La sequera impulsa a l'alça el preu de la carn

BarcelonaLa sequera i les conseqüències de la invasió russa d'Ucraïna han mantingut a l'alça el preu de la carn a Catalunya. El cost per als consumidors de tots els tipus de carn que hi ha als mercats és superior al d'abans de la guerra, i, malgrat les dificultats, els productors estan podent recuperar part de les pèrdues registrades el 2022.

"El canvi climàtic i la guerra ens han portat un desgavell", assegura Rosa Pruna, presidenta de l'associació d'agricultors i ramaders Asaja. El preu de la carn va començar a pujar aproximadament un any abans de l'atac rus a Ucraïna, però el ritme dels augments es va accelerar amb la guerra, com en la resta del cistell de la compra. De fet, sobretot a la segona meitat del 2021, els preus de les primeres matèries ja anaven a l'alça a causa de la reactivació de l'economia mundial, que va provocar colls d'ampolla en les cadenes de subministraments i escassetat en algunes indústries. Així i tot, en l'actualitat, la inflació a Espanya s'ha refredat notablement i al juny fins i tot va tancar per sota del 2% interanual, l'objectiu que es marquen els bancs centrals, una dada que contrasta amb el 10% de diversos mesos a l'estiu del 2022.

Malgrat la moderació de l'IPC, la carn manté preus alts, sobretot comparat amb fa pocs anys. Per exemple, el preu per quilo de carn de porcí de tipus U (entre el 50% i el 55% magre) es venia a mitjan juliol a 2,8 euros, quan en el moment de la invasió d'Ucraïna era d'1,54 euros, segons el preu mitjà a Catalunya marcat per la Llotja de Vic i Mercolleida i registrat pel departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat.

Així mateix, el preu del xai ha pujat dels 8,1 als 8,9 euros per quilo en el cas de peces entre 12,8 i 14,5 quilos a la Llotja de Girona, mentre que el vedell creuat estava a 4,45 euros per quilo de carn l'última setmana de febrer de l'any passat i ara es ven a 4,8 euros a Mercolleida.

Els preus actuals són "bons per recuperar-se una mica" de la temporada anterior, "però no són tan bons per al consumidor", explica Pruna, ja que l'encariment del producte final provoca caigudes de les vendes. "Preferiríem vendre més barat" però amb menys de les dificultats que ha tingut el sector els últims dos anys.

La sequera impacta de ple en els costos

El 2022 va ser el més dur per al sector, perquè la forta sequera va afectar la producció de cereals, però també perquè els costos de producció es van disparar per culpa de la guerra. L'energia (electricitat i combustibles) va tocar sostre l'estiu passat, igual que els productes fitosanitaris, en paral·lel als cereals –Rússia i Ucraïna són uns dels principals exportadors de gra del planeta–. L'alimentació del bestiar depèn en bona part de la producció de cereals, d'on surt tant la palla com el gra amb què s'elabora el pinso.

Aquest any la situació ha millorat, amb uns preus de l'energia i d'altres costos més baixos. Malgrat això, la sequera que assola Catalunya i bona part del sud d'Europa ha afectat greument els cereals. "La collita de cereal està perduda pràcticament tota" aquest any, indica Pruna. La manca de pluja també ha afectat la producció de farratge, i les pluges de la primavera no han millorat la situació.

La producció de palla de moltes explotacions s'ha vist minvada i els ramaders han optat per importar-ne, sobretot de França, on hi ha hagut més pluges. Tanmateix, el preu s'ha triplicat, dels 50 als 150 euros per tona. "No se li dona tanta importància com al pinso", diu Pruna, però per obtenir una carn de bona qualitat moltes explotacions de boví han d'alternar entre gra, palla i farratge per als animals.

La manca d'aigua té efectes directes sobre el preu del gra i la palla que es compra, però també per a les explotacions ramaderes extensives que confien en les pastures. En aquest sentit, els sectors boví, oví i cabrum són els que més noten la sequera: "El sector del xai està patint molt per les pastures", recorda la presidenta d'Asaja. No obstant això, els ramaders amb explotacions extensives d'oví i cabrum –també els ramaders de vaques lleteres– tenen línies directes d'ajudes del govern català, que no s'han ampliat, però, al porcí ni a la resta del boví.

La diferència del sector porcí

Si els ramaders catalans han passat dificultats durant l'any pels esmentats augments de costos, el sector porcí és el que ha tingut més facilitats gràcies a la seva capacitat d'exportació. Concretament, el sector porcí és el que menys està patint la situació, ja que és el més internacionalitzat: Catalunya va exportar 3.233 milions d'euros de carn de porc el 2022, un augment de l'11% en comparació amb el 2021, que representen un 61% de totes les vendes a l'estranger de carn i embotits catalans, segons dades de la Promotora dels Aliments Catalans (Prodeca) de la Generalitat.

La pesta porcina ha afectat diversos països europeus (especialment Alemanya) i ha ajudat la indústria agroalimentària catalana a augmentar les vendes a altres països que buscaven alternatives, com ara la Xina, segons Asaja.