Mor Josep Ferrer, el gran patriarca de Freixenet

BarcelonaJosep Ferrer Sala, copresident d'honor de Freixenet i principal artífex de l'expansió internacional de la marca i del cava, ha mort als 99 anys, segons ha informat aquest dimecres en un comunicat la companyia vitivinícola.

Nascut el 1925 a Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès), Ferrer va treballar durant set dècades a Freixenet, la companyia que havien fundat els seus pares nou anys abans del seu naixement. Així, es va incorporar a la companyia el 1947 agafant el relleu de la seva mare, Dolors Sala, i de les seves tres germanes, Pilar, Carme i Dolors Ferrer, després de la mort del seu pare, Pere Ferrer, i un germà més gran a la Guerra Civil. Posteriorment en va assumir la direcció general el 1949, fins que el 1978 en va ser nomenat president.

El seu pas al capdavant de Freixenet va suposar el període d'expansió més gran de la marca, que es va convertir en la companyia de vi escumós líder a Espanya. En aquests anys, va modernitzar i ampliar l'àrea de producció i el celler del grup a la seu de Sant Sadurní, a més d'impulsar les vendes tant al mercat estatal com, sobretot, a l'estranger, fins a convertir Freixenet en la marca de cava amb més ampolles venudes arreu del món. Dintre d'aquesta estratègia d'expansió hi va destacar la compra de cellers a altres parts d'Espanya i a països com els Estats Units, l'Argentina, França, Mèxic i Austràlia.

També va ser sota la seva direcció que Freixenet va iniciar agressives campanyes de màrqueting i publicitat, especialment per Nadal, l'època de més vendes del cava. En aquest àmbit, destaquen sobretot els anuncis televisius amb famosos de renom mundial i les models –sempre dones– anomenades bombolles. Molts d'aquests anuncis els va dirigir el publicista i fotògraf de la gauche divine Leopoldo Pomés. Entre els protagonistes dels anuncis i hi va haver famosos com Liza Minnelli, Gene Kelly, Shirley MacLaine, Paul Newman o Meg Ryan. A més, va diversificar els productes de la marca amb caves com Carta Nevada o Cordón Negro.

Durant la seva etapa com a màxim executiu del grup es va crear la Denominació d'Origen Cava per la pressió dels productors francesos, que eren contraris a deixar utilitzar el nom de xampany als vins escumosos produïts fora de la regió de la Xampanya.

Fonts del sector consultades per l'ARA recorden que Ferrer va ser "un fora de sèrie a qui li agradava molt la seva feina i la coneixia molt". Aquestes veus afirmen que Ferrer va heretar de la família un celler, i que va ser ell qui el va convertir en "un monstre internacional". L'empresari va ser una figura molt respectada a la família malgrat les disputes internes entre diferents branques.

Negociacions amb Henkell

El 1999 Ferrer es va retirar com a president i va deixar pas a la següent generació de la família. Un dels seus quatre fills, Pere Ferrer, és l'actual coconseller delegat i vicepresident de la marca.

Malgrat la jubilació, però, va mantenir la vinculació amb el grup empresarial familiar com a copresident honorífic i membre del Consell de Savis. A més, tot i la seva avançada edat, va tenir un paper destacat en les negociacions amb la multinacional vitivinícola alemanya Henkell, que van desembocar en la compra d'una majoria de les accions de Freixenet per uns 220 milions d'euros l'any 2018, segons el comunicat.

Ferrer també va col·laborar amb organitzacions sense ànim de lucre, especialment del món de la cultura i l'art, com ara el Liceu, el Palau de la Música, el MNAC, el Macba o el club d'hoquei sobre patins CE Noia Freixenet. També va promoure l'Orquestra Simfònica Freixenet a l'Escola Superior de Música Reina Sofia. Entre els premis rebuts destaca la Creu de Sant Jordi el 1987, el premi Juan Lladó al mecenatge cultural del 1998 i el Premi Regne d'Espanya a la trajectòria empresarial, que li va entregar en persona el rei Felip VI el 2015.