El pa, més car que mai a Europa

Brussel·lesTot puja de preu i l’aliment bàsic per antonomàsia, el pa, encara més. Ha arribat al seu màxim històric i està més car que mai. Segons l’oficina d’estadística de la Comissió Europea, l’Eurostat, aquest agost el pa costava a la Unió Europea un 18% més que un any enrere, mentre que el 2021 el seu preu només va augmentar en un 3% respecte al mateix mes de l'any anterior. A més, enguany s'ha apujat gairebé el doble que la inflació registrada el juliol passat a la UE (9,8%) i l'agost passat a l'eurozona (9,1%).

La situació afecta sobretot els països més pròxims o limítrofs amb Rússia i Ucraïna. Hongria és el que amb diferència pateix més l’augment del preu del pa: ha pujat, només en un any, un 65%. Després, a molta distància, hi ha Lituània, Estònia, Eslovàquia, Croàcia, Polònia i Letònia, que han registrat un increment de poc més del 30%. Per sota de la mitjana europea hi ha estats com Espanya (15,2%), Portugal (15%), Bèlgica (13,7%), els Països Baixos (9,6%) o França (8,2%).

Un dels principals motius de l’augment del preu del pa és la guerra d’Ucraïna, per la crisi energètica que se n'ha derivat i perquè tant Rússia com Ucraïna –coneguda com el graner d'Europa– són fonamentals en la producció de blat, civada, blat de moro i gira-sol a escala mundial i, també, europea. Així, el conflicte va alterar de sobte el mercat alimentari i va dificultar les exportacions de gra. A més, a Ucraïna, per exemple, alguns agricultors han hagut de deixar de treballar la terra i entre el 20% i el 30% dels camps no s'han pogut llaurar des de l'inici de la guerra.

De fet, amb les dades facilitades per l’Eurostat es veu clarament com, malgrat el context inflacionista previ, va ser poc després de l’inici de la invasió russa quan el pa a la Unió Europea es va disparar de manera més substancial. Mentre que del febrer al març del 2022 l’increment va passar del 8,3% al 9,2%, a l’abril ja va arribar al 12,1%. I l’agost passat ja va augmentar menys —un 0,6%— que els mesos anteriors, fins a la xifra actual del 18%.

Abans de l'ofensiva russa, però, els flequers ja es queixaven de la inflació i, concretament, de l'augment de preu del rebut de la llum. A part de la farina, una de les despeses més importants dels forns de pa és l'electricitat, i per això els forners es van veure abocats prèviament a l'inici del conflicte a apujar el preu de la barra de pa. A França, per exemple, va ser molt simbòlic el fet que la baguet a principis d'aquest any, ja en plena inflació, passés a valdre més d'un euro de mitjana i no uns 90 cèntims, com el 2021.

Més blat català i comunitari

Per mirar de pal·liar les conseqüències de la disminució de la producció de blat ucraïnès, la Comissió Europea va aprovar aquest estiu prorrogar fins al 2023 mesures excepcionals com, per exemple, la derogació de l'obligació dels pagesos de practicar la diversificació i les rotacions de cultius o de dedicar un 4% de terra al guaret. Només a Catalunya, segons la Generalitat, la normativa fa augmentar en més de 36.000 hectàrees la terra de cultiu. Aquest increment de superfície cultivable suposa un potencial productiu addicional de 100.000 tones de cereal.