La xocolata, més cara que mai en la setmana de la mona
El cost d'una tona de cacau passa en dos mesos de 2.600 a 9.000 dòlars als mercats de primeres matèries
BarcelonaEn uns dies en què els padrins han de donar la mona als seus fillols, arriben males notícies per als amants de la xocolata: està més cara que mai. El preu del cacau als mercats internacionals s'ha disparat els últims mesos fins a nivells mai vistos, per sobre dels 8.300 euros per tona. El preu dels futurs –els productes financers que utilitzen les empreses per comprar primeres matèries tancant un preu amb antelació– amb lliurament a dos mesos ha passat dels 2.600 dòlars per tona a fregar els 9.000 dòlars (8.343 euros) en només dos anys, la qual cosa representa un increment de gairebé el 250%.
Les raons que expliquen aquesta pujada tan forta són diverses, però estan relacionades directament amb el canvi climàtic. La primera és l'efecte provocat pel Niño, el fenomen meteorològic provocat per un escalfament de l'aigua de l'oceà Pacífic i que té repercussions sobre el clima de molts altres indrets del món, sobretot en zones tropicals. Així, el Niño ha sigut especialment virulent aquest any, cosa que ha provocat una forta sequera a l'oest d'Àfrica, on es concentra el 70% de la producció de cacau al món i hi ha els dos principals països productors: Costa d'Ivori i Ghana, que junts sumen el 58% de les exportacions de cacau del planeta. "El Niño sempre hi ha sigut, però mai havia sigut tan extrem", assegura Xavier Brun, codirector acadèmic del màster en finances i banca de la UPF-BSM i responsable de valors a la gestora de fons Trea AM.
El problema a la regió no és, però, únicament de sequera, sinó també d'altes temperatures –que augmenten l'estrès hídric dels vegetals perquè provoquen que l'aigua del sòl s'evapori més de pressa– i de pluges irregulars. No hi plou durant molt de temps, però quan plou ho fa torrencialment i ve seguit de pics de calor, la qual cosa és un caldo de cultiu ideal per a les plagues, segons HSAT, una consultora especialitzada en la millora de conreus. Concretament, una de les més mortíferes per als conreus de cacau és la plaga d'uns microorganismes similars als fongs anomenats Phytophthora (que en grec vol dir "destructor de plantes"), que provoquen una malaltia anomenada en anglès black pod (beina negra), que ennegreix els fruits de cacau i els podreix.
Una segona gran plaga que afecta de manera virulenta l'Àfrica occidental és d'un virus que causa als cacauers la síndrome dels brots inflats, que provoca que s'inflin les branques de l'arbre i que aquest perdi la fulla. El virus es transmet a través d'uns petits insectes anomenats pseudocòccids, que es multipliquen amb les temperatures elevades, i ha afectat una cinquena part de les plantacions de la Costa d'Ivori.
A més, aquest fet ha afectat tota mena de plantacions. Els productors de cacau són molt variats segons la regió i el país, i poden ser des de grans multinacionals fins a petits agricultors. A l'altra banda del mercat, però, sí que hi ha els grans grups alimentaris –com Nestlé, Unilever o Mondelez– que tenen el poder de compra, explica Brun.
De fet, l'efecte del canvi climàtic als conreus de cacau africans és similar al que pateixen alguns conreus catalans amb la sequera actual. "Ho estem vivint", recorda el professor de la UPF. "És com amb l'oli d'oliva", que porta uns anys de males collites per culpa del temps advers i la poca pluja i, per tant, al mercat hi ha "poca oferta" i es disparen els preus, apunta Brun.
Fertilitzants cars
A més, la guerra d'Ucraïna també ha tingut un efecte directe sobre el mercat del cacau. La invasió russa va fer disparar inicialment el preu del gas, un element indispensable per fer fertilitzants, dels quals, a més, Rússia i Ucraïna són dos dels principals productors del món. Justament la pujada del cost dels fertilitzants explica l'encariment de tota mena d'aliments, com bé han notat les famílies cada vegada que fan la compra, però ha afectat de manera especialment profunda el cultiu de cacau.
El fet que s'hagi encarit el cost dels fertilitzants ha portat alguns productors a utilitzar-ne menys. Si es fa un any, el conreu se'n ressent poc, però "a partir del segon o tercer any, la producció cau en picat" i això genera una "baixada molt forta" del cacau que arriba al mercat, diu Brun. Si se suma a la caiguda de la producció per culpa de la sequera, l'oferta decau encara més.
Per últim, al mercat del cacau fins ara "els preus no eren gaire elevats", recorda Brun. Això va fer que als països productors "no s'hagi invertit en les plantes", de manera que una part molt gran de les plantacions tenen "arbres vells" que produeixen menys fruits, indica el professor de la UPF. I, a curt termini, obtenir plantacions amb plantes joves "no és tan simple", perquè és un procés que requereix temps perquè els conreus creixin.
Tot i que el gruix de la producció de cacau es concentra a l'oest d'Àfrica (el Camerun i Nigèria són, respectivament, el quart i el cinquè productors mundials en volum), part de la producció també es reparteix entre l'Amèrica del Sud (sobretot l'Equador i Brasil) i, en menys mesura, el sud-est asiàtic, a Indonèsia i Papua Nova-Guinea. Aquests països permeten garantir que uns mínims de cacau arribaran als mercats, però a uns nivells insuficients per pal·liar l'escassetat provocada per la caiguda de producció a l'Àfrica.