La gran crisi de les peixateries
Els canvis d'hàbits i la inflació impulsen la desaparició de botigues de peix aquest any
BarcelonaEl nombre de peixateries a Catalunya fa anys que disminueix. La crisi de preus, els canvis en les tendències de consum i el marc fiscal expliquen la reducció, que s'ha accelerat de manera destacada aquest 2023.
Segons ha pogut confirmar l'ARA, el Gremi de Peixaters de Catalunya xifra en 52 el nombre de peixateries que han tancat aquest any a Catalunya, quan en un any normal n'acostumaven a tancar una vintena. Aquests tancaments se suplien en alguns casos perquè eren tancaments de negocis per obrir-ne de nous, però la situació actual és clarament de caiguda.
"No és un negoci fàcil, implica moltes hores, molta professionalització i treballar de matinada", apunta Àlex Goñi, president del Gremi de Peixaters de Catalunya. Això sempre ha dificultat el relleu a les peixateries, que sovint no troben successors per gestionar el negoci quan els propietaris es jubilen. El gremi té uns 700 associats –fa deu anys eren uns 1.500–, que representen aproximadament el 80% del sector, mentre que el 20% no formen part de l'entitat. La majoria són negocis familiars.
De la cinquantena de tancaments d'enguany, la majoria es van produir a principis d'aquest any, fet habitual, ja que després de les festes de Nadal és l'època de l'any amb més volum de vendes i just després s'acumulen els tancaments per jubilació i els traspassos de negocis, explica Goñi, que també és president de Pimec Comerç.
Segons un estudi d'Aecoc, la patronal de les grans empreses del sector de la distribució, un 92% dels espanyols compren peix i marisc, una xifra similar a la carn, que és present al 95% dels cistells de la compra de les famílies de l'Estat. El conjunt de carn i peix representa aproximadament un 34% del cost de la despesa en alimentació. El 62% dels compradors de peix prioritzen la frescor del producte, mentre que un 56% també hi inclou el preu.
Impacte de la inflació
En aquest sentit, la inflació ha impactat directament sobre els comptes de resultats de les peixateries, sobretot arran de la invasió russa d'Ucraïna. "Ha pujat la llum i ara pugen els lloguers [dels locals]", recorda Goñi. A més, els pescadors també pateixen l'encariment dels carburants i d'altres costos, cosa que també es trasllada al preu final del producte. De fet, el mes de febrer passat, el peix fresc i congelat a Catalunya era un 9,2% superior al mateix mes del 2022, segons xifres de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Malgrat això, Goñi indica que el consum de peix també va a la baixa per altres raons. La primera és un canvi d'hàbits de consum: es cuina menys i es menja menys a casa. Per tant, el nombre de persones que fan la compra a mercats i peixateries és inferior, mentre augmenta el consum de plats preparats o de comandes de menjar a domicili. En segon lloc, la tendència a reduir el consum de carn animal per raons dietètiques o mediambientals és un altre element que juga en contra del sector.
Les raons mediambientals també es troben darrere de la implantació de vedes a zones de pesca, sovint regulades per normatives europees. "Estic a favor de les vedes si són fetes amb el cap", opina Goñi. En qualsevol cas, una veda provoca que menys peix entri al mercat, cosa que n'incrementa els preus i, en conseqüència, en redueix la demanda. "El peix és més car perquè n'hi ha menys", afegeix. La pressió de les grans empreses és un altre punt en contra, sobretot per part de grans cadenes de supermercats.
A més, com el conjunt del comerç al detall, el Gremi de Peixaters lamenta que el marc normatiu i el marc fiscal dificulten la viabilitat de les empreses, tant per un gruix important de tràmits burocràtics com per la pressió dels impostos. Goñi lamenta que el peix manté un IVA del 10%, mentre les patronals del sector reclamen des de fa anys que se li apliqui la taxa superreduïda del 4%.
Desigualtats territorials
"Mengem un peix magnífic i mantenim una xarxa única de peixateries –destaca el president del gremi sobre el mercat català–. És l'únic producte, juntament amb l'oli d'oliva, que és igual que fa 2.000 anys. Si em posés una gamba de Vilanova a la mà, podria ser la mà d'un romà".
Al gremi hi ha preocupació, perquè menys peixateries es pot acabar traduint en zones on serà difícil comprar peix fresc, una realitat que ja es dona cada vegada més en municipis poc poblats. "A part de perdre socis, em preocupa un desabastiment en zones de Catalunya", rebla Goñi.