Per què els ous i el pollastre han esquivat la crisi ramadera?

BarcelonaEl sector avícola català –dedicat a la producció tant de carn de pollastre com d'ous de gallina– afronta "amb tranquil·litat" el futur immediat, la qual cosa el converteix en una excepció en un sector primari afectat molt negativament per l'encariment de les matèries primeres i l'energia i pels efectes de les altes temperatures i la sequera. Superada l'escalada de costos de producció, les empreses avícoles gaudeixen de "preus sostinguts en el temps de manera molt equilibrada" i un "consum molt correcte per a la producció" actual, explica a l'ARA Joan Anton Rafecas, president de la Federació Avícola Catalana (FAC), la patronal del sector.

En els darrers temps, els ous han estat al centre del debat sobre la inflació pel seu fort encariment. A la Unió Europea, el gener d'aquest any el preu dels ous havia augmentat de mitjana un 30% respecte a un any enrere. Però la tendència s'ha moderat, d'acord amb les llotges de Bellpuig i Reus, que marquen el preu per al petit comerç minorista, un 20% de les vendes a Catalunya. A Espanya, el mes passat els ous eren un 9% més cars que l'octubre del 2022, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística.

Actualment, "els preus dels costos estan baixant i l'energia és molt més assumible", tant per a l'aviram com per a la producció d'ous, afirma Rafecas, cosa que ha tret tensió als comptes de resultats de moltes explotacions. Això permet també a les empreses planificar millor, ja que les empreses tenen el hàndicap que han de portar els pollastres a l'escorxador entre les sis i les set setmanes de vida: "Quan es passa d'aquí, és difícil de vendre", explica Rafecas.

La pujada del cost de la vida ha ajudat el sector, perquè tot i que realment la carn de pollastre i els ous s'han encarit a un ritme elevat seguint l'estela de tota l'alimentació, continuen sent aliments "assequibles" per a la majoria de les famílies, segons Rafecas.

Catalunya és, juntament amb Andalusia, el principal productor d'Espanya de carn de pollastre –entre un 20% i un 22% del total– i el cinquè productor d'ous, àmbit on les dues Castelles són clarament les líders.

De fet, de cara al futur més immediat, la meteorologia és la principal "preocupació" dels productors de pollastre i ous, diu Rafecas. La por que tenen és que les administracions hagin d'aplicar restriccions al consum d'aigua que afectarien de ple l'activitat de les granges. Tot i la detecció d'alguns casos de grip aviària a les comarques de Lleida el febrer passat, l'epidèmia no es va estendre pel territori.

Amb l'esclat de la pandèmia, el sector va patir un "excés de producció" provocat per les restriccions, sobretot a l'hostaleria. Així, bona part de la producció tant de pollastre com d'ous del 2020 es va perdre o les empreses es van veure obligades a "malvendre-la", recorda el president de la patronal. Una part de la producció, especialment d'ous, es va compensar pel consum de les llars, que va augmentar: en els moments del confinament més estricte moltes famílies van cuinar més i dedicar part del temps lliure a l'elaboració de pastissos.

Posteriorment, la invasió russa d'Ucraïna el febrer de l'any passat va disparar els costos de producció. En primer lloc, per l'electricitat –dependent del gas rus–, però també per productes indispensables per a la ramaderia, com els pinsos. "Els costos pujaven tant que la gran distribució sempre anava tard", recorda, en el sentit que les grans empreses de comerç, com ara cadenes de supermercat, pagaven uns preus que quedaven desfasats en poc temps. Finalment, però, el sector de la distribució va "entendre" que havia d'augmentar els preus que cobrava als seus clients.

Canvis en la regulació de les granges

La futura normativa europea sobre benestar animal pot afectar el sector, ja que podria arribar a prohibir l'engabiament de gallines. Això causaria un trasbals a moltes empreses, que necessitarien més espai o reduir el nombre de gallines de les granges. "Ara som autosuficients", comenta Rafecas sobre la Unió Europea. Segons diu, amb una caiguda de la producció caldria importar ous de grans productors, com el Brasil, els Estats Units o Tailàndia. Aquests països, però, no produeixen seguint els mateixos estàndards de qualitat i benestar animal que imposa la UE, la qual cosa podria causar la paradoxa que els europeus haguessin de consumir ous o pollastre de qualitat inferior per una norma que obliga els productors europeus a millorar-ne la qualitat.