Àngel Simón, un vencedor que podia ser indulgent
El president d'Agbar fueteja Colau en el primer acte després de la sentència sobre l'aigua
BarcelonaEl president d’Agbar, Àngel Simón, ha viscut vuit anys pendent dels tribunals, i no fa ni una setmana que el Tribunal Suprem l’ha erigit en campió absolut de la guerra de l’aigua. En aquests dies ha pogut meditar quina mena de vencedor serà al capdavant de l’empresa que serveix l’aigua als ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona gràcies a una adjudicació sense concurs signada el 2011 que el Suprem ha validat d'acord amb una concessió atorgada el 1953, en ple franquisme.
Pel que s'ha pogut veure aquest vespre a La Caixa, en el marc de la celebració del Cercle Financer de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, Simón voldria ser un vencedor indulgent. Aquest enginyer de camins i ports ha fet acte de presència puntual, discret, serè i sense evidenciar cap decepció pel fet que no fos Isidre Fainé, president de La Caixa, qui li fes d’amfitrió: ha sigut el torn del president de CaixaBank, Jordi Gual.
Àngel Simón podia i volia ser generós amb el triomf i això ha s'ha evidenciat en una anomalia de l’acte, que no ha tingut la tradicional prèvia amb preguntes dels periodistes. Era l’ocasió per saber l’opinió del directiu sobre les declaracions de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va insinuar que Agbar havia influït sobre els jutges.
Però no hi ha hagut preguntes dels periodistes, i sí una presentació, del vicepresident de La Caixa Juan José López Burniol, que ha lloat la figura de l’executiu i ha explicat que Simón s’ha enfrontat al “populisme del segle XXI” amb “tota la força del seu caràcter, que és molta, persistent i dura”.
Fiblades a Colau
En el seu discurs, Simón ha fet un cant a la col·laboració público-privada i ha manifestat que les empreses han de posar les persones al centre. També ha aprofitat per treure pit sobre el fet que les tarifes de l’aigua són barates ("del 0,71% de la despesa de les llars", ha dit) i per criticar que l’AMB sí que ha encarit un 5% la seva part de la factura.
I ha sigut aquí on el guanyador que podia ser indulgent ha decidit cobrar-se la revenja, afirmant que hi ha “governants i governantes que confonen interès públic amb interès polític”. I, ja llançat, ha afegit que hi havia hagut un “menysteniment de les normes” que havia amenaçat d’agermanar Barcelona amb Colòmbia.
Àngel Simón podia ser indulgent, però Àngel Simón portava massa temps, vuit anys, pendent dels jutges.