Negociació agònica per allargar els ERTO fins al setembre

BarcelonaEl 30 de juny és la data límit. És el dia que acaba l’actual allargament dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) per força major o, dit d’una altra manera, els provocats per la crisi del covid-19. I de moment el govern espanyol, les patronals -la CEOE i la Cepyme- i els dos sindicats majoritaris -CCOO i la UGT- no aconsegueixen l’anhelada fumata blanca per prorrogar aquests expedients tot l’estiu.

Aquest dilluns va haver-hi una nova reunió entre el govern i els agents socials per acostar posicions. Va allargar-se gairebé cinc hores. I dimecres les dues parts tenen previst tornar-se a trobar per tancar definitivament les negociacions. Per tant, això vol dir que si finalment s’acaba arribant a un acord, com volen totes les parts, s’haurà de celebrar un consell de ministres extraordinari per aprovar la pròrroga d’aquests expedients.

Segons va concretar el sindicat Comissions Obreres, el govern ha posat sobre la taula una nova proposta que preveu mantenir els ERTO fins al 30 de setembre, que els treballadors puguin cobrar la prestació encara que no hagin cotitzat el mínim necessari i que no es resti temps d’atur als afectats per aquests expedients, tant pels causats per força major com pels de causes objectives, és a dir, que hi hagi hagut una caiguda de la facturació o baixa productivitat, entre altres aspectes.

Alhora la proposta del govern central també inclou mantenir els ERTO per causa major parcial, que exoneren de part de les quotes de la seguretat social les empreses pel nombre d’empleats que tornen a incorporar al seu lloc de treball. Una exoneració que també ha millorat. Actualment va del 45% al 70% en funció de la mida de la companyia. Finalment, l’acord que proposa l’executiu de Sánchez és “facilitar” el pas dels ERTO per força major als de causes objectives. “Aquest punt és important en un moment en què ja no tenim estat d’alarma i no existeix la força major”, va concretar Mari Cruz Vicente, secretària confederal d’acció sindical de CCOO. “És una bona proposta i demà la debatrem en els nostres òrgans de direcció”, va afegir Vicente.

Per la seva banda, portaveus de la patronal CEOE van assegurar que, tot i que el text millora les condicions de l’anterior, “no aporta una solució als diferents sectors”. “El que farem és valorar-la internament”, van afegir.

De fet, la patronal, amb el suport dels sindicats, reclamava mantenir els ERTO per força major total, que són aquells en què tota la plantilla continua en atur temporal, i que seguissin les exoneracions de les quotes de la seguretat social del 100% en les empreses que no superin els 50 treballadors i del 75% en les que sobrepassin aquesta xifra d’empleats. El govern espanyol, però, vol aparcar aquesta fórmula bàsicament perquè és un pes per a les arques de l’Estat, que ja estan molt debilitades pel cost que li està suposant la crisi del coronavirus.

A tall d’exemple, només els 2,2 milions de treballadors que continuen afectats per ERTOs, segons les últimes dades que ha donat a conèixer el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, suposen pel govern espanyol un cost de prop de més de 3.300 milions d’euros entre mitjans de maig i finals de juny. D’aquest total, 1.300 milions són per pagar la prestació d’atur i els altres 2.000 per fer front a les exoneracions de les cotitzacions. En el pic més alt d’afectats per ERTOs, que va arribar als 3,4 milions de treballadors el 30 d’abril, el cost per a l’Estat es va disparar fins als 5.000 milions mensuals.