Amsterdam i París guanyen amb el Brexit i Madrid queda fora de joc

BarcelonaLa sortida del Regne Unit de la Unió Europea va posar en dubte el futur de la City de Londres com a principal centre financer del Vell Continent. Gairebé dos anys més tard del Brexit, però, el resultat és que la capital britànica es manté al capdavant de la indústria financera europea, tot i el trasllat d’operacions cap a ciutats de la UE. En aquest sentit, Amsterdam, París i Dublín són les principals guanyadores, mentre que altres capitals amb forts sectors financers, entre les quals Madrid, no han obtingut gaires beneficis, amb la sortida britànica de la UE.

Segurament la derivada més vistosa del Brexit és que la Borsa de Londres ha perdut el lideratge europeu en benefici de la d’Amsterdam, i que la de París li ha retallat distàncies. Les dues ciutats s’han endut un bon gruix de les compravendes en euros que s’efectuaven a Londres abans del 2020, quan es va materialitzar la sortida. Cal tenir en compte, però, que la City es manté líder en molts altres mercats, per exemple en primeres matèries, així com amb operacions més complexes over he counter (entre particulars, per exemple, derivats). 

Pel que fa al nombre de companyies que han traslladat part de la plantilla de Londres a la UE, en aquest cas Dublín és la principal beneficiada: 36 empreses de serveis financers han mogut totes o algunes operacions que efectuaven des de la City a la capital irlandesa, segons un informe del mes de desembre de la consultora EY. En segon lloc hi ha Luxemburg, amb 29 empreses, seguida de Frankfurt i París, amb 24 i 21, respectivament. Madrid, per la seva banda, va aconseguir el trasllat de plantilla de vuit firmes, les mateixes que Amsterdam, una més que Milà i dues més que Brussel·les.

Ara bé, per nombre d’empleats, a París és on ha anat més gent –2.800 treballadors s'han traslladat de la City a la capital francesa–, mentre que Frankfurt i Dublín n’han rebut 1.800 i 1.200, respectivament. En el cas de la resta de ciutats –com Madrid–, es tracta del trasllat de menys d’un miler de llocs de treball, tot i que acostumen a ser treballs molt ben remunerats. De fet, Londres només espera perdre uns 7.600 llocs de treball pel Brexit dels més de 400.000 que té al sector financer.

El caramel del 'clearing'

Però més enllà de seus i borses, l’oportunitat principal per als hubs financers europeus amb el Brexit era aconseguir endur-se part del negoci de clearing d’operacions en euros i, de moment, l’èxit és limitat. Una clearing house és una empresa que actua com a intermediària en una operació financera i que assegura que les parts compleixen el contracte. 

Londres és, a efectes pràctics, la capital mundial del clearing en totes les monedes, l’euro inclòs. Abans del Brexit, la clearing house de la Borsa de Londres supervisava en un dia transaccions per valor de 928.000 milions d’euros, i en aquest cas només es tracta del mercat d’accions. A això cal afegir-hi les clearing houses d'altres mercats, també ubicades majoritàriament al Regne Unit.

“La City de Londres és un centre financer global que sempre voldrem utilitzar perquè està a prop i és còmode. El tema aquí és d’equilibri”, va dir John Berrigan, subdirector de serveis financers de la Comissió Europea. Brussel·les considera una vulnerabilitat que les operacions financeres en euros es facin amb intermediaris de fora de la UE. L’acord del Brexit va donar fins al juny perquè Londres pogués fer operacions de clearing en euros, però la pressió del sector financer va obligar la Comissió a ajornar la data límit davant la manca de capacitat de les clearing houses de la UE per fer front a tot el volum.