Agricultura

La verema comença amb perspectives similars al mal any passat

El preu del raïm puja per les previsions de baixa collita

3 min
Un raïm en una vinya de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès), aquest passat mes de juliol.

BarcelonaLa campanya de la verema d'aquest any ja es va iniciar en alguns punts de Catalunya a principis d'aquest mes d'agost i s'anirà intensificant en totes les regions productores al llarg d'aquest mes i del setembre. Després d'un 2023 marcat per la mala collita, fruit de la sequera i de les elevades temperatures, el sindicat agrari Unió de Pagesos no espera una millora significativa per a aquest any malgrat l'increment de les pluges i d'un estiu menys calorós que fa un any: "Si es fa una collita com la de l'any passat podem estar satisfets", ha assegurat a l'ARA Josep Marrugat, responsable de vinya i vi d'Unió de Pagesos.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

L'any 2023 va estar molt marcat per la manca de pluges durant tot l'any (que ja s'arrossegaven des de feia dos anys) i per les fortes onades de calor. Les altes temperatures, properes o superiors als 40 graus en molts indrets del país, es van anar encadenant al llarg de l'estiu, cosa que va danyar especialment tant el raïm com els ceps. Aquest any no hi ha hagut tants episodis de temperatures extremes i ha plogut més, però la climatologia no ha sigut la ideal.

"Ha plogut més, però molt tard, i per sota del que és normal", explica Marrugat. En efecte, les pluges de la primavera es van concentrar sobretot al final de l'estació, i van ser insuficients per compensar una tardor i un hivern molt secs, quan la Generalitat va haver d'activar mesures contra la sequera. A més, l'última onada de calor registrada fa pocs dies ha sigut especialment perjudicial per als productors, ja que s'ha produït poc abans de la verema en la majoria de les zones i ha deixat el raïm "deshidratat", cosa que en minva la quantitat i la qualitat.

Malgrat això, el dirigent d'Unió de Pagesos assegura que les pluges d'aquest any van ser benvingudes i que van permetre a algunes plantacions recuperar plantes que, si s'hagués mantingut la sequera, haurien mort, sobretot al Penedès i al Camp de Tarragona. La Denominació d'Origen (DO) Cava, ubicada sobretot al Penedès i una de les primeres a iniciar la verema, va informar a finals de juliol que les vinyes d'aquestes comarques "s'han recuperat considerablement amb les esperadíssimes pluges de la primavera". En un comunicat, l'organisme regulador del cava va afegir que espera obtenir un raïm de bona qualitat gràcies a "l'evolució meteorològica d'enguany, tant en temperatura com en precipitacions".

Les regions productores que més estan patint la sequera són les del sud de Catalunya, com el Montsant i la Terra Alta, on la pluja ha continuat sent més escassa que a la resta del país. A més, allà els productors no han pogut regar, perquè els pantans locals, com el de Riudecanyes, estan buits. També l'Empordà es manté afectat com una de les zones amb menys pluja. Per contra, en zones interiors, com la Denominació d'Origen Costers del Segre, han pogut compaginar els episodis de pluja amb l'ús de sistemes de reg durant les èpoques més seques, la qual cosa ha ajudat molt els ceps.

"La meteorologia d’aquest 2024 ha estat més normal, malgrat que seguim en emergència climàtica", va indicar en un comunicat Joan Esteve, director del celler Raimat, de la DO Costers del Segre, que aposta per ser "cada cop més eficients en l’ús de l’aigua, amb tècniques de reg de precisió o soterrat". Raimat espera que, tot i les pluges més abundants, la collita de les explotacions del celler caigui un 10% respecte al 2023, en part també per les glaçades que van afectar la zona durant l'hivern.

Preus més alts

La bona notícia per als productors, però, és l'increment dels preus. "Els preus denoten que hi ha mancança de collita", afegeix Marrugat. De fet, els preus que paguen els cellers als agricultors oscil·len al voltant dels 60 cèntims d'euro per quilo, el doble que els anys anteriors a la sequera, quan es va tocar fons. En el cas de les varietats ecològiques, el preu pot superar els 80 cèntims. Segons Marrugat, es tracta de preus amb els quals un productor podria treballar amb seguretat si la collita fos l'habitual, però aquest any s'espera que serà menor.

Un informe publicat el mes passat pel departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat va apuntar que el cost de producció de les varietats més habituals del cava, el macabeu, el xarel·lo i el parellada, seria, respectivament de 45, 46 i 49 cèntims d'euros per quilo. En aquest sentit, el celler Codorníu va informar que augmentaria el preu fins als 0,80 euros per quilo, un increment del 30% respecte a un any enrere, fet que se suma a una pujada similar aprovada la temporada passada per compensar els efectes de la sequera, una mesura que va ser ben rebuda per Unió de Pagesos.

stats