Amazon no va tributar l'impost de societats en vuit estats europeus on va facturar 44.000 M€
La multinacional va recórrer a una societat a Luxemburg per evitar pagar en la majoria de grans països de la UE, com Espanya
BarcelonaLa multinacional nord-americana de comerç electrònic Amazon no va pagar el 2020 cap tipus d'impost de societats en vuit estats europeus, entre els quals Espanya, tot i acumular-hi unes vendes de 43.840 milions d'euros, el seu rècord històric. La companyia presidida per Jeff Bezos va poder evitar aquestes obligacions fiscals de manera a priori completament legal, gràcies a facturar l'activitat en una societat situada a Luxemburg, que alhora funciona de matriu de les filials d'Amazon en altres estats europeus, segons ha informat aquest dimarts el diari britànic The Guardian.
Concretament, Amazon no va pagar l'impost de societats a Espanya, França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, el Països Baixos, Polònia i Suècia. L'any passat, el gegant de l'e-commerce va incrementar en uns 11.655 milions els ingressos conjunts en aquests vuit països, que el 2019 van ser de 32.185 milions.
De fet, amb l'esclat de la pandèmia de covid-19 les companyies de comerç electrònic, entre les quals Amazon és una de les líders mundials, van augmentar de manera molt notable l'activitat i, per extensió, les vendes a tot el món. Per exemple, a Espanya el 20% dels compradors de productes de gran consum –un sector molt ampli que inclou des d'alimentació i moda fins a tecnologia– ja van ser a través d'internet, segons un estudi publicat aquest dimarts per Aecoc, la patronal del sector.
La manera com Amazon ha pogut evitar l'abonament de l'impost de societats és perquè utilitza la societat luxemburguesa Amazon EU Sarl per gestionar les vendes a aquests vuit països. Malgrat això, l'empresa va declarar unes pèrdues el 2020 de 1.200 milions d'euros, per la qual cosa, com que va tancar l'exercici en números vermells, no va haver de pagar res.
I no només això: també va rebre un crèdit fiscal de 56 milions d'euros que li permetrà descomptar-se aquesta quantitat en impostos si obté beneficis en un futur. Segons la informació del diari londinenc, la filial luxemburguesa d'Amazon porta acumulat durant diversos anys un crèdit de 2.700 milions d'euros que pot utilitzar per rebaixar-se la factura impositiva en qualsevol moment.
Tot i declarar uns ingressos de més de 43.000 milions, els comptes presentats per la societat a les autoritats fiscals luxemburgueses només tenen 23 pàgines, davant els centenars de pàgines amb tota mena de detalls que poden arribar a tenir els comptes anuals de qualsevol multinacional. El document, també publicat per The Guardian, no ofereix gaire més informació i no desglossa els ingressos o beneficis obtinguts en cadascun dels vuit països on treballa la filial.
Un altre element destacable és que, mentre que en un estat com Espanya Amazon dona feina directament a unes 12.000 persones, la societat luxemburguesa té una plantilla de poc més de 5.200 empleats, la qual cosa vol dir que cadascun dels treballadors va generar una facturació mitjana de 8,4 milions d'euros l'any passat.
Luxemburg torna al punt de mira
La notícia publicada per The Guardian torna a posar damunt la taula el paper de Luxemburg com a principal paradís fiscal per a corporacions i grans fortunes no només al Vell Continent, sinó també dins mateix de la UE. De fet, el Gran Ducat n'és un dels estats fundadors, té l'euro com a moneda pròpia i el seu exprimer ministre, Jean-Claude Juncker, va ser durant disset anys el president de l'Eurogrup, l'organisme oficiós on prenen decisions els ministres d'Economia de la zona euro. Posteriorment va presidir la Comissió Europea, l'executiu de la UE, entre el 2014 i el 2019.
El Parlament Europeu ha condemnat les pràctiques de països com Luxemburg, però el fet de no tenir competències sobre matèria fiscal fa que al final les seves queixes no tinguin conseqüències, tot i que l'ONG Tax Justice xifra en uns 27.000 milions d'euros anuals el que perd la UE per les pràctiques fiscals de les grans empreses en països amb règims impositius laxos.
Les discussions a nivell de governs per crear mecanismes que obliguin les companyies d'internet a tributar en cada país segons el volum de negoci que s'hi generi han topat amb l'oposició frontal dels estats més beneficiats, com Luxemburg mateix i Irlanda. Per la seva banda, recentment el govern dels EUA ha proposat la creació d'un impost de societats global que permeti posar fi o com a mínim reduir l'existència dels paradisos fiscals.