La pitjor crisi del plàtan de les Canàries
L'excés de producció i l'entrada de bananes estrangeres al mercat espanyol amenacen el cultiu històric de l'arxipèlag
BarcelonaEl plàtan de les Canàries fa dos anys que està sumit en la seva pitjor crisi. Aquest estiu la forta pujada de les temperatures n'ha impulsat la producció, justament en el moment de l'any en què hi ha menys demanda. Això ha obligat a destruir una part de la producció recent de plàtans a les illes –un fet habitual per controlar els preus i les exportacions a la Península–, però no ha aconseguit controlar els preus, cosa que ha aixecat les crítiques d'algunes entitats de productors independents.
Després d'un 2021 –l'any de l'erupció del volcà a La Palma– amb bona collita i bons preus, i un 2022 amb una collita pobra però preus pels núvols, la superfície de plàtan cultivada el 2023 havia crescut unes 350 hectàrees respecte a dos anys enrere. Això i un increment mitjà de les temperatures d'un grau i mig en pocs anys expliquen l'excés de producció dels últims temps. A més, el fet d'encadenar dues bones temporades ha animat moltes explotacions a millorar els sistemes de reg i a produir sota xarxes protectores, cosa que augmenta encara més la productivitat per hectàrea.
A l'altra banda de la compravenda, però, no hi ha hagut un augment de la demanda que hagi crescut en paral·lel al nivell de la producció. Espanya és la destinació de pràcticament tots els plàtans canaris –amb l'excepció, petita, del mercat portuguès– i els intents d'obrir un nou mercat al Marroc –el país geogràficament més proper a les Canàries– han tingut un èxit molt limitat.
En casos d'excés d'oferta, el govern canari acorda amb Aprocan, la patronal que agrupa els productors més grans, la destrucció d'una part de la collita setmanal, una quota que en l'argot local s'anomena pica. La normativa obliga que la fruita es destrueixi com a residu orgànic no perillós i es recicli com a menjar per a bestiar o es doni a entitats benèfiques, com ara el Banc dels Aliments.
La setmana actual –del 19 al 25 d'agost– els productors han hagut de destruir 750.000 quilos de plàtans, als quals s'afegeixen 250.000 quilos més de pica voluntària. Per tant, un milió de quilos més que augmenta fins als 7,5 milions de quilos la quantitat de fruita destruïda. A més, els productors retindran a la finca 700.000 quilos més de plàtans verds. La retenció i la pica redueixen la producció d'aquests últims set dies per al mercat local i per exportar a la península Ibèrica i les Balears fins als 5,8 milions de quilos.
En tot el 2023 la pica acumulada va arribar als 26 milions de quilos, aproximadament un 5,4% de la producció total de la temporada, que va ser d'uns 480 milions de quilos. A canvi de la pica, els agricultors cobren el subsidi europeu de 0,3 euros per quilo produït, tant per la fruita destruïda com per la venuda, mentre que per quilo venut perceben aproximadament uns 0,5 euros, lluny del cost de producció, que els agricultors situen vora els 0,7 euros per quilo de mitjana. És a dir, una bona part dels pagesos plataners canaris estan treballant ara mateix amb pèrdues, una situació que s'ha produït durant 15 setmanes aquest any, segons les entitats de productors.
La situació paradoxal és que, tot i la destrucció de gran part de la producció, el preu del plàtan a les grans cadenes de supermercats canàries (i de la resta de l'Estat) es manté vora els dos euros al quilo. Així doncs, mentre els productors es veuen obligats a llençar part de la collita, perquè n'hi ha massa, a canvi d'un subsidi que amb prou feines els cobreix els costos de producció, els consumidors continuen pagant preus elevats per una fruita que, a més, ha de competir amb l'entrada a la Unió Europea de les bananes americanes i africanes, molt més barates.
Veus contràries a la 'pica'
Ara bé, la destrucció de la collita no està servint per ajudar el sector plataner. El 2007 hi havia unes 11.000 explotacions de plàtan a l'arxipèlag, i actualment la xifra s'ha reduït fins a prop de les 7.500, tot i l'increment d'hectàrees cultivades el 2021 i el 2022. A aquest tancament de 3.500 explotacions se n'hi podrien sumar unes 1.500 més si es mantenen els preus i les produccions actuals, segons estimacions de l'associació agrícola local Palca.
Una nova entitat de productors canaris, la Plataforma per un Preu Just i Autèntic del Plàtan, va reclamar la setmana passada al govern autonòmic que no autoritzi cap altra pica i va exigir a Asprocan més transparència a l'hora de justificar-les. "S'ha de demostrar que realment beneficia els agricultors, ja que inicialment va ser concebuda com una mesura excepcional", va apuntar la plataforma en un comunicat. Segons la Plataforma, cal una reforma de les ajudes europees i del sistema de pica per evitar que els consumidors es quedin amb la imatge que els agricultors cultiven la fruita per acabar llençant-la per tal de cobrar la subvenció europea.
