Rèquiem per la 'cheeseburger' de 99 penics

LondresSi McDonald's apuja els preus és que la crisi inflacionària és molt més greu del que sembla, i ja ho sembla molt. La cadena de menjar ràpid va anunciar dimecres que els quasi 1.300 establiments que té al Regne Unit –entre propietat i franquícies– es veuen obligats a apujar el preu de la popular cheeseburger dels 99 penics (1,18 euros) que valia fins ara a 1,19 lliures (1,42 euros), un augment que ha entrat en vigor de forma immediata i que arriba després de 14 anys sense canvis en el preu. 19 penics de lliura no és gaire en termes absoluts (24 penics d'euro), però en termes percentuals l'increment és del 20%, una cinquena part, molt més que la inflació que pateix el Regne Unit, que a hores d'ara se situa en el 9,1%, la més alta en 40 anys.

La cadena nord-americana, que a principis de la setmana va informar d'un augment del 9,7% en les vendes globals fins al 30 de juny, ha advertit igualment els seus clients que al llarg de l'estiu bona part dels seus productes registraran una pujada d'entre 10 i 20 penics. Les caixes de McNuggets (pollastre arrebossat), àpats per esmorzar, cafès grans i altres entrepans d'hamburgueses seran objecte d'increments. Als Estats Units, on la cadena té més de 13.000 punts de venda, McDonald's ha explicat el creixement de les vendes pel seguit "de pujades estratègiques dels preus dels menús". La inflació –als Estats Units també és del 9,1%– ha empès els clients a buscar opcions amb descompte.

Aquesta no és l'única gran companyia que entoma la crisi generalitzada de preus passant la factura als clients. L'augment dels costos de l'energia i els aliments com a conseqüència de la invasió russa d'Ucraïna, així com l'escassetat de mà d'obra arran de la pandèmia, justifica aquestes decisions. Grans multinacionals com Unilever han anunciat una forta alça dels preus dels seus productes. El cost de la maionesa Hellmann's, els detergents Cif o els gelats Magnum i Ben & Jerry's han augmentat una mitjana d'11,2% durant el segon trimestre de l'any, va admetre dimarts el grup britànic. Coca-Cola també ha avançat una tendència similar, amb els preus pujant al voltant del 5%.

Brexit: plou sobre mullat

Però el cert és que ja fa temps que plou sobre mullat al Regne Unit. El Brexit és en bona mesura responsable d'un augment de preus dels aliments del 6%, com ha posat de manifest el think tank UK in a Changing Europe. En un informe de l'abril, l'entitat, que formen investigadors del King's College London, sosté que l'augment de les barreres comercials ha provocat l'esmentat creixement del 6% dels preus dels aliments entre finals del 2019 i el setembre del 2021, en comparació amb els anys anteriors al desembre del 2019.

S'han vist afectats els productes que representen una part més gran de les importacions de la UE, com ara la carn de porc fresca, els tomàquets i les melmelades. "El covid-19 es descarta com a factor dels canvis de preus, ja que els esdeveniments clau de la pandèmia no estan correlacionats de manera òbvia amb els canvis i, a més, podem controlar els macroimpactes de tota l'economia, com ara els confinaments nacionals", deia l'informe. La guerra d'Ucraïna, és clar, no havia començat encara en el moment en què s'analitzen aquests preus.

En el mateix sentit s'ha expressat una investigació de la London School of Economics (LSE) publicada també a mitjans d'abril, segons la qual el Brexit ha provocat una "pertorbació important" del comerç del Regne Unit amb la UE, que xifren en una caiguda del 25% "sobtada i persistent" de les importacions del Regne Unit de la Unió Europea.

És cert, però, que els impactes de preus més brutals al mercat alimentari del Regne Unit s'han registrat en els últims mesos d'aquest 2022. L'exemple més clar és la llet. La pinta (0,568 litres) de fresca ha passat dels 0,24 penics als actuals 0,34, un augment del 41,6%.

Tot i així, la cara més dura de la inflació encara no ha arribat al Regne Unit. El que veritablement preocupa als britànics és el preu de l'energia domèstica, ja no el de la benzina o el dièsel. A l'abril, la factura anual típica per a una casa de quatre habitacions per mantenir gas i electricitat va passar de les 1.270 lliures anuals a més de 1.700 (2.029 euros).

A finals d'agost, però, els preus es tornaran a revisar. A l'alça. I les previsions més optimistes apunten que el preu pot arribar a les 2.800 lliures anuals, i les més pessimistes, que pot arribar a les 3.500 (4.179 euros). En aquestes condicions, Martin Lewis, un periodista econòmic molt conegut al Regne Unit, promotor de la web Moneysavingexpert, considera que el país s'encamina cap a la catàstrofe i que més de cinc milions de persones poden tenir dificultats extremes fins i tot per alimentar-se amb una cheeseburger al dia d'1,19 lliures.

El que de moment no augmenta de preu –sense cap garantia que no ho faci de forma immediata– és el Big Mac, peça clau del famós Big Mac Index, creat per The Economist el 1986 per mesurar si les monedes cotitzen a un nivell "correcte". La teoria, basada en la paritat de poder adquisitiu en països diferents per comprar una cistella de béns, fa d'aquest entrepà de McDonald's el patró econòmic amb què mesurar diferències i igualtats. Ara per ara, però, tot està tan descontrolat que la burgereconomia o els burgernomics semblem un mètode superat.