Álvarez-Pallete: el 'runner' que haurà de pensar menys en l'accionista i més en el client de Telefónica

MadridJosé María Álvarez-Pallete López ja és, oficialment, president de Telefónica. És l'onzè d'una línia de polítics i grans d'Espanya que es remunta al marquès d'Urquijo, primer president de la companyia. I serà l'encarregat de comandar la transformació digital de la companyia, després que César Alierta l'apuntés com a successor, i el consell d'administració el ratifiqués aquest divendres.

El nou president de la tercera empresa més valuosa de l'Íbex és un madrileny de 53 anys que en porta 17 a Telefónica. És, per tant, un home de la casa. Però el seu ascens a la companyia va ser fulgurant: set mesos després d'arribar va ser nomenat director general financer del grup i dos anys després ja era president executiu de Telefónica internacional. En els anys successius va anar movent-se entre les direccions generals i les presidències de diverses de les filials internacionals més importants del grup fins que va arribar a ocupar el càrrec de conseller delegat del grup -número dos d'Alierta-, el 2012.

Un cop d'ull al 'timeline' d'Álvarez-Pallete a Twitter explica algunes coses de la seva personalitat. El directiu és un 'runner' empedreït. Publica articles sobre fúting i la seva imatge de perfil se'l pot veure abillat amb roba esportiva, enmig d'una carrera benèfica. La imatge d'Álvarez-Pallete, doncs, trenca amb la del seu antecessor: un septuagenari amb forts lligams amb el poder polític (Alierta va presidir la pública Tabacalera abans de succeir l'amic d'Aznar, Juan Vilallonga a Telefónica).

La hiperactivitat del nou primer directiu a internet demostra que té un alt nivell d'alfabetització digital, a diferència d'Alierta. I això juga al seu favor per als reptes que té al davant. Però amb la transformació digital no hi haurà prou. El nou president hereta una empresa molt endeutada i que ha perdut la meitat del seu valor en borsa en els últims anys. Álvarez-Pallete és conscient que el negoci de Telefónica està en perill. Els ingressos per veu s'estan esvaint a passes de gegant i la carrera pel contingut i les dades, que permetin mantenir la facturació s'albira com una de les més difícils que li haurà tocat córrer.

El mandat d'Alierta es va caracteritzar per les operacions de compravenda d'empreses a nivell internacional. En efecte Telefónica ha aconseguit ser una multinacional de les telecomunicacions. Però no sempre s'han pres bones decisions. La compra d'O2, al Regne Unit és l'exemple més gràfic: va suposar un salt qualitatiu i una de les operacions més importants de les empreses espanyoles. Ara, la lluita de Telefónica és per vendre la companyia assumint pèrdues, per intentar eixugar un deute que ofega l'empresa.

Tot i aquestes operacions fallides, la pujada meteòrica del deute i la caiguda del preu de l'acció, Telefónica ha mantingut en els anys d'Alierta el dividend. "Era un president que només pensava en l'accionista, i no en els clients ni els empleats. Amb aquesta mentalitat, l'empresa estava condemnada al fracàs", explica una persona que va treballar molt a prop de l'equip directiu de Telefónica, amb tasques d'assessorament: "De la vintena de vicepresidents executius que té la companyia, només dos van ser capaços de dir alguns dels valors de la companyia", explica. Això, segons ell, demostra que Alierta tenia una mentalitat de gestió, i no estratègica.

Álvarez-Pallete té, doncs, el repte de pensar més en el client i menys en l'accionista. Caldran decisions valentes i l'ombra d'Alierta, que manté un lloc al consell i la presidència de la fundació és allargada. La primera acció del nou president no sembla anticipar un trencament amb el passat: ha tuitat un agraïment al president que el va triar 'delfí'.