El Pròxim Orient celebra la Festa del Xai amb anyells catalans

JerusalemEls musulmans han celebrat entre el 28 de juny i l'1 de juliol l'Aid al-Adha, la Festa del Sacrifici o del Xai, i en molts indrets del Pròxim Orient ho han fet amb anyells catalans. El 87,3% de les ovelles vives que exporta Catalunya s'envien a Jordània, l'Aràbia Saudita i el Líban. I si s'inclou al còmput un altre país musulmà com és Líbia, al nord de l'Àfrica, el percentatge augmenta fins al 96%. Unes 4.250 tones de bestiar, l'any passat. Al mateix temps, el 20% de la carn d'ovella congelada que exporta Catalunya s'envia a països del Pròxim Orient com Kuwait (1,9%), Qatar (3,6%), els Emirats Àrabs Units (4,4%) i Israel (7,1%), tot i que la majoria se'n va a França (47,5%), segons dades del 2022 del departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat.

"França és deficitària en carn d'oví i té molta població musulmana", explica Josep Ribalta, propietari de l'empresa lleidatana Pinsos Ursa, una de les dues principals exportadores d'ovelles vives de l'Estat. Aquesta situació al país veí és, òbviament, molt més accentuada al Pròxim Orient, on la majoria de la població és islàmica i manquen les condicions per a una producció a gran escala de carn d'oví. "Per tenir-ne necessites molta pastura i una bona pluviometria", diu Ribalta. En el cas de Catalunya, tot i haver-hi aquestes condicions, el que falta és gent que en compri. Des del 2003, el consum de carn d'ovella i cabra per càpita a Espanya ha baixat un 70,1%, segons dades del ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. De 5,59 quilos per persona i any, fa dues dècades, a 1,67 quilos el 2021.

Aquesta circumstància, juntament amb les dificultats que afronta el camp, ha fet que la producció d'oví baixi, però també que les vendes a l'estranger es disparin. "En els últims deu anys les exportacions catalanes de carn d'oví han crescut un 77,4%", explica Cristina Serradell, directora d'internacionalització d'Acció, que puntualitza que el sector oví i caprí només suposa el 0,71% de les exportacions catalanes de carn, uns 92 milions d'euros. "El sector carni en genèric és molt important a Catalunya. És el nostre quart sector exportador. Però el que es ven és, sobretot, carn de porc. Suposa el 77% de les exportacions", diu Serradell. Espanya és el país amb més ovelles de la Unió Europea (uns 15 milions), però Catalunya només en té censades el 3,1%, tot i que produeix el 13,1% de la carn.

Adaptació al client final

La importància del mercat exterior per al sector oví ha fet que la producció s'adapti a les necessitats dels clients, majoritàriament musulmans. "Ara la majoria d'escorxadors estan preparats per fer carn halal", diu Ribalta, que explica que moltes empreses opten per complir per defecte les pràctiques musulmanes (almenys amb els animals que tenen més sortida en aquest mercat) i així s'asseguren poder vendre en qualsevol àmbit. Entre altres coses, el mètode halal implica sacrificar el bestiar per degollament, pronunciant el nom d'Al·là, en direcció a la Meca i drenant-ne la sang. I, tot plegat, procurant respectar al màxim el benestar de l'animal. Malgrat això, la majoria d'exportacions d'oví al Pròxim Orient són animals vius, que surten amb vaixell des del Port de Tarragona. El client àrab prefereix la carn fresca a la congelada i sovint aprofita l'ocasió per acabar d'engreixar l'animal a la destinació.

Les empreses catalanes també s'adapten a les pràctiques religioses jueves quan es tracta d'exportar a Israel. En aquest cas, la producció ha d'estar supervisada per un rabí, que és l'encarregat de certificar que l'animal és apte per al consum. Només compleixen la caixrut algunes aus i peixos, així com els mamífers remugants i amb la peülla partida, que han de ser sacrificats segons un ritual semblant al musulmà. L'any passat Israel va comprar 1.606 tones de carn d'ovella congelada a Espanya (633 a Catalunya). "Seria interessant poder vendre ovelles vives a Israel, però no hi ha acord de compravenda", diu Ribalta. En aquest sentit, Serradell recorda que la competència per negociar aquests afers és de la Comissió Europea, tot i que l'Estat pot dir-hi la seva i la Generalitat "pot fer lobi" per obrir nous mercats.