Antonio Argandoña: “L’oposició al deute perpetu dels països del nord és injusta”

BarcelonaQuè és el deute perpetu?

Consisteix en vendre un bo que dona dret a cobrar interessos durant infinits anys, però no a recuperar el nominal: si compres per 1.000 euros al 2%, cada any en cobraràs 20, però no recuperaràs els 1.000.

És habitual la fórmula?

No, ho va ser en el passat, especialment en el finançament de guerres. Els governs s’endeutaven molt i el que feien era emetre deute perpetu amb un interès atractiu. Aquesta fórmula, al segle XIX, amb tipus més estables, tenia sentit. En períodes de tipus baixos com l’actual la gent prefereix bons a molt llarg termini. Alemanya ja emet deute a 30 anys.

¿Té sentit el deute perpetu que proposaven Espanya o França?

Crec que tenen l’ull posat en el BCE, que està comprant molt de deute. Col·locar-ho fora a un tipus baix era difícil, però esperen el regal del BCE.

¿Entén l’oposició dels països del nord al deute perpetu?

No em sembla just. Si la gent compra és perquè és atractiu. El que no agrada al nord és que la UE emeti bons per a tots, perquè entenen que el deute acabarà en mans d’espanyols i ens veuen incomplidors.

¿És una fórmula insolidària per a futures generacions?

Si ho fas per invertir en infraestructures, els estàs fent un regal a fills i nets. Si ho fas per pagar pensions o atur i després els tipus pugen, es queixaran amb raó.