buits, alguns encara conserven part del mobiliari, com cadires, taules i estanteries. Al de Figueres Sud hi ha dues saques plenes de sorra a fora i al de Girona Oest hi ha dues barreres tipus New Jersey a la porta per evitar els intrusos. A més, en sortides com la de l’Escala tenen marquesines que servien d’aparcament per al personal però que ara són un cúmul de brutícia escampada pel vent al peu de les parets.

En d’altres, com el de la Jonquera, han reformat part del carril d’entrada a l’autopista, de manera que ha quedat un desnivell d’uns 40 centímetres respecte a la resta de la calçada, i l’han delimitat amb una línia de cons taronges per evitar que els cotxes hi ensopeguin. I els dos enllaços a la Nacional-II (el de Vilademuls i el de Fornells de la Selva) ofereixen fins a quatre tonalitats d’asfalt diferents per la quantitat de trams que estan fets malbé.

“Fan molta pena, els han deixat a mig fer. Però és el de sempre: una qüestió de diners, i això no és una prioritat per a ells”, retreu un conductor de VTC, Joan Martí, que just ha fet parada en una de les àrees de servei que hi ha sortint per Figueres Nord. Al costat, Martí Bordellol omple el dipòsit del camió i hi coincideix. “És una vergonya que encara estiguin així. Mira que han tingut anys per planificar-ho, però com sempre van tard i malament”, retreu el camioner. 

Un any de promeses

L’agost de l’any passat, abans de l’alliberament dels peatges, la Cambra de Comerç de Girona i la Diputació de Girona –amb el suport d'Asetrans– van presentar un estudi que analitzava les mancances de l’autopista i les propostes d’actuacions que calia fer un cop s’eliminés el sistema de pagament. Entre d’altres, evidenciava la necessitat de reformar tots els enllaços perquè presentaven “deficiències notables”. “Hi ha accessos on quan entres o surts ja hi ha cua, perquè estaven pensats per un volum de tràfic i ara és superior”, critica el vicepresident de la patronal del transport, que posa un exemple: la sortida de Girona Sud. “Cada dia hi ha cues i col·lapse, i no s’ha solucionat ni hi ha previsió de fer-ho. Fan falta sortides noves que no facin de tap i que s’adaptin a les condicions d’avui”, recalca.

De fet, a l’anàlisi que van presentar es proposaven fins a cinc nous enllaços, a més de completar l’accés 1 de la Jonquera, on també es detallaven zones col·lapsades. “És el primer estiu amb l’AP-7 totalment alliberada i estem veient el que ja vam preveure: cues més llargues i accessos amb dificultats per entrar i sortir. Necessitem solucions i necessitem que s’executin al més aviat possible, però de moment només tenim promeses”, insisteix el representant de la patronal.