El govern espanyol nega que estudiï elevar l'edat de jubilació

BarcelonaDesprés que el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, demanés en una entrevista publicada aquest cap de setmana a l'ARA un "canvi cultural per treballar més dels 55 als 75 anys", el mateix ministre ha volgut puntualitzar aquest dilluns algunes interpretacions que s'han fet de les seves paraules. Via Twitter ha assegurat que "Espanya té una edat de jubilació adequada, que no cal modificar", i ha matisat que el que cal és acostar l'edat efectiva de jubilació a l'ordinària, que actualment és de 66 anys i arribarà als 67 anys el 2027.

En la mateixa línia la vicesecretària general del PSOE, Adriana Lastra, també ha descartat minuts més tard que el govern espanyol vulgui endarrerir l’edat de jubilació. “S’ha tret de context”, ha assegurar Lastra, que ha rebutjat taxativament que l’executiu central hagi plantejat “la necessitat de treballar fins als 75 anys”. A més, ha demanat al líder de l'oposició, Pablo Casado, que retiri la seva esmena a la totalitat al projecte de llei per reformar la primera part de les pensions i que el Congrés de Diputats està a punt de tramitar. Aquesta primera part de la reforma, de fet, va comptar amb el vistiplau dels agents socials (sindicats majoritaris i patronals), a més dels vots favorables del Partit Popular, quan es va debatre en el marc de la comissió del Pacte de Toledo.

Per la seva banda, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que sempre s'ha mostrat contrària a allargar l'edat de jubilació i que ja ha tingut xocs amb Escrivá per la qüestió, ha demanat "prudència". Ha deixat clar que el que ha de fer el govern és millorar les pensions públiques i ha afirmat que "les mesures que s'han dit [per part del ministre] no s'inclouen a l'acord de govern". A més, també dins les files del soci minoritari del govern espanyol (Unides Podem) s'ha advertit que "no hi comptin" per tirar endavant mesures que impliquin allargar l'edat legal de jubilació, ha defensat en roda de premsa la portaveu de la formació, Isa Serra.

En els últims anys hi ha hagut un degoteig de càrrecs i entitats que sí que han dit explícitament que cal allargar la jubilació més enllà dels 67 anys. L'últim ha sigut el mateix líder de l'oposició, Pablo Casado, durant la clausura d'un congrés dissabte passat, però amb aquestes paraules: cal "allargar la vida activa" per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions.

El novembre del 2019 el director dels serveis d'estudis del Banc d'Espanya, Óscar Arce, es preguntava en una conferència si tenia sentit treballar més "quan vivim més" i ell mateix es contestava: "Probablement sí". Però l'ens supervisor no és el primer cop que defensa aquesta posició. El 2017, qui era el seu governador, Luis María Linde, també va demanar a la comissió del Pacte de Toledo elevar el límit per sobre dels 67 anys.

Arran precisament de les paraules de Linde, l'expresident de la patronal CEOE, Joan Rosell, també es va sumar a la proposta argumentant que així es podria mantenir la viabilitat del sistema. "Amb 67 anys probablement encara no n'hi ha prou perquè quadri el sistema", va assegurar.

Quan el PP encara treballava amb allargar la jubilació fins als 67 anys, va ser l'escola de negocis Iese la que va fer una crida perquè s'augmentés fins als 70 anys la vida laboral a Espanya i que, a més, s'introduís un sistema mixt de cotització público-privat. Les propostes les recollia un estudi elaborat per l'economista i professora Núria Mas, que assegurava que així s'aconseguiria "allargar la sostenibilitat del sistema de l'any 2028 al 2050".