El menjar s'abarateix menys que la rebaixa de l'IVA fixada pel govern espanyol

BarcelonaLa inflació és la gran protagonista econòmica de l'últim any a tot el món. I no com a concepte teòric, sinó com un llast que afecta la vida diària dels ciutadans. Tot i el seguit de mesures per frenar l'encariment dels preus, l'IPC del 2022 es va tancar amb una pujada anual del 5,8%, amb els aliments com a principals culpables. Aquesta tendència fa temps que existeix i per combatre-la el govern espanyol va aprovar una reducció de l’IVA en determinats productes i aliments al desembre. La mesura va entrar en vigor el primer dia de l’any. La rebaixa va ser del 10% al 5% en el cas de l’oli i la pasta i del 4% al 0% per a productes de primera necessitat com el pa, els cereals, els llegums, la verdura, la fruita o els làctics.

L'ARA va enregistrar els preus de 12 productes inclosos en aquesta rebaixa de tres supermercats diferents (Bonpreu, Caprabo i Mercadona) abans de l'aplicació de la mesura per analitzar-la en profunditat. Un mes després de la reforma aquest diari ha pogut comprovar que les rebaixes han tingut els seus efectes: en un context inflacionista, els preus han caigut un 3,2% de mitjana en els aliments afectats. La conclusió és clara: han baixat, sí, però menys del 4% i 5% que ho va fer l'IVA (impost sobre el valor afegit) que se'ls aplica. “Hi ha més factors que influeixen en el moviment dels preus. Estem parlant de productes que tenen altres tensions, com els costos dels productors, el transport o la política comercial de cada supermercat”, apunta Albert Sagués, professor de fiscalitat del departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra.

Cal tenir en compte que tot i que es redueix l’IVA, les grans superfícies, els distribuïdors i els productors, com la majoria d’empreses, veuen dia rere dia com s'incrementen els seus costos. A més, tal com apunta Maria Dolors Torregrossa, doctora en dret i professora de dret financer i tributari a la Universitat de Barcelona, la mesura ha arribat en una època en què els preus solen incrementar-se: “A principis d’any els imports pugen sempre, cada any varien al gener i s’ha superposat una cosa amb l’altra, i per això potser no estem notant tant la baixada”.

“Podria semblar que no s’ha produït un descens, però això no vol dir que els supermercats s’estiguin omplint la butxaca”, aclareix Sagués, que explica que "els costos van variant i l’efecte de la baixada de l’IVA és ínfim, són béns de preu molt baix, estem parlant de cèntims de diferència i en alguns casos es nota molt poc".

Supermercats amb més rebaixa

De les grans superfícies analitzades, Caprabo és la que ha reduït més els preus en els productes observats (que inclouen una llista on hi ha un paquet d'un quilo de farina, un pot de llenties cuites, formatge semicurat de cabra, ous de gallina i una unitat de poma golden). El dia 30 de gener aquests aliments a la cadena catalana havien experimentat una rebaixa percentual del 4,1%. La segona posició l'ocupa Mercadona, amb una reducció del 3,7% dels preus dels aliments analitzats. Tanca la llista de l’ARA el supermercat Bonpreu, que registra una baixada de l’1,9%. Fonts del sector apunten que els supermercats que tenien uns preus més elevats a tancament d'any són els que aquest gener han tingut més marge per rebaixar-los.

L'estudi de l'ARA també prova que hi ha hagut més rebaixes en els aliments de marca blanca que en els de marca pròpia. De fet, aquests últims s’han encarit. “Si no s’haguessin aplicat les mesures, els preus simplement serien un 4% més cars”, apunta Torregrossa, que indica que la reducció de l’IVA bàsicament ha frenat l’impacte de la inflació. 

Al febrer, quan va esclatar la guerra a Ucraïna, els preus del gas, del petroli i de primeres matèries com els cereals o l'oli es van encarir. La resta del sector alimentari no va començar a notar-ho fins ben entrada la tardor. La repercussió dels costos de la cadena de subministrament sempre va amb un decalatge d'entre 3 i 6 mesos i és per això que la variació de preus i els efectes de la crisi arriben amb retard a les lleixes de les botigues.

