McDonald's porta a Barcelona 14.000 treballadors en un congrés privat

BarcelonaUns 14.000 empleats, proveïdors i responsables de franquícies de la cadena de menjar ràpid McDonald's procedents de tot el món, s'apleguen aquesta setmana a Barcelona, en la convenció biennal que organitza la multinacional nord-americana. L'esdeveniment, que se celebra enmig d'un fort hermetisme, tindrà lloc entre dilluns i dijous al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona.

Es tracta de la trentena edició de la convenció, i és la primera vegada que se celebra fora de l'Amèrica del Nord. La celebració de l'esdeveniment a Barcelona el 2024 es va anunciar el setembre del 2022. "Com a marca global, portar la trentena convenció global a Europa és un gran suport a l'impacte del nostre negoci internacional", va dir la vicepresidenta de la multinacional, Jill McDonald, a l'anunciar la celebració de la trobada a Barcelona. Luis Quintillano, president de McDonald's Espanya, va qualificar d'"orgull" la tria de la capital catalana com a seu del congrés.

Fonts de Fira de Barcelona confirmen a l'ARA que, a diferència d'altres congressos –com el Mobile World Congress, Alimentaria, l'ISE o el Seafood Global que se celebrarà a finals d'aquest mes–, els organitzadors de la convenció de la multinacional de les hamburgueses s'han limitat a llogar l'espai i els serveis que ofereix la Fira, però han decidit mantenir totalment privat l'esdeveniment. Per tant, a diferència d'altres convencions amb nombres d'assistència molt més elevats, no han demanat cap mena de suport en publicitat o en atenció als mitjans de comunicació. McDonald's tampoc ofereic cap acreditació per a premsa.

Segons l'empresa, a la convenció hi assisteixen unes 14.000 persones, entre directius, empleats, proveïdors i titulars de franquícies provinents de la majoria dels 119 països i territoris on opera.

Icona del menjar ràpid nord-americà

McDonald's és probablement la marca d'hamburgueseries i menjar ràpid més coneguda del planeta. Fundada a San Bernardino, al sud de Califòrnia (tot i que actualment té la seu central a Chicago), és, a més, una icona dels Estats Units i un símbol de l'expansió de la seva cultura i les seves empreses arreu del món a partir de la segona meitat del segle XX.

La companyia va néixer el 1940 com un únic restaurant obert per dos germans, Richard i Maurice McDonald, però en realitat va ser el directiu Ray Kroc qui va fer gran el grup a l'associar-se amb els fundadors el 1953. L'empresa va començar a aplicar el treball en cadena iniciat al restaurant primigeni per expandir-se arreu de Califòrnia, primer, i per tot el país a partir del 1961. Kroc també va ser qui va patentar el conegut logotip amb forma de M de la marca i qui va començar el model de gestió dels restaurants a través de franquícies, un sistema que posteriorment també han adoptat altres multinacionals de la restauració o de la moda.

La companyia cotitza a la Borsa de Nova York, on una acció val més de 220 dòlars, cosa que situa el valor de mercat de la companyia per damunt dels 192.500 milions de dòlars (uns 180.000 milions d'euros). El 2023 va tancar l'exercici amb una facturació global de gairebé 25.500 milions de dòlars i uns beneficis nets propers als 8.500 milions, d'acord amb dades de la mateixa empresa. Té una plantilla d'aproximadament 150.000 empleats.

Protestes contra la convenció

L'element icònic de McDonald's és, però, una arma de doble tall per a l'empresa. D'una banda, molts nord-americans la reconeixen com un element indestriable de la cultura popular del seu país. De l'altra, també és vista per activistes d'esquerres com un emblema de la supremacia nord-americana, del capitalisme més descarnat, dels mals costums dietètics en les societats modernes i de la manca d'escrúpols mediambientals de les grans corporacions.

Malgrat els esforços de McDonald's per intentar fer més saludable la seva oferta culinària –des de fa dècades les amanides han anat guanyant importància– i per fomentar la contractació de proveïdors locals, el grup no ha canviat el nucli del seu negoci, que és el fast food, i manté l'etiqueta de poc sostenible per part de grups ecologistes, que l'acusen de fer servir productes poc saludables i de fomentar l'agricultura intensiva en països en vies de desenvolupament.

A més, s'ha vist involucrat en casos d'evasió d'impostos. Per exemple, entre el 2009 i el 2015 McDonald's no va pagar ni un sol euro d'impostos en cap país de la Unió Europea –ni a Rússia ni a Ucraïna– gràcies a la instal·lació de la seu europea a Luxemburg i a un acord amb el govern d'aquest país que va permetre a la multinacional trobar un forat a les lleis tributàries internacionals. Malgrat la frustració de la comissària europea de Competència, Margrethe Vestager, Brussel·les va haver d'acceptar que es tractava d'un entramat d'empreses totalment legal i que, per tant, no podia reclamar res a la companyia.

En aquest sentit, coincidint amb la convenció, l'organització barcelonina Food Cultura ha convocat protestes al llarg de tota la setmana contra la presència de la multinacional a la ciutat, consistent en el llançament de confeti amb forma de patates fregides davant dels 23 restaurants de la cadena a Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. "Davant la crisi actual que pateix la petita pagesia, davant la situació climàtica, què fem acollint un dels símbols de l'agroindústria? Una empresa que regala menjar a l'exèrcit israelià que envaeix Palestina?", diu la convocatòria. "¿Barcelona no va presumir de ser anomenada la Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible?", afegeix.