Álvarez, nou secretari general de la UGT
El fins ara líder del sindicat a Catalunya s'imposa al candidat oficialista en un congrés caòtic
MadridEl sindicalista català Josep Maria Álvarez s'ha proclamat aquest dissabte de matinada secretari general de la UGT, després de vèncer en un congrés maratonià i caòtic el candidat oficialista, Miguel Ángel Cilleros, per 306 vots a 289: 17 vots més .
Les primeres declaracions d'Álvarez: "la catalanofòbia no ha funcionat"Després d'una campanya agressiva de l'antiga cúpula, el candidat català ha aconseguit fer valer el suport de les federacions del metall i dels serveis públics, les més importants de l'organització, i dels territoris d'Andalusia, el País Valencià, Astúries i Catalunya, per endur-se la victòria. Cilleros, que comptava amb el suport, a més dels quadres del sindicat, amb les federacions de transport i de serveis professionals, així com la de Madrid, no ha estat capaç de reunir els vots necessaris.
La UGT és un sindicat poc acostumat a la competència pel lideratge. Els últims congressos de l'organització havien estat plàcids: el candidat a la reelecció, Cándido Méndez, secretari general des de fa 22 anys i fins aquest dissabte, no havia tingut rival. Les votacions eren ràpides i amb normes relaxades, i els processos es tancaven sense sotracs. La sortida de Méndez, però, va canviar les lògiques internes del congrés, i l'aparell de la UGT va quedar desbordat.
La votació per al secretari general que va començar divendres a la tarda es va allargar fins a altes hores de la matinada de dissabte. Les suspicàcies entre les dues candidatures que es presentaven van anar en augment a mesura que la guerra bruta es va anar apoderant de la campanya. Els quadres d'UGT, començant pel mateix Méndez, van intensificar els atacs a Álvarez durant les últimes setmanes, burxant en la defensa del dret a decidir que fa el sindicalista català. I els tentacles de Méndez es van començar a bellugar amb rapidesa durant el congrés, intentant seduir les federacions indecises.
Les mirades de cua d'ull als passadissos de la seu d'UGT a Madrid, on es celebrava la votació, entre membres de les dues candidatures eren evidents ahir a la nit. I les sospites creuades van dur el congrés a vorejar el ridícul: les candidatures es van discutir per com havien de votar els delegats -amb el DNI a la mà, a més de l'acreditació, i entrant en grupets de 10 a la sala, per evitar possibles tupinades-. Fins i tot es va discutir la distància entre la mesa de votació i altres elements del mobiliari.
Ningú es refiava de ningú. Per això Álvarez no va cantar victòria quan va superar el seu rival en nombre d'avals: els delegats podien canviar d'opinió en la votació, secreta. Però tanta suspicàcia va acabar convertint el congrés en un desori que es va allargar fins a la matinada de manera imprevista. Les fonts oficials de la UGT explicaven, el mateix divendres al matí, que calculaven que la votació s'allargués fins a les 11 de la nit. Però els processos es van anar allargant, i els delegats van trobar-se a aquella sense haver ni tan sols escoltat els discursos dels candidats, que tenien dret a exposar les seves idees durant 20 minuts. Però tot i el retard, el sindicat va decidir fer un recés d'una hora en el congrés, perquè els assistents poguessin sopar, allargant els resultats fins a la matinada.