Canvis en verdures i cereals

Les verdures i hortalisses són els aliments que més rebaixa de preus han experimentat. És, però, el sector amb els preus més volàtils. Tal com explica el professor Sagués, es tracta de productes frescos i estacionals amb uns costos que varien constantment per les males collites, l’oferta i la demanda o pel moment de la temporada en què es troben. El mateix passa amb els cereals i els llegums, dos sectors també molt inestables, cosa que fa difícil descriure'n la variació dels preus. En aquest cas, però, els imports han escalat un 16% i un 13% respectivament. "En aquest sector el mercat té una tendència alcista; en l’últim any els costos han augmentat i al final el preu dels cereals va pujant a poc a poc", apunta Sagués.

La reducció de preus de la majoria dels aliments ha evolucionat sobre l'esperat. És el cas de les patates, la farina, la pasta, el pa i l’oli.

El supermercats no hi guanyen

Facua (organització en defensa dels drets dels consumidors) ha detectat en les últimes setmanes diverses irregularitats en els preus dels productes i ha denunciat set grans cadenes de supermercats a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) per no repercutir la baixada de l’IVA als preus. Però Rubén Sánchez, secretari general de l’organització, assegura que no és l’habitual: “No és una cosa massiva, no podem parlar d’una pràctica generalitzada dels grans establiments”. 

Mentre estigui en vigor el decret llei, les superfícies de menjar tenen prohibit augmentar els marges de benefici dels productes, però sí que poden augmentar els preus en el cas que augmentin els costos. L’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris) adverteix que el perill és que al final els supermercats acabin quedant-se el marge de l'IVA reduït: “Si no es fa un control exhaustiu, pot arribar a ser contraproduent”, avisa en declaracions a l’ARA Ester Lorente, delegada de l’OCU a Catalunya. I afegeix: “Els supermercats s’han de sentir constantment vigilats pels consumidors”. Actualment, l’OCU està en fase d’estudi i recull de dades: “Si trobem informació denunciable evidentment farem una denúncia perquè ens afecta a tots”. 

Mesures insuficients

“Quant val un litre de llet? Un euro? Doncs el 4% són 4 cèntims. Això voldria dir que ara el litre de llet valdria 96 cèntims, sense comptar que es pot incrementar el cost de la llum, el personal o l'electricitat. [La rebaixa de l'IVA] es nota molt poc”, insisteix Sagués. En aquesta línia Torregrossa considera que la reducció de l'impost “no té una repercussió real sobre els compradors” i que es tracta “d’una mesura electoralista que s’ha pres molt ràpidament, sense meditar”. 

Rubén Sánchez, de Facua, assegura que les mesures es queden curtes: “No permeten ni de lluny solucionar el problema. Si el preu puja un 20%, un 100% o un 140% depenent del cas, que baixi un 5% no és una solució”. Des de l'OCU, Lorente explica que la mesura és insuficient, però que tot suma: “No frenarà la inflació, però ajudarà les famílies més necessitades, que a final de mes sí que els va de 5 o 10 euros”. 

Francesc Reguant: "Que els preus estiguin un 3% més barats és una bona notícia"

Entrevista amb el president de la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes de Catalunya

Com valora que els preus hagin caigut un 3% per la reducció de l’IVA?

— L’economia actual es veu marcada per una pressió inflacionista, i que malgrat això els preus estiguin un tres per cent més barats és una bona notícia. 

Aquesta mesura té una repercussió real sobre els compradors?

— El consumidor potser no té la percepció que la reducció de l’IVA li acabi repercutint a ell. Però a nivell macroeconòmic, el país sí que ho notarà, i això té efectes positius sobre la societat, bàsicament per tallar lleugerament la dinàmica inflacionista actual.

Els supermercats hi sortiran guanyant?

— A les grans superfícies no els interessa manipular a favor seu la reducció de l’IVA. No els interessa per l’elevada competència que hi ha en el sector. A més, els supermercats tenen molta por de provocar qualsevol escàndol i quedar malament. Ara tenen pressió i estan molt vigilats.

Quines són les perspectives de futur pel que fa als preus del menjar?

— Els preus tenen una dinàmica inflacionista i el més probable és que segueixin pujant. El procés esperable és una reducció progressiva de la inflació i de l’increment de preus. A poc a poc els productes s'aniran encarint menys, fins a recuperar la normalitat.