Agricultura

Més xarxes per protegir la fruita: el reclam dels pagesos de Lleida afectats per la pedregada

Finques del Segrià i les Garrigues perden la collita per no tenir un sistema que ha doblat el preu els últims anys

LleidaL’última pedregada d'aquest dimarts al pla de Lleida ha servit per reobrir l’endèmica reclamació del sector de la fruita dolça de més finançament públic de les xarxes antipedra, un sistema gairebé infal·lible, però que ha duplicat el seu preu en els últims cinc anys. Una tempesta que va arribar ahir a primera hora de la tarda procedent de la franja d’Aragó va arrasar en poc més de 15 minuts totes les finques de fruita que encara quedaven per collir a les comarques del Segrià i les Garrigues, així com en part del Pla d’Urgell. Poc més de la meitat de la producció de fruita de pinyol (préssecs, paraguaians, nectarines), i també de pera, ja estava collida, però tota la poma encara era als arbres. Per als pagesos que no disposaven de malla (que són més del 90%) la pèrdua ha estat total.

Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Els agricultors lamenten que en aquests moments de la campanya, quan s'han assumit gairebé la totalitat de costos del cultiu com l'esporga o l'aplicació de fitosanitaris, la cobertura de l'assegurança resulta insuficient. Segons càlculs dels sindicats, el cost de les malles antipedra i de la seva instal·lació és de més de 30.000 euros per hectàrea, el doble que ara fa cinc anys. Tot i que el sistema està subvencionat en un 40% a través de fons europeus per als plans de millora de la competitivitat, la inversió és encara inassumible per al pagès, que a part hi ha d'afegir els costos de manteniment (d'uns 500 euros per hectàrea i any) i de substitució de la tela cada 10 anys.

Cargando
No hay anuncios

"Si el nostre territori està exposat a una desena de pedregades cada any de mitjana, és inexplicable que encara no hi hagi un pla per protegir tots els cultius del país amb aquestes xarxes", lamenta Pere Roqué, responsable del sindicat Asaja a Lleida. "El sector està en una desesperació total", assegura Jaume Gardeñes, responsable de la fruita d'Unió de Pagesos, que assegura que en altres països d'Europa, com Itàlia, Polònia i Alemanya, els governs subvencionen aquest sistema fins a més d'un 60%.

Cargando
No hay anuncios

"Assumim que augmentar les subvencions per a la instal·lació de malles podria semblar injust –matisa Sergi Balué, el seu homòleg a Jarc–, però almenys exigim que els costos siguin més raonables". La malla, a més de prevenir els danys de la pedra, suposa per als experts una protecció addicional contra un nou fenomen vinculat al canvi climàtic: les cremades del sol. L'ombra que aporta permetria reduir-ne l'afectació, sobretot als cultius de poma i pera.

Danys a l’ametlla i l’olivera

La pedregada d’ahir dimarts va afectar paral·lelament una bona part dels cultius d’ametlla (també a punt de collir) i oliveres als municipis del Baix Segre i les Garrigues (Castelldans, Juneda, l'Albi, Vinaixa, i les Borges Blanques van ser els més afectats). Les pèrdues es calculen aquí d'entre un 70% i un 80% i els experts lamenten que ni tan sols les xarxes antipedra són tècnicament viables per a aquests arbres. “Sols una assegurança amb preus justos i àmplies cobertures pot resoldre el problema”, conclou Balué.

Cargando
No hay anuncios

Primera acció del conseller

Precisament aquest dimecres al matí, el flamant conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, s’ha reunit a Albatàrrec (Segrià) amb Afrucat, la patronal de la fruita, per avaluar l’afectació de la pedra. “El conseller s'ha mostrat disposat a intercedir, si cal agilitzar algun tràmit”, han explicat responsables d’Afrucat, que s’han mostrat satisfets de la visita. És la primera acció que ha fet Ordeig sobre el terreny des que va ser nomenat fa només tres dies, tot i que els sindicats amb representació a la Taula Agrària, UP i Jarc, no hi han estat formalment convidats. “Ha estat una visita de caràcter personal i no figurava ni tan sols a l’agenda del conseller”, justifiquen fonts del departament.