Allau de dissolucions entre les sicavs: una de cada tres desapareix en una setmana

Les sicavs han deixat de tenir sentit a Espanya, o almenys això pensen molts dels que fins ara tenien els diners en aquests vehicles d’inversió. En qüestió de dies, centenars de sicavs han comunicat la seva dissolució per l’entrada en vigor d’una nova legislació que estableix requisits més rigorosos per poder acollir-se a aquest règim.

Només aquest dimarts hi ha hagut unes 290 sicavs que han comunicat la seva desaparició i, si mirem els últims sis dies, el nombre de dissolucions supera les 750, és a dir, un 33% de les 2.307 que hi havia fa tan sols un mes, quan va finalitzar el 2021, segons es pot comprovar als registres de la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Sis anys enrere, el 2015, n'hi havia 3.400.

El principal engany que es produïa a les sicavs era l’existència d’homes de palla, coneguts com a mariachis en l’argot financer. Una sicav és un vehicle d’inversió col·lectiva, com els fons d’inversió. La particularitat és que –per justificar que són col·lectives– les sicavs havien d’agrupar almenys 100 accionistes. Però això sovint no es complia: un únic inversor (o una família) podia tenir la immensa majoria del capital i la resta no hi pintaven res. Eren mariachis. La nova llei ara obliga que els accionistes d'una sicav hi hagin invertit almenys 2.500 euros individualment. Els mariachis han quedat així ferits de mort.

Una filla d’Amancio Ortega, Sandra Ortega, té per exemple una sicav amb 105 socis més, però ella controla el 99,6% del capital. Ara ha comunicat que en lloc de tancar-la, com han fet moltes altres sicavs, passarà a tributar un 25% dels seus beneficis en comptes de l’1% que paguen normalment aquests vehicles. Al País Basc i Navarra, on fa anys ja es van introduir restriccions a les sicavs, "pràcticament han desaparegut", explica Adolfo Rovira, soci de Cuatrecasas especialista en fiscalitat financera.

Els experts coincideixen a dir que la majoria de sicavs que coneixen estan tancant i traslladen els diners a un fons d’inversió espanyol. Normalment, per fer aquest canvi s’hauria de tributar en IRPF pels guanys acumulats, però la llei permet una fase transitòria en la qual no s’ha de pagar res per fer aquest canvi.

Les presses dels últims dies, que expliquen l'allau de dissolucions, responen al fet que aquest 31 de gener expirava el termini per comunicar a la CNMV que ja s'havia plantejat als socis si volien tancar la sicav. Tot i que formalment el tancament es pot fer durant tot el 2022, de facto moltes han optat per comunicar ja la dissolució.

Quins eren els privilegis?

Les sicavs, en realitat, tenien una fiscalitat com la de qualsevol fons d’inversió: paguen l’1% anual mentre els inversors no toquin els diners que hi tenen ficats. Ara bé, quan els retiren, han de tributar l’IRPF que correspongui. En aquest aspecte, per tant, no hi havia cap privilegi malgrat la fama que arrossegaven.

On sí que hi havia un privilegi era en el fet de poder actuar com un vehicle d’inversió col·lectiva quan, en realitat, moltes sicavs no ho eren (simplement, estaven farcides de mariachis). "Tot vehicle d’inversió ha de tenir un gestor i un dipositari", explica Albert Sagués, soci de fiscal de RSM Spain. "El gestor gestiona, però no toca els diners, perquè els té el dipositari". Aquesta separació de poders, però, es difumina en les sicavs, on una mateixa persona podia controlar una immensa majoria del capital. Amb aquest poder, el màxim accionista pot intervenir en el procés de decidir on s’inverteixen els diners o quan es cobren els beneficis que s'han generat, per exemple. El govern mai va controlar gaire a fons aquesta disfunció. "En el tema dels 100 accionistes hi havia molta laxitud", admet Sagués.

Per a Rovira, Espanya va cometre un pecat original amb les sicavs a l'imposar un mínim de 100 accionistes. Segons diu, en altres països el que importa no és que sigui una plataforma d’inversió col·lectiva sinó en el fet que qualsevol persona hi pugui invertir, com ja es pot fer avui dia.

En vista de la nova normativa, els camins que tenen les sicavs són bàsicament quatre:

• Primer, seguir igual perquè es compleixen els requisits.
• Segon, seguir com a sicav, però pagant un 25% d'impost de societats anualment (en lloc de l'1% actual).
• Tercer, desaparèixer i transferir els diners a un fons espanyol (així no han de tributar res pel canvi).
• Quart i últim, anar a un altre país que no estigui sota jurisdicció espanyola, com Luxemburg, on poden mantenir les condicions que ja tenien fins ara. Aquesta tercera opció "és cara", expliquen les veus consultades, ja que per fer això sí que s'ha de tributar l'IRPF. Però hi ha maneres d’evitar una factura elevada: primer es transfereixen els diners de la sicav a un fons espanyol i, després, es porten a Luxemburg en virtut de la llibertat de moviments de capital de la UE. Sempre hi ha un camí alternatiu.