Anna Mercadé : "Que un home et col·loqui a la seva llista és pervers, et converteix en un ‘florero’"

BarcelonaAnna Mercadé (Barcelona, 1949) està liderant el moviment 50a50, que reclama la paritat entre homes i dones, a més d’un relleu generacional a les institucions empresarials catalanes, que aquest any encadenaran moltes eleccions, i decisives.

Exactament què proposen?

El nostre objectiu és el punt número 5 de l’agenda 2030 de les Nacions Unides, que diu que hi ha d’haver el 50% de dones a tots els llocs de decisió. Volem el 50% de dones a totes les empreses i institucions, començant per les públiques. Justament aquest any hi ha les eleccions a la Cambra de Barcelona, a Foment del Treball, a Pimec, al Col·legi d’Arquitectes... i en tots aquests llocs les dones estan en minoria. Per tant, nosaltres estem animant les dones a presentar-s’hi.

Comencen amb les cambres.

Que és una de les coses més difícils, i per això ens hem d’unir. ¿Com funciona la llei de cambres? Els candidats s’hi presenten per sectors, per cadires. I s’hi presenten defensant els interessos d’aquell sector. Un cop es constitueix el ple amb cada un d’aquests sectors, el ple tria el president de la cambra. Però fins ara les coses s’han fet al revés: els presidents es feien les seves llistes amb grups d’afins que els asseguressin que sortirien escollits. Això ha provocat una desafecció: molts empresaris es pregunten de què serveixen les cambres.

I de què serveixen les cambres? O de què haurien de servir?

Són l’única institució econòmica d’interès públic que tenim a Catalunya. Les seves eleccions, de fet, les convoca la Generalitat i com que no tenim Govern encara no estan convocades. Les cambres tenen diners públics i tenen com a objectiu, des que van ser fundades, defensar l’interès dels empresaris perquè hi hagi millors condicions per poder progressar econòmicament.

A més, les cambres tenen poder.

Un poder importantíssim! Tenen set cadires a la Fira de Barcelona, tenen potestat al Port de Barcelona, estan als consells econòmics i socials... estan desplegades per tot arreu i són un lobi important. Cada cop que es fa una llei, se les consulta. Per tant, és importantíssim que no menystinguem aquesta institució. El que hem de fer és transformar-la, posar-la al servei dels empresaris petits, mitjans i grans... però sense oblidar que el 90% de les empreses són petites. El lideratge que tenim ara està esgotat i en volem un de nou en clau de gènere. Creiem que les dones fem que les empreses funcionin millor. Ah, i una cosa importantíssima! Volem transparència, bona governança i meritocràcia.

¿Vostès proposen que les candidatures que es presentin a les eleccions tinguin el 50% de dones o presentaran la seva pròpia candidata a presidir la Cambra?

De moment no presentem una candidata a la presidència. El que presentem són dones disponibles per ser escollides en tots els sectors que hi ha representats al ple de la Cambra. Hi ha 40 cadires i nosaltres tindrem dones per a cada una. Les anirem presentant a poc a poc.

Ja hi ha una persona, Ramon Masià, que ha presentat la seva candidatura a la presidència de la Cambra. No té el 50% de dones que vostès demanen.

Ens és igual. El nostre programa és molt progressista. És el que es mereix Catalunya per a una nova economia, sostenible, dirigida al bé comú, amb igualtat d’oportunitats, amb un canvi generacional important i en què les noves tecnologies siguin fonamentals. Això ara no hi és.

Demanen renovació de gènere, renovació generacional... però no tenen cap candidata a presidenta.

No encara, però ja seria hora que hi hagués una dona presidenta de la Cambra! Seria el primer cop...

...però ningú ha fet el pas.

Perquè encara no estan convocades les eleccions. Entre les persones que presentarem n’hi ha de disponibles per ser presidentes. I serien grans presidentes. Ara les dones poden fer aquest pas important. Estan més ben preparades que mai, hi ha més llicenciades que llicenciats, contribueixen al PIB més que els homes si incloguéssim les tasques domèstiques que fan... De fet, si es computessin aquestes tasques el PIB català creixeria un 24%! Poden fer una bona feina per transformar la Cambra.

¿Vostè es presenta en alguna d’aquestes cadires que s’han d’escollir?

No, jo no. Intento coordinar i moure aquest moviment. Conec una mica la cuina. Però no m’hi presento.

¿Els estan robant dones des d’altres candidatures?

Com que a la Cambra mai hi ha hagut gaires dones i ara la societat i els mitjans ja estan conscienciats amb aquest tema, sé que algú ha perseguit alguna de les dones que estaven amb nosaltres per prometre’ls cadires i que les col·locaran. Però que un home et col·loqui a la seva llista és una cosa perversa, perquè llavors estàs a les seves mans. Gairebé et converteixes en un florero. Li deus obediència. Amb aquest procés les dones no agafen confiança ni s’empoderen. En canvi, si tu defenses el teu sector, que coneixes perfectament, en aquest procés t’empoderes, agafes força i autoestima. I saps el que has de fer quan entres a la Cambra. No hi vas a escalfar la cadira!

¿Creu que les organitzacions empresarials, i la Cambra en concret, representen les empreses?

Hi ha de tot. Però de vegades aquestes organitzacions són, entre cometes, professionals. L’empresari o l’empresària, i jo ho he sigut molts anys, que ha de pagar nòmines a final de mes, sap els problemes que hi ha...

¿Vol dir que molts cops els empresaris que lideren aquestes organitzacions no són realment empresaris?

Molts cops és així. Els empresaris normalment tenen tants problemes que, o bé l’empresa és molt gran i algú te la porta, o no tens temps d’anar a totes les reunions i més reunions, i dinars i sopars, i més reunions i més consells i més comissions. Sovint les empreses grans envien algun directiu a fer aquesta tasca, però llavors ja és diferent! No és el mateix. Si la persona que representa el comerç o un sector determinat no és algú que ho està vivint i coneix la problemàtica real del sector, un cop a la Cambra li és igual. Llavors, de què serveixen aquestes institucions? Han de servir per a això!