Josep Maria Àlvarez completa el lobi català

BarcelonaLa casualitat ha volgut que dos dels tres principals agents socials d’Espanya estiguin liderats per catalans en el moment de més tensió entre Catalunya i l’Estat. “Estic orgullós que la UGT sigui la primera organització de l’Estat en què la catalanofòbia no funciona”, ha afirmat Josep Maria Àlvarez aquest dissabte a les sis del matí, poc després que acabés el recompte de vots d’un congrés caòtic que ha obligat els sindicalistes a passar la nit en vetlla. El resultat ha estat ajustadíssim. Àlvarez només ha guanyat per 17 vots (306 a 289) el seu rival, el candidat oficialista, Miguel Ángel Cilleros. La seva victòria ha estat saludada pel president català, Carles Puigdemont, i també per l’espanyol, Mariano Rajoy.

Ara el sindicalista català liderarà la UGT mentre que Joan Rosell, amb qui es coneixen perfectament, presideix la patronal CEOE. Rosell, per cert, també va patir una campanya pel fet de ser català en les últimes eleccions de l’organització empresarial espanyola. No està gens clar que aquest teòric lobi català pugui influir en el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, però aquest dissabte Àlvarez ha assegurat que la seva victòria suposava un pas “extraordinàriament positiu perquè aquest país s’entengui” i ha afirmat que farà servir el seu lideratge per “bastir ponts” i trobar un encaix territorial.

Perfil: Pepe, l'astut equilibrista obrer

Tant Cilleros com el secretari general sortint, Cándido Méndez, havien dedicat l’última setmana a atacar Àlvarez per haver defensat el dret a decidir. Méndez ho va fer en entrevistes a la premsa i en l’inici del congrés, dimecres passat. I quan a Cilleros li preguntaven què el diferenciava d’Àlvarez ell responia: “Jo no sóc ambigu en el model territorial”.

De debat sobre com sortir de la crisi, de com reduir la segona taxa d’atur més alta de tota la Unió Europea o de com modernitzar els sindicats n’hi ha hagut poc o gens, almenys de portes enfora, ja que el congrés es va celebrar a porta tancada íntegrament, llevat del discurs inaugural de Cándido Méndez.

En les setmanes prèvies sí que es va parlar molt de renovació, atès que Méndez deixava la direcció després d’un quart de segle. Tot i que els dos candidats que van enfrontar-se a les urnes tenien llargues trajectòries a dins del sindicat, Àlvarez va saber catalitzar aquest sentiment millor que el seu rival. Amb tot, el sindicalista català no va voler fer-ne bandera: “No hi ha ruptura, hi ha continuïtat. Aquest congrés és un punt i a part”, ha dit. Potser era un gest cap a la meitat dels delegats que van optar per votar el seu contrincant.

Amb tot, si Àlvarez vol tenir èxit segurament no podrà obviar que el seu sindicat ha perdut una quarta part dels afiliats els últims quatre anys, ni tampoc els casos de corrupció, com els ERO d’Andalusia o les targetes 'black' de Bankia. De fet, el nou secretari general de la UGT ha avançat algunes de les seves prioritats:primer de tot, s'ha compromès a que el sindicat sigui “més participatiu” i a què qualsevol gran acord d’UGT es voti entre els 600 delegats que té el sindicat. També ha promès més transparència: “Hem de donar explicacions d’en què utilitzem els recursos públics”, ha dit.

Una de les grans crítiques que es fa a les organitzacions de treballadors és que els esforços que dediquen a protegir els empleats indefinits i/o veterans no es reprodueixen quan es tracta de joves i precaris. Àlvarez ha assumit aquesta crítica i s'ha compromès a treballar també per aquest últim col·lectiu.

A més, ha defensat la necessitat que Espanya tingui un pla estratègic per a la indústria, que s’impulsi la formació professional com a eina d’ocupació de qualitat i ha advertit que, per a ell, les pensions són una línia vermella. “No hi ha cap motiu perquè hi hagi una disminució de les pensions: És possible que aquest país tingui diners d’un dia per l’altre per indemnitzar al Castor i per a això no? No és possible!”, ha proclamat. Amb aquesta identificació amb les polítiques socials com les pensions, però també les beques o la reducció de les llistes d’espera als hospitals, Àlvarez espera que la societat s’identifiqui més amb la feina que fan els sindicats.

Per un govern d’esquerres

En el seu primer discurs com a secretari general, Àlvarez ha defensat ferventment un acord d’esquerres. “Que deixin estar les tonteries, que treballin, que ens solucionin els problemes: si hi ha una majoria d’esquerres que s’ha compromès a derogar la reforma laboral, per què no es fa?”, ha exclamat. Si alguna cosa ha quedat clara és que a Àlvarez no li falta energia per a aquesta etapa.