Les ampliacions d'aeroport també s'entrebanquen arreu d'Europa

BerlínLa defensa del medi ambient i la voluntat d’un model econòmic i de transport més sostenible cada vegada pesa més a Europa quan es posa a la balança amb la conveniència o no de la construcció de noves grans infraestructures aeroportuàries. “Efectivament, hi ha un canvi de paradigma, fa uns anys era impensable posar cap entrebanc al creixement econòmic i no es tenia en compte els costos que pogués tenir per al medi ambient”, assegura Andrei Boar, professor d’economia i empresa de la Universitat Pompeu Fabra. Sense anar més lluny, l’enclavament de la Ricarda va ser determinant en l’ampliació fallida de l’aeroport del Prat, i no és el primer cas.

Un dels serials més llargs i sucosos d’aquest gènere és el de la tercera pista de l’aeroport londinenc de Heathrow, que diferents grups d’activistes ecologistes, veïns de la zona i el mateix alcalde de Londres, el laborista Sadiq Khan, van portar als tribunals perquè no complia els compromisos de l’Acord de París.

Primerament, els tribunals els van donar la raó i van denegar l’ampliació, però a finals de l’any passat el Tribunal Suprem britànic va revertir la sentència i va dictaminar que no és il·legal. Tot i això, l’empresa que gestiona l’aeroport, la multinacional espanyola Ferrovial, encara no ha començat a executar el projecte, ja que continua sent un tema políticament molt espinós. Fins i tot el primer ministre, Boris Johnson, es nega a donar suport a la construcció de la tercera pista malgrat la decisió del tribunal d’alta instància i, quan es presentava com a representant de la circumscripció de què forma part Heathrow (i necessitava els vots dels veïns farts dels sorolls dels avions), va prometre que, si calgués, es posaria davant de les excavadores per aturar l’avenç de les obres.

El cas de París

Si bé a Londres la discussió ha arribat als tribunals, a París va ser el govern francès qui, directament, l’11 de febrer d’aquest any, després de diferents protestes i una sentència inèdita que retreia a l’executiu que no fes prou per a la lluita contra el canvi climàtic, va abandonar la proposta d’ampliació de l’aeroport més gran del país, el Charles de Gaulle. Estava previst que s’hi invertissin entre 7.000 i 9.000 milions d’euros i que augmentés la capacitat de la infraestructura fins als 40 milions de passatgers l’any. La mateixa ministra de Transició Ecològica, Barbara Pompili, va qualificar el projecte d'"obsolet" i va demanar a l’operadora aeroportuària que en presentés un de més “coherent” amb la protecció del medi ambient. “Sempre necessitarem avions, però hem d’avançar cap a un ús més raonable del transport aeri i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle”, va respondre en una entrevista al diari francès Le Monde.

A més dels tribunals i els mateixos governs, la majoria d’actors determinants s’estan sensibilitzant amb la crisi climàtica. És el cas dels inversors, segons apunta Pere Suau-Sánchez, professor de la Universitat Oberta de Catalunya i de la Cranfield University especialitzat en el sector aeri. “Hi ha diferents organismes econòmics, el Banc Europeu d’Inversions, per exemple, que per proporcionar deute demanen un pla de sostenibilitat ecològica”, remarca Suau-Sánchez. A més, tal com recorda l’enginyera aeronàutica i consultora Bet Cahué, la majoria de projectes d’ampliació ara tenen experts mediambientals. “A vegades hi ha noves infraestructures que s’han de fer perquè, si no, frenaríem el creixement, però esclar, ara es destinen molts més esforços i recursos a fer-los de la millor manera possible per al medi ambient”, assegura Cahué.

Veto a Nantes

D’altra banda, des de fa més anys, els moviments populars i l’activisme polític també hi han jugat un paper rellevant. A Nantes, el moviment Zone à Défendre (que unia militants anarquistes i d’esquerres d’arreu de França, conjuntament amb pagesos i habitants de la zona) va evitar que es tirés endavant el projecte del nou aeroport Nantes Atlàntic i es destruïssin espais naturals molt rics en fauna i flora. Els opositors van construir-se cases dalt dels arbres i feien barricades per complicar l’accés als boscos a la policia perquè no els desocupessin. Durant el 2012 i el 2013, i, més endavant, el 2018, quan l’estat francès va emprendre més operacions de desallotjament, també es van celebrar manifestacions multitudinàries que, finalment, van aconseguir fer recular el govern d’Emmanuel Macron. Més enllà d’aquests casos, també hi ha hagut protestes –moltes de les quals sense èxit– contra ampliacions d’aeroports a Frankfurt, a Praga o a Amsterdam, entre d’altres.