La reduflació empetiteix la melmelada preferida d'Isabel II

LondresLa dita catalana sosté que "al pot petit hi ha la bona confitura". És possible. El que és segur és que al pot petit n'hi cap menys. La inflació que soscava el nivell de vida dels britànics des de fa més d'un any –del 10,1% al març– s'ha aliat amb la popular expressió. Una inflació que afecta, especialment, el cistell de la compra de productes bàsics, que augmenta al ritme més elevat dels últims 45 anys. El cost de la llet, el pa, el formatge i els ous és, d'acord amb les dades de l'Oficina d'Estadística del Regne Unit conegudes dimecres, el que manté disparat l'índex de preus al consum.

Per ajudar a passar el tràngol –o perquè els ciutadans que ho vulguin es deixin enganyar– moltes empreses han posat en pràctica el que en anglès es diu shrinkflation o reduflació: la reducció de la quantitat de producte que es ven en un envàs o format determinat, però al mateix preu. Els marges de beneficis es mantenen per l'acció del shrink –la reducció– del que es col·loca al mercat.

Hi ha béns de consum en què és fàcil fer la trampa sense que es noti massa: el paper higiènic. Però n'hi ha d'altres en què no és possible perquè el truc es veu d'una hora lluny. Una dotzena d'ous n'ha de tenir dotze; i mitja, sis. Un pot de melmelada és una altra cosa. Es pot fer de més i de menys. I, com ja s'ha dit, al pot petit… segur que n'hi cap menys.

114 grams menys

El darrer gran exemple de shrinkflation l'ha protagonitzat aquesta setmana el fabricant de melmelades i altres conserves Wilkin & Sons, que passaven per ser les favorites d'Elisabet II. Els envasos de Tiptree –el nom específic de la marca, a partir del poblet d'Essex on hi ha la factoria– que abans eren de 454 grams ara han passat a ser de 340.

Els especialistes de la premsa gastronòmica britànica han calculat que amb la nova presentació cada nou pot cobrirà unes cinc llesques menys de pa, sempre que s'hi posi la ració estàndard recomanada, 20 grams. I si bé el preu de venda al detall aconsellat pel fabricant ha passat de 2,79 lliures (3,17 euros) a 2,59 (2,94 euros), els consumidors paguen més per cada cent grams: abans costaven 61 penics (69 cèntims d'euro) i ara en costen 76 (86 cèntims).

"Ens esforcem per oferir productes de màxima qualitat a preus raonables, i considerem que aquesta reducció de la mida dels pots era l'opció més sensata per als consumidors en un moment en què el cost de la vida ha augmentat considerablement per a tothom", ha dit un portaveu de la companyia aquesta setmana. Qualsevol cosa abans de superar el llindar prohibitiu de les tres lliures per pot.

Wilkin & Sons, una companyia fundada el 1885, ha subministrat melmelades i altres conserves als monarques anglesos des del 1911. Actualment, la casa encara manté el prestigiós segell de "by appoiment of her Majesty", carta reial de reconeixement com a proveïdora oficial dels ocupants de Buckingham i altres dependències reials, atorgada, primer, per Jordi V i renovada, després, el 1954, per Elisabet II.

Taronges amargues de Sevilla

Fa dos anys, Wilkin & Sons va ser notícia a Espanya gràcies a la intervenció directa de l'ambaixador britànic a Madrid, Hugh Elliott, que va recollir una idea de la directora del Reial Alcàsser de Sevilla, Isabel Rodríguez, i del cònsol honorari del Regne Unit a la capital andalusa, Joe Cooper.

En ser nomenada el 2019, Rodríguez va ser informada d'una vella tradició que unia Sevilla i Londres, i que es remuntava al moment en què la neta de la reina Victòria, Victòria Eugènia de Battenberg, es va casar amb Alfons XIII, el 1906. Durant una visita a Sevilla, la reina consort Victòria Eugènia va quedar impressionada després de tastar les taronges amargues que creixien als jardins del Reial Alcàsser. Tant, que va disposar que se n'enviés una caixa al Palau de Buckingham, que al seu torn la va remetre a Wilkin & Sons per fer la preuada melmelada. Amb alguns alts i baixos a causa de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, la tradició va continuar fins que, per raons no aclarides, es va interrompre definitivament als anys 70 o 80.

El 2019 Isabel Rodríguez va reprendre el costum i a través de l'ambaixada a Madrid va fer arribar al Palau de Buckingham unes quantes caixes amb taronges amargues. Dos anys després, el 2021, va ser el mateix ambaixador qui abans d'enviar-les va disposar que es fes un lot de la confitura a Espanya, no pas a Wilkin & Sons.

La passió de la reina Elisabet II per aquests productes va quedar palesa en el famós vídeo amb motiu del Jubileu de Platí, en què la monarca confessava a l'Ós Paddington que sempre duia un sandvitx a la bossa... ¿De confitura de taronja de Wilkin & Sons feta amb taronges de Sevilla?

Ho fos o no, la companyia i altres empreses del sector van experimentar un creixement inesperat de les vendes el setembre passat, quan va morir la reina: en concret, el 18%, segons la consultora de mercat Kantar. Molts britànics van deixar, com a tribut als voltants del Palau de Buckingham i altres llocs reials, sandvitxos de melmelada. Els més optimistes esperen el mateix ara amb motiu de la coronació de Carles III, el 6 de maig. El que és segur és que les que es venen a Fortnum & Mason, també de 340 grams, costen entre el doble i el triple que les del Wilkin & Sons. Elisabet II tenia un gust una mica més modest que el seu fill.