El Parlament Europeu, dividit sobre la pagesia: la dreta culpa l'ecologisme i l'esquerra els baixos preus

Brussel·lesQueden quatre mesos per a les eleccions europees i tots els partits volen treure rèdit electoral de l'onada de protestes d'agricultors i ramaders que inunda tot Europa. Ara bé, en el debat sobre la situació de la pagesia d'aquest dimecres al Parlament Europeu cada formació ha disparat en direcció contrària i ha assenyalat com l'origen de tots els mals del sector agricultor culpables ben diferents. Per un costat, la dreta i l'extrema dreta han carregat contra el pla verd impulsat per la presidenta de la Comissió Europea, la també conservadora Ursula von der Leyen, i la sobreregulació ecologista que ofega amb burocràcia els pagesos. En canvi, els socialdemòcrates i els ecologistes han obviat l'agenda verda de Von der Leyen i s'han mostrat molt crítics amb les grans empreses agroalimentàries i els baixos preus que paguen al sector primari.

El principal ariet de l'ambiciós pla verd de Von der Leyen ha tornat a ser, precisament, el president del Partit Popular Europeu (PPE), Manfred Weber. Tant li fa que comparteixin partit, i que el més probable és que els conservadors guanyin altra vegada els comicis i la líder alemanya revalidi el seu mandat al capdavant de l'executiu comunitari. Weber, l'arxienemic intern de Von der Leyen, ha qualificat les regulacions proposades per Brussel·les de "mal confeccionades" i ha demanat "escoltar la pagesia" per deixar de tirar endavant iniciatives "ideològiques" que "apunten en direcció contrària".

En canvi, la presidenta del grup parlamentari dels socialdemòcrates, Iratxe García, ha reclamat "preus justos" per al sector primari. Això sí, ha ressaltat que "en cap cas la crisi conjuntural pot posar en qüestió els objectius climàtics de la UE". "L'agricultura i el medi ambient només poden anar de bracet", ha remarcat. En la mateixa línia, l'ecologista Philippe Lamberts ha carregat durament contra "les empreses de l'agroindústria, els supermercats i els terratinents", i ha demanat "deixar de culpar" els "suposats wokes i el pla verd" de la situació de la pagesia. "Són vostès qui han convertit la PAC en productivista i mercantilista [...]. I ara és com si erigissin l'Ikea en el gran defensor dels fabricants de mobles", ha comparat l'eurodiputat dels Verds.

L'únic punt en què totes les formacions polítiques han coincidit és en la necessitat d'assegurar-se que no s'importen productes agroalimentaris de fora de la Unió Europea que no han estat sotmesos als mateixos requisits mediambientals que es requereixen a la pagesia europea. L'esquerra i l'extrema dreta també han apostat per posar punt final a acords comercials amb potències que poden oferir els mateixos productes però a uns preus molt més baixos, i han demanat no firmar el pacte entre la UE i Mercosur, que impulsa Espanya i França vol fer encallar.

Repensar la PAC

Davant de l'onada de protestes, Bèlgica, que ostenta la presidència de torn del Consell de la UE, ha apostat per "reavaluar" la política agrària comuna (PAC), una de les iniciatives europees més importants i que suposa el 30% del pressupost de la UE. Tanmateix, ningú ha recollit el guant a la ministra belga d'Afers Europeus, Hadja Lahbib, que ho ha proposat a l'inici del debat de l'Eurocambra. El vicepresident de la Comissió Europea, Maroš Šefčovič, s'ha limitat a dir que entén la "indignació" i la "urgència" dels agricultors i que cal garantir uns "ingressos justos".

Šefčovič tampoc no ha fet cap proposta concreta sobre les reivindicacions de la pagesia, si bé Von der Leyen va anunciar ahir que retiraria la llei de pesticides sostenibles i que reduiria la burocràcia que ha d'afrontar el sector agrícola. Tal com han constatat diferents europarlamentaris, qui no ha ni assistit al debat sobre la pagesia a l'Eurocambra ha sigut el comissari d'Agricultura, l'ultradretà polonès Janusz Wojciechowski